EL MÓN ASSOCIATIU

Introducció:

Qualsevol anàlisi ha de combinar el pensament abstracte amb el pensament concret, el pensament col·lectiu amb l’individual i les dades amb les interpretacions.

Per això al llarg de 2018 i fins 2021 la nostra associació ha estat recollint dades, informació i opinió respecte a quines són les principals necessitats associatives valencianes.

Metodologia:

● Enquesta.

● Focus Group.

● Observació de la realitat.

● Consulta d’estudis previs i literatura associativa.

CONSULTA D’ESTUDIS PREVIS I LITERATURA ASSOCIATIVA.

Informes mes importants estudiats.

● Comencem pel Pla Anual de Gestió 2018 de la plataforma del tercer sector , de la qual formen part la Plataforma del Voluntariat d'Espanya (PVE), la Xarxa Europea de Lluita Contra la Pobresa i l'Exclusió social en l'Estat Español (EAPN-ES), la Plataforma d'associacions d'Acció Social (POAS), el Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), Creu Roja Espanyola, Càrites i l'Organització Nacional de Cecs d'Espanya (ONCE). Representa a prop de 30.000 entitats del Tercer Sector, de les quals formen part 645.000 treballadors i 1,3 milions de persones voluntàries. Este pla planteja línies estratègiques i de treball per a complir els objectius comunicatius dels seus associats, així com per a millorar la informació interna i la formació en comunicació, per exemple, descriu que “una de les prioritats estratègiques és l'establiment de vies de comunicació i informació internes en totes les direccions”. També aprofundix en la prioritat de produir de manera creativa per a la tasca fonamental de sensibilitzar a la societat: “sensibilitzar a la societat, als jóvens, a les persones majors o persones sense referències sobre la labor del nostre sector, constituïx un dels eixos fonamentals per a obtindre una major visibilitat i prestigi social davant la ciutadania.” Este pla remarca la necessitat de la creació de xarxes i sinergies per a augmentar el coneixement del tercer sector. “Identificar agents clau en l'àmbit divulgatiu i de pensament (CRUE, think-tanks, influencer, etc.), i establir contacte, Impulsant una agenda de contactes selectius amb sectors i agents que potencien l'impacte i presència institucional de la plataforma.“ La plataforma del tercer sector es planteja, entre altres objectius formatius, l'organització d'un seminari per a afavorir la comunicació interna, generar idees, l'intercanvi d'estudis i coneixement, la generació d'estudis i coneixement estratègic.

● Un altre informe molt rellevant és ‘Les necessitats dels entitats del Tercer Sector Social de Catalunya en tecnologia mòbil, digitalització i TIC’ , presentat el 2 de març del 2017 al Mobile World Capital de Barcelona. Realitzat per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya que agrupa a 35 federacions i grans organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya, els quals representen a més de 3.000 entitats socials no lucratives. Este informe detalla moltes mancances formatives i comunicatives en el entitats del tercer sector social i proposa objectius de treball que concorden amb els proposades en els nostres projectes. L'informe de la taula de entitats del tercer sector social de Catalunya afirma que l'evolució en els últims 5 anys és insuficient en l’ús i desenvolupament d’aplicacions i eines comunicatives, en la dotació dels recursos econòmics per comunicar, en l’increment de la competència tecnològica dels professionals, en la transferència de experiències innovadors i en la promoció de perfils tecnològics especialitzats. Eixe informe planteja objectius de millora tecnològica com el ‘treballar el Estudi detecció necessitats associatives la nostra associació lideratge tecnològic a les entitats, utilitzar la tecnologia com a element d’estalvi, desenvolupar i implementar tecnologia adaptada al sector’. El text destaca el potencial de la tecnologia, afirmant la innovació tecnològica com a eina per empoderar a les persones usuàries. Conclou que les AAPP tenen un paper clau per a la incorporació de tecnologia i que cal aprofundir en la col·laboració amb empreses per a implementar tecnologia personalitzada a les entitats. Destaca que és fonamental la formació als professionals, involucrar les persones usuàries en el desenvolupament i compartir experiències innovadores. També planteja el greu problema de l’impacte que pot generar la tecnologia al sector; com la poca accessibilitat i adaptació de les APPS, l’escletxa digital entre usuaris, la desigualtat entre entitats o els dificultats per finançar la innovació.

Destacar també el document: “Anàlisi prospectiva sobre els reptes actuals i futurs del Tercer Sector d'Acció Social a Espanya”. Este estudi va ser realitzat l'any 2016 per la Universitat d'Alcalá per a la Plataforma del Tercer Sector d'Acció Social, dins del Programa de Ciutadania Activa. En els aspectes organitzatiu descriu una de les claus del projecte de la nostra associació, el treball en xarxa, la generació de xarxes ciutadanes i associatives: ‘El treball en xarxa mitjançant fórmules com la presentació conjunta d'entitats socials a projectes i contractes; la creació d'Unions Temporals d'Entitats; compartir formació, professionals i infraestructures físiques i tecnològiques; o l'ús de centrals de compra’.

El nostre objectiu d’afavorir la visibilitat dels entitats no lucratives, el seu enfortiment i la seua capacitat d'influència és destaca a l’informe com una de les grans línies estratègiques del tercer sector d'acció social. Textualment diu: “La societat espanyola coneix, encara que limitadament, l'existència de les associacions i de les seues activitats solidàries i de suport als col·lectius vulnerables, però no coneix en la seua vertadera dimensió quina impacte té la seua activitat. Per açò, les entitats socials han de desenvolupar indicadors directes d'inclusió i benestar i indicadors indirectes de cohesió social i desenvolupament econòmic.”

Un altre estudi analitzat per la nostra associació ha sigut L'Informe sobre les necessitats comunicatives de les associacions, de la Fundació fes-ho Possible l'any 2011. Va realitzar una enquesta online a 289 responsables de comunicació d'associacions i un taller de diàleg amb 15 responsables de comunicació. Este informe és molt valuós, encara que alguns dels seus anàlisi han sigut superats per estar fet a l’any 2011, perquè no és centra en la tecnologia o en el desenvolupament d’aplicacions, sinó en la importància que donem a la comunicació dins dels organitzacions socials. L'informe descriu que en la comunicació de les associacions predominen els canals de comunicació unidireccionals, però apunta clarament a una major utilització de canals bidireccionals, tant digitals com no digitals, que impliquen escolta, participació i interactivitat. Els responsables de comunicació manifesten la necessitat de formació per a aprofitar estos canals, especialment els digitals. Una dada important és que Les associacions compten, cada vegada més, amb professionals de la comunicació en els seus equips, encara que assignen pocs recursos a la comunicació interna i externa. Malgrat la progressiva professionalització, la gestió de la comunicació és encara una assignatura pendent en les associacions constatada també per les pròpies entitats. Algunes estadístiques valuoses de l’informe és que el 74% de les associacions destinen menys de 10.000 euros anuals a la comunicació interna i externa. D'altra banda, el 52% indiquen que la seua organització té un lloc de treball assignat exclusivament a comunicació. És fonamental el seu anàlisi dels canvis a l’hora de comunicar.

De la comunicació al diàleg.

En els propers anys, les associacions hauran de ser capaces de transformar el model de comunicació unidireccional basat en la informació, a la creació de relacions perdurables de valor compartit basat en el diàleg amb els diferents grups d'interès.

Els conceptes són: ‘Més escolta, més participació, més interactivitat. Les noves tecnologies i xarxes socials exigiran a les associacions un esforç d'obertura, innovació i creativitat per a adaptar-se a nous models de comunicació on creixen els canals digitals’.

Un estudi similar al realitzat per la Fundació “Fes-ho Possible” és el desenvolupat per la Plataforma d'associacions d'Acció Social 2012, que porta per títol “Diagnòstic del tercer sector d'acció social”. En l'elaboració de l'extens Diagnòstic del Tercer Sector d'Acció Social han participat quasi dos-centes entitats. En el camp de la sensibilització destaca un dels elements claus del nostre projecte, com és la necessitat de la innovació en la comunicació, ja que descriu la sobresaturació de l'espai informatiu de les associacions en relació amb els missatges tradicionals. Manca eficàcia i creativitat. Per açò l'informe parla de “Replantejar la metodologia utilitzada per a adequar l'acció als nous escenaris, innovant i desenvolupant nous serveis i programes.”

En el camp de la comunicació externa, l'informe coincideix amb els altres estudis plantejats anteriorment en la necessitat de crear eines pròpies de comunicació i en la professionalització de la comunicació de les entitats. I destaca un dels elements claus del projecte de la nostra associació com són la creació de plataformes d'intercanvi, la creació de xarxes i el desenvolupament de sinergies associatives.

Hem volgut també analitzar un estudis molt arrelat al territori com “L’estudi d’avaluació de l’impacte dels associacions a l'Horta Sud”, realitzat per la Fundació Horta sud a l’any 2017. L’estudi s’ha realitzat a la comarca de l'Horta Sud, fonamentalment als municipis que formen part de la Xarxa Participa: Alaquàs, Aldaia, Alfafar, Catarroja, Manises, Mislata, Picassent, Torrent i Quart de Poblet. En una estimació, de 2.000 associacions actives a tota la comarca, amb dades del registre provincial d’associacions, dades depurades amb els dades dels registres municipals d’associacions, s’ha passat una enquesta a 140 associacions d’estos municipis dels diferents sectors. S’ha creat una plataforma informàtica per arreplegar i analitzar una sèrie de dades objectives dels associacions. Encara que l’estudi valora l’impacte a la comarca i la gran participació del veïns, destaca mancances de les organitzacions en la seua distribució de les despeses de les tasques associatives, especialment dins dels entitats mes xicotetes: els 53 milions d’euros global és distribuïxen en 55% en activitats, 35% en personal, un 10% en manteniment dels instal·lacions i a soles un 1% per a difusió.

Per altra banda, les activitats realitzades per la nostra associació han sigut una fenomenal “enquesta” sostinguda en el temps, les xarrades, cursos i taules redones ens han permés escoltar els problemes i les necessitats de centenars de entitats socials i dels seus professionals.

Observació de la realitat.

En la última dècada s'han produïts fets i canvis normatius que han afectament directament el món associatiu. Diverses reformes normatives han intentat que el món associatiu fora més transparent, més formalitzat i més regulat. A més, la disrupció tecnològica ha permés majors possibilitats de control i creuament de dades que fan més complicat el frau. La Llei de Contractes Públics recent suposa un moment d'inflexió on cal parar-se a reflexionar sobre el model associatius que volem per al País Valencià.

Una associació és, en principi i per definició, un conjunt de persones que s'ajunten de manera voluntària per posar en comú part del seu temps i coneixements amb una causa comuna. Ara bé, eixa visió completament idealista, voluntària i altruista comença a trontollar en un món accelerat i on la gestió del temps és infinitament diferent a la de fa vint anys per exemple. Les agendes personals són molt més complexes amb l'aparició de noves obligacions (parentals per exemple), horaris laborals dispersos o situacions de precarietat laboral. No cal dir que a tot això cal afegir la nova societat líquida i la reducció dels lligams col·lectius així com una fragmentació de les causes socials a través de les noves construccions identitàries de les reivindicacions socials. Les associacions multicausa, per exemple, són cada vegada menys freqüents i les associacions específiques cada vegada més habituals i més visibles. El temps lliure s'ha tornat un bé molt escàs i això està afectant al món associatiu. En eixe rerefons antropológic o social és on s'inserix el nou associacionisme i la seua normativa aplicable. Per dir-ho d'una altra manera, les normes s'apliquen un context social concret i no en un món abstracte.

Els esforços normatius de la última dècada han anat encaminats a intentar evitar que la forma jurídica d'associació fóra usada com a empresa. Per això durant anys s'han anat afegint accions i formes que puguen garantir quin és el nivell d'ingressos que cada associació i la seua tributació. Les associacions tenen un problema de finançament per dur endavant les seues finalitats i en eixe camí de recerca de noves fonts de finançament han aparegut la realització d'activitats econòmiques remunerades. Això ha despertat un debat sobre fins a quin punt i en quin moment una associació manté l'essència conceptual altruista i voluntària i quan comença a ser un negoci. La dicotòmia liberal generositat-egoisme rau a la base de tot el raonament que ha conduït a multiplicar els costos normatius de qualsevol associació. I qualsevol és qualsevol. De tal manera que una associació amb la seua simple existència ha de complir una sèrie de qüestions normatives que han acabat per configurar barreres d'entrada a un espai que no n'hauria de tindre. Si una associació vol fer qualsevol activitat no gratuïta ha de complir amb diversos requisits tributaris i comptables que pràcticament fan necessària la presència d'un professional d'eixos temes propi. Si afegim els deures de transparència i, molt especialment, els de gestió de dades alienes ens trobem davant una nova necessitat d'assessorament extern. No cal dir que això suposa una font de negoci per les assessories i que en gran mesura pot ser assumit per moltes de les associacions existents però no hem d'oblidar que l'essència associativa és fonamentalment ocupar els espais amb poca o nul·la rendibilitat econòmica.

D'una part, quan parlem de segmentació específica sòn precisament les causes socials on ni el negoci ni l'estat arriben on apareixen les associacions i per tant configuren tot un sector que treballa a mig camí entre la comunitat i l'administració facilitant espais de convivència on l'estat de benestar encara no ha entrat. D'altra banda les associacions amb menors coneixements interns com ara les juvenils o d'immigrants o minories ètniques es poden trobar amb un problema de barreres d'entrada excessives per poder ajuntar-se i fer coses en comú. El punt d'inflexió està sent la nova Llei de Contractes Públics que exigeix una sèrie de requeriments i inclou una nova variable com és el possible frau a la Seguretat Social i ens obliga a repensar enormement l'activitat associativa: si el temps és cada vegada més escàs, podrem trobar persones que donen el seu temps de manera absolutament voluntària i altruïsta per dur endavant els objectius de l'associació? Podem recompensar d'alguna manera eixe esforç? Podem fer-ho per baix del preu de mercat? Podem compensar lucre cessant? La legislació ja permet compensar dietes i desplaçaments però les associacions poden aconseguir preus militants? I tot això com es relaciona amb la Seguretat Social.

Moltes de les activitats associatives són efímeres i no configuren una relació laboral plena. De vegades són col·laboracions molt puntuals, de vegades són col·laboracions en projectes de duració mitjana i de vegades són col·laboracions més contínues. La qüestió seria repensar si tota aquesta teranyina normativa no pot agreujar la crisi de l'associacionisme valencià i aprofundir en una bretxa entre associacions grans i professionalitzades i associacions menudes i perdudes en un mar infinit de compliments legals. Caldria estudiar si és necessari crear un nou estatut jurídic per a les associacions i si és fins i tot necessari crear una nova figura jurídica amb menys costos de compliment normatiu. Tot això sense perdre de vista que efectivament moltes vegades l'associacionisme (especialment juvenil-iniciàtic) és, i pot ser, un excel·lent camp de proves de l'empreniment econòmic.

Sempre cal considerar totes les variables però prestar especial atenció a aquelles variables amb més feblesa. Un bon exemple serien les associacions vinculades a determinades malalties que intenten ajudar les famílies. Complir requeriments comptables implica anar a una gestoria, complir requeriments de dades requerirà també una gestoria ja que les dades sobre la salut són dades considerades molt sensibles. Rebre subvencions pot implicar complir les normes de transparència. I tot això pot estar bé però també pot impedir el començament, el moment inicial on només hi ha la voluntat de fer alguna cosa en comú. Com hem dit el temps és un bé escàs i trobar persones amb temps per regalar, formació adequada i voluntat de fer-ho és cada vegada més complicat. A tall d'exemple, i sense voler aprofundir en el marc neoliberal, en el món empresarial hi ha diverses formes jurídiques amb diverses normatives aplicables i costos normatius estratificats de manera que una comunitat de bens no té les mateixes conseqüències normatives que una societat limitada.

Cal un nou estatut jurídic per al món associatiu? Cal relaxar les normes en funció de la dimensió associativa? Com ho fem per afavorir la creació d'associacions en els espais més fràgils socialment? Un debat necessari.

Observació i anàlisi de la realitat valenciana.

Ens n'ocuparem hui d'una altra antiga tradició d'associacions: les de pensament i acció ciutadana i quina és la situació amb la disrupció tecnològica i el nou model de societat líquida.

1. Reducció En primer lloc ens trobem amb una reducció de quantitat, densitat i qualitat de les associacions de pensament, reflexió i acció. Poden ser molts els motius pels quals les associacions de veïns per exemple fa temps que no tenen el protagonisme dels 80. Algunes poden ser el nivell de vida i equipaments que ja hem aconseguit . També ho podria ser una cosa tan senzilla com els horaris de treball que al País Valencià són nefastos per poder fer qualsevol praxi col·lectiva no relacionada amb l'oci. Els canvis en el mercat laboral conduixen a la precarietat i horaris de dedicació absoluta que no permeten activitats alternatives a la faena.
   

2. Les noves tendències d'oci i esport
   

3. L'aparició de l'activisme virtual i la bretxa digital fan que abordar una realitat complexa siga molt més complicat des del voluntarisme associatiu.
   

4. Dimensió: En la situació actual cal analitzar la grandària de les associacions. D'una banda estan les associacions més grans que compten amb estructura professional i semiprofessional que els permet assumir tots els reptes normatius, financers, comptables, jurídics, comunicatius i d'arquitectura interna. D'altra banda ens queden les associacions menudes basades en la voluntarietat i que s'han quedat fora de joc amb les noves tendències de segmentació, comunicació i participació. Hi ha molta distància entre les necessitats d'unes i d'altres.
   

5. Complexitat social. Les societats actual s'han fet més complexes també en termes de segments de població. És dificil trobar associacions que no siguen de segment, és a dir, que no estiguen mínimament especialitzades per gènere, interés, causa. Això és un fet constitutiu de les associacions que s'ha potenciat amb la nova societat en xarxa. L'especialització temàtica fa més complicada la transversalitat associativa més enllà dels mecanismes de col·laboració amb vincle inestable i variable. Cada vegada serà més complicat trobar associacions d'ampli espectre i amb això perdrem una escala del pensament col·lectiu.
   

6. Tecnodemocràcia. L'aparició de noves possibilitats de participació democràtica han despertat un interés excessiu en les ferramentes i molt poc assentat en les persones i especialment les agrupacions de persones que són les associacions. Ja tenim prou experiència per saber que els processos participatius tecnològics estan molt condicionats per la realitat presencial prèvia d'organitzacions constituïdes i actives. Esta perspectiva de participació tecnològica individual, com podria ser els processos de primàries virtuals dels partits (molt condicionats pels corrents de persones organitzades) o els processos de participació en inversions on el vot individual, en realitat arriba dinamitzat per entitats organitzades del món presencial. La tecnodemocràcia individual es bota el mediador associatiu i això afecta a la seua credibilitat, legitimitat i capacitat d'influència. Si les associacions no es veuen com a entitats útils és dificil trobar algun incentiu per agrupar-se.
   

7. El mercat de l'atenció . Des de dins el gran problema que estan trobant les associacions és ser competitives en el mercat de l'atenció social. Les causes que configuren la missió de les associacions volen obtindre visibilitat i el mercat de l'atenció cada vegada té més barreres d'entrada. Això obliga a traspassar alguns perímetres ètics que no s'haurien de traspassa especialment en termes de finançament i en termes de comunicació ètica. La saturació d'impactes que ens acompanya a tots i els mecanismes d'infoxicació fa que en el moment de la història on més fàcil i més barat és comunicar siga més dificil establir una comunicació sana.
   

8. El grau de formalització. Tampoc les institucions estan ajudant al moviment associatiu amb les seues intervencions regulatòries. A hores d'ara una associació per menuda que siga pràcticament té les mateixes obligacions comptables, fiscals, financeres, jurídiques que una empresa. El grau de formalització que determinen les normatives actuals fa de barrera d'entrada i sosteniment perquè complir totes les normatives de transparència, gestió de dades, comptabilitat, fiscalitat requerix pràcticament la presència de persones amb formació en dret, comptabilitat, gestió per fer mínimament viable una associació. La complexitat normativa que afecta a les associacions les podria ofegar a tal nivell que es podrien fer inviables.
   

9. La professionalització és tant un problema com una solució. Amb la complexitat temàtica, social, tecnològica, la complexitat de gestió i grau de formalització, la tecnodemocràcia és certament complicat dur endavant una associació sense un mínim de professionalització. El problema és que la professionalització de les associacions pot xocar amb la seua finalitat no lucrativa i amb la seua finalitat de missió. Quan un professional obté els seus ingressos a través d'una causa social tendirà a fer qualsevol cosa per mantindre els ingressos i per visibilitzar la seua causa per damunt de les altres. No és un problema de vocacions i intencions sinó un problema de límits: fins on arribarà algú per mantindre el seu lloc de treball? A més, l'aparició de professionals dificulta la gestió de pensament col·lectiu intern dins de l'associació ja que persones íntegrament dedicades a una qüestió tenen molt de temps i molta energia per condicionar els mecanismes de comunicació interna formal i informal. La dimensió de l'aparell professional sempre ha d'estar subordinat a una certa direcció ideològica no vinculada amb la retribució per obtindre un equilibri entre causa, perímetres ètics i dedicació.
   

10. Envelliment de les associacions . L'envelliment general de la població valenciana inclou l'envelliment de les associacions. Les causes tenen a vore amb la falta de temps i l'absència de vincles estables entre la gent més jove. Els itineraris vitals són cada vegada més exigents en les diferents etapes de la vida (la criança especialment) i impedixen tindre vida personal, política o ideològica. A això cal afegir una escola de gestió del temps que al mediterrani encara es basa en la presencialitat, la reunió i la paraula i on la brevetat no és valor prestigiat. Lògicament la base general social de consumisme hedonista no afavoreix la gestió del conflicte social que practiquen les associacions de pensament i acció. I això ha quallat molt més en les generacions més recents.
    

11. Dèficit financer. Les fonts financeres de les associacions per fer les activitats suposen una altra qüestió a abordar. Les associacions tenen diverses fonts d'ingressos: quotes de socis, subvencions, prestació de serveis i patrocini. La qüestió és que per fer qualsevol activitat són necessaris mitjans per dur-la endavant que no sempre han de ser financers sinó que poden ser indirectes.
    

12. Les relacions amb la política. El món associatiu sempre ha sigut una espècie de planter de la política especialment progressista. Quan el pèndol ideològic és desplaça cap a l'esquerra els partits polítics tiren de les persones amb compromís social que normalment també ocupen espais importants en les associacions. Les associacions es buiden de talent. Això no és necessàriament dolent perquè és la manera de deixar pas nous talents però hi ha un GAP que s'hauria de procurar buidar. També això afecta a la independència de les associacions ja que part dels seus membres poden ocupar espais de decisió i és important preservar el nivell de pensament i capacitat crítica. És un camí bidireccional; la política ha d'entendre el paper de les associacions vinculat al pensament social crític de llarg termini i el seu propi paper de gestora ideològica de la realitat present en el curt termini. Si s'entenen estos dos espais diferenciats i convergents es més fàcil mantindre l'autonomia intel·lectual associativa.