ASSESSORAMENT

PUNT D'ASSESSORAMENT ASSOCIATIU

Cada vegada portar avant una associació és més complicat. Per això hem creat el servici d'assesorament per a associacions. Pots posar-te en contacte amb nosaltres per a qualsevol dubte que tingues respecte a la gestió de la teua associació. Podem ajudar-te en temes com la fiscalitat, la documentació i els tràmits administratius, la comunicació i les xarxes socials, els requeriments de transparència i protecció de dades, la digitalització, les qüestions financeres de bancs i assegurances, etc....

Qualsevol dubte, de veres, estem a la vostra disposició.

Estem disponibles en el Centre Octubre de València (Carrer Sant Ferran 11) tots els dies entre les 10 i les 15 hores. Però ens pots localitzar sempre que vulgues en el correu formacio@acicom.org i en el telèfon/whatsapp 644 395 365.

Consells que milloraran el funcionament de la teua associació

Quins són els primers passos que ha de donar una associació en la planificació estratègica?


La Planificació Estratègica és una projecció a futur que va més enllà d'una calendarització:com el seu propi nom indica, és estratègica, ergo valuosa, vital, indispensable i clau per a l'Organització.

El primer que ha de fer una ONG davant la seua Planificació Estratègica és ser conscient d'aquesta importància; això significa que totes les persones de l'Organització, des dels òrgans de govern fins als voluntaris, han d'estar informades, compromeses i il·lusionades a participar i contribuir a aquest procés fent-lo seu per a, després, fer seus també els compromisos que s'adquirisquen.



En segon lloc, s'ha de tindre present en tot moment que la Planificació estratègica ha de ser un procés útil per a tota l'organització, un instrument de participació, consens i guia, que es reflectirà en un document, el Pla Estratègic, que ha de tindre aquestes mateixes característiques.



La Planificació Estratègica ha de ser una oportunitat per a reflexionar sobre la identitat de l'organització (missió, visió i valors), afavorir l'intercanvi, el treball en equip i l'aportació dels diferents nivells i membres de la mateixa i posar a l'organització a pensar i prendre decisions sobre la seua direcció i futur.



És important, abans iniciar la Planificació Estratègica, definir el temps i altres recursos que es dedicaran. Cada persona que participe ha de saber quant temps durarà el procés, quants dies i hores estarà compromesa amb el mateix i quin paper juga. Es recomana un període curt i intens de planificació abans que un llarg i més lleuger.



És molt important que hi haja un fort lideratge intern, centrat en una persona de la Junta Directiva o Patronat, per a motivar i comprometre a les persones i assegurar que l'associació dedica recursos tant de temps com humans i financers

a la Planificació Estratègica.



També és recomanable que hi haja un lideratge executiu extern, que coordine, observe i medie externament. Es recomana, buscar una col·laboració si no es compta amb recursos propis.



Un bon Pla Estratègic ha de ser participat, consensuat, conegut per tots els

membres de l'organització, transparent, sintètic, clar, propositiu, aplicable, revisable i flexible.



Es recomana, que es reflectisquen les conclusions en un document formal i manejable (unes pàgines), en el qual establisca l'essencial.




Quins són els indicadors d'èxit d'una associació?

És molt difícil mesurar amb indicadors objectivament verificables un concepte

indeterminat i subjectiu com a “èxit” o “èxit d'una associació”.






Si partírem d'una idea d'èxit associada a allò quantitatiu, tindríem una determinada bateria d'indicadors (nombre de projectes aprovats, pressupost, nombre de socis, de treballadors, de beneficiaris, etc.).



Des d'un punt de vista qualitatiu, una Organització té èxit quan la major part dels seus grups d'interés (beneficiaris, treballadors, col·laboradors, finançadors, socis, etc.) pensa que eixa organització compleix amb el que cadascú espera d'ella.



A continuació s'enumeren i defineixen succintament una bateria d'indicadors qualitatius d'èxit d'una associació, presentats per ordre alfabètic:

Adaptabilitat: Una ONG que és flexible institucionalment i té capacitat per a adaptar-se a circumstàncies canviants i crítiques, tindrà mecanismes per a reaccionar àgilment davant un problema, un repte, un canvi de circumstàncies o una oportunitat que es presente.

Aliances: Una associació que promou i manté actives aliances fortes i variades amb diferents agents de canvi social, generarà sinergies, ampliar el seu impacte i enfortir-se.

Coherència: Una associació que manté la coherència entre els seus principis i pilars i totes les seues polítiques i pràctiques (gestió financera, recursos humans, contractació de proveïdors, selecció de socis i contraparts, etc.), serà més forta, més transparent i fidelitzará millor als seus grups d'interés.

Col·laboració: Una associació que és col·laborativa tant interna com externament, permet i facilita lacooperació entre persones o organitzacions diferents, millorant, enriquint i augmentant el seu abast.

Estabilitat: Una associació que és capaç de mantindre al seu personal, als seus socis, als seus patrocinadors, proveïdors, etc. malgrat els canvis que patisca, serà més eficaç, més eficient i més sostenible.

Excel·lència: Una associació que és un referent en el seu camp d'actuació i és reconeguda pel que fa, per com ho fa i pel que què aconsegueix, està contribuint substancialment a la seua missió i a la seua visió i compta també amb més possibilitats d'augmentar el seu abast i el seu impacte social.

Independència: Una associació que és independent, té capacitat per a actuar amb sobirania en pro de la seua missió amb els seus propis recursos, la qual cosa li permetrà generar el canvi que vol i impactar en la manera d'actuar en altres agents de canvi social.

Innovació: Una ONG que és innovadora, que afavoreix espais per a la innovació i dedica recursos a aquesta, trobarà i posarà en marxa solucions noves amb major impacte i abast per als reptes socials rellevants als quals vol fer front i que estiguen alineats amb la seua missió, visió i valors.

Impacte Social: Una ONG que té impacte social, estarà generant un canvi social sostenible i objectivament verificable.

Representativitat: Una ONG que és representativa, que té una base social, col·laboradors i voluntaris proporcionada al seu àmbit d'actuació, grandària etc., està més legitimada per a actuar en pro de la seua missió, visió i valors, ja que aquests són compartits amb aquesta base social.


Abans d'iniciar un projecte de creixement institucional, tota associació hauria de plantejar-se per què vol créixer: el creixement hauria de tindre el seu fonament

principal a ampliar abastos i augmentar l'impacte. Per tant, es desaconsella iniciar un projecte de creixement el mòbil del qual siga: “créixer per a sobreviure”.








Quan una associació vol créixer ha de planificar-ho com si fora un projecte: l'organització haurà de definir uns objectius i resultats concrets, unes activitats per a aconseguir aquests resultats, situar aquestes activitats en el temps i determinar un pressupost.



Un creixement espontani i descontrolat pot portar a una associació, si no a “morir d'èxit”, almenys, a una situació indesitjada d'inestabilitat, decisions

precipitades i a posar en risc la sostenibilitat d'aquesta.



És important concebre el projecte de creixement institucional d'una associació com un creixement orgànic que implique créixer en totes les direccions i àmbits de manera natural, consolidada i proporcionada. Així, es recomana ampliar i diversificar no sols els recursos econòmics o el nombre de projectes sinó, també, el nombre de socis, col·laboradors, finançadors, entitats sòcies o contraparts, entitats amb les quals es treballe en xarxa, persones voluntàries, comunicació,

etc.



El creixement és desproporcionat quan, per exemple, es fa una campanya per a captar nous socis i després no hi ha infraestructura per a gestionar-los.



D'altra banda, es recomana plantejar un pla que siga alhora realista en els objectius a aconseguir i imaginatiu en els mitjans a emprar: en moltes ocasions no es té perquè reduir els objectius i els abastos pels escassos mitjans econòmics,

ja que hi ha moltes coses que es poden aconseguir amb una altra mena de recursos que també s'han de posar en valor.



Treballar en xarxa amb altres entitats, encara que és una inversió de temps i d'altres recursos, pot incidir positivament en el creixement, per exemple

a l'hora de difondre missatges o campanyes, sumar abastos o generar sinergies.



Finalment, no s'ha d'oblidar que ampliar o diversificar també és una manera de créixer: per exemple signar acords de cooperació amb nous agents com a universitats, col·legis o sindicats, etc. encara que siguen de caràcter molt general,

ja és una manera de créixer que es pot mesurar i que suma i impacta en la capacitat d'incidència de l'organització.


Quins òrgans componen una associació sense ànim de lucre?






El funcionament de les associacions està recollit en l'article 11 de la Llei estatal d'associacions 1/2002, que estableix que:



a) Quant al seu règim intern, les associacions es regeixen pel que establisquen els seus estatuts, sempre que no estiguen en contradicció amb les normes legals. El funcionament de l'associació ha de ser democràtic, és a dir que les decisions importants les prenen els socis.

Poden existir diferents tipus de socis que es defineixen en els estatuts que poden tindre diferent pes en les votacions.

Fins i tot se solen incloure en moltes associacions els socis d'honor que tenen veu

però no tenen vot en les assemblees.



b) L'Assemblea General és l'òrgan suprem de govern de l'associació, integrat

pels associats, que adopta els seus acords pel principi majoritari o de democràcia interna i haurà de reunir-se, almenys, una vegada a l'any. Per a determinades

decisions poden establir-se majories qualificades de més del 50% dels socis presents en l'Assemblea.



c) Existirà un òrgan de representació, que sol denominar-se Junta Directiva, que gestione i represente els interessos de l'associació, d'acord amb les disposicions i directives de l'Assemblea General. Només podran formar part de l'òrgan de representació els associats.



Per a ser membre dels òrgans de representació d'una associació, sense perjudici del que establisquen els seus respectius Estatuts, seran requisits indispensables: ser major d'edat, estar en ple ús dels drets civils i no estar incurs en els motius d'incompatibilitat establits en la legislació vigent.



En el cas que els membres dels òrgans de representació puguen rebre retribucions

en funció del càrrec, hauran de constar en els Estatuts i en els comptes anuals aprovats en assemblea.


Quines obligacions i responsabilitats té una Junta Directiva?

L'obligació de la Junta directiva és la gestió diligent de l'entitat i el compliment de les normes que els afecten.








És responsabilitat de la Junta directiva, per exemple:





Portar una comptabilitat que reflectisca correctament el patrimoni de l'entitat incloent els ingressos i les despeses, els deutors i els creditors, i el control de la tresoreria.

El compliment de totes les obligacions fiscals incloent la presentació de totes les declaracions davant l'Agència Tributària, Ajuntament i Comunitats Autònomes.

Si l'entitat té treballadors ha de complir la legislació laboral incloent les condicions laborals, la prevenció de Riscos laborals, etc.

Elaborar i conservar les actes de la Junta directiva, de l'Assemblea General i d'altres òrgans que puga tindre l'associació.

Dissoldre l'entitat si deixa de funcionar per falta de mitjans o per qualsevol altra raó.





La responsabilitat dels actes és del membre de Junta que siga responsable de l'incompliment, però si no es pot imputar a un membre concret respondran tots els membres de la Junta llevat que puguen provar que no van participar ni en l'aprovació ni en l'execució dels actes.



En aquest cas és molt important que el membre de la Junta directiva deixe constància en l'acta de la reunió o comunique al president si està en desacord amb decisions preses per la Junta directiva que poden donar lloc a responsabilitat

per incompliment d'alguna norma legal.



La responsabilitat de les associacions s'estableix en la Llei estatal d'associacions (article 15):



Les associacions responen de les seues obligacions amb tots els seus béns presents i futurs, de manera que el patrimoni de l'associació respon dels deutes i de totes les obligacions que tinga l'associació.





Aquest és el règim general. L'associació té personalitat jurídica separada de les seues persones associades i directives pel que en principi només l'associació i no els seus socis ni directius serien responsables dels deutes de l'associació, amb les excepcions que s'expliquen a continuació.





Els membres o titulars dels òrgans de govern i representació, i les altres persones que obren en nom i representació de l'associació, respondran davant aquesta, davant els associats i davant tercers pels danys causats i els deutes contrets per actes dolosos, culposos o negligents.

Aquestes persones respondran civilment i administrativament pels actes i omissions realitzats en l'exercici de les seues funcions, i pels acords que hagueren votat, enfront de tercers, a l'associació i als associats.

A més de la responsabilitat civil, existeix una responsabilitat penal per delictes comesos al si de l'associació. Per exemple l'apropiació indeguda és un delicte que comet el que tenint l'administració de l'associació use els diners per a finalitats privades.