ENTREVISTES

OBSERVACIÓ DE LA REALITAT

FOCUS GROUP AMB ENTITATS VALENCIANES

L'aparició d'Internet està afectant a totes les facetes de l'experiència humana. Ho fa especialment amb els mediadors. La desaparició i aparició de nous mediadors afecta de diferent manera als diferents sectors. La qüestió és que els protagonistes interposats, aquells ens que intercomuniquen els diferents espais social, estan en crisi i com gestionar eixa crisi serà una clau per a la seua supervivència. En el món ideológic hi ha un procés que no està rebent cap atenció política ni mediàtica: és la desaparició, desacreditació, deslegitimació dels mediadors. Sobre la desacreditació del periodisme com a mediador-interpretador del periodisme se n'escriuen algunes coses però sobre la desaparició, desacreditació i deslegitimació de les associacions com a ens mediadors entre els ciutadans individuals, la societat i les institucions pràcticament no es diu res. Convé analitzar que està passant amb el món associatiu en una societat líquida de vincles inestables i on la mirada col·lectiva és minoritzada davant l'individualisme ferotge o idíl·lic segons la ideologia que es practique. Les associacions passen per un moment certament bipolar. D'un costat el món associatiu ha arribat a constituir l'anomenat "les entitats no lucratives" social on s'ha cobert una espècie d'associacionisme de serveis i prestacions assistencials que ompli un buit importantíssim en la societat. Eixes associacions són en certa mesura empreses de serveis amb format associatiu que permeten ajudar a arribar on és impossible arribar d'altres maneres. Per un costat estes associacions han entrat en la realitat amb la prestació de serveis de caràcter professional i configuren un espai associatiu que abandona el paradigma ideològic de les entitats associatives de pensament col·lectiu i crític, agrupacions de persones que s'apleguen amb la voluntat de pensar en plural.

Ens n'ocuparem hui d'una altra antiga tradició d'associacions: les de pensament i acció ciutadana i quina és la situació amb la disrupció tecnològica i el nou model de societat líquida.

1. 
   Reducció En primer lloc ens trobem amb una reducció de quantitat, densitat i qualitat de les associacions de pensament, reflexió i acció. Poden ser molts els motius pels quals les associacions de veïns per exemple fa temps que no tenen el protagonisme dels 80. Algunes poden ser el nivell de vida i equipaments que ja hem aconseguit . També ho podria ser una cosa tan senzilla com els horaris de treball que al País Valencià són nefastos per poder fer qualsevol praxi col·lectiva no relacionada amb l'oci. Els canvis en el mercat laboral conduixen a la precarietat i horaris de dedicació absoluta que no permeten activitats alternatives a la faena.
   

2. Les noves tendències d'oci i esport
   

3. Ll'aparició de l'activisme virtual i la bretxa digital fan que abordar una realitat complexa siga molt més complicat des del voluntarisme associatiu.
   

4. Dimensió: En la situació actual cal analitzar la grandària de les associacions. D'una banda estan les associacions més grans que compten amb estructura professional i semiprofessional que els permet assumir tots els reptes normatius, financers, comptables, jurídics, comunicatius i d'arquitectura interna. D'altra banda ens queden les associacions menudes basades en la voluntarietat i que s'han quedat fora de joc amb les noves tendències de segmentació, comunicació i participació. Hi ha molta distància entre les necessitats d'unes i d'altres.
   

5. Complexitat social. Les societats actual s'han fet més complexes també en termes de segments de població. És dificil trobar associacions que no siguen de segment, és a dir, que no estiguen mínimament especialitzades per gènere, interés, causa. Això és un fet constitutiu de les associacions que s'ha potenciat amb la nova societat en xarxa. L'especialització temàtica fa més complicada la transversalitat associativa més enllà dels mecanismes de col·laboració amb vincle inestable i variable. Cada vegada serà més complicat trobar associacions d'ampli espectre i amb això perdrem una escala del pensament col·lectiu.
   

6. Tecnodemocràcia. L'aparició de noves possibilitats de participació democràtica han despertat un interés excessiu en les ferramentes i molt poc assentat en les persones i especialment les agrupacions de persones que són les associacions. Ja tenim prou experiència per saber que els processos participatius tecnològics estan molt condicionats per la realitat presencial prèvia d'organitzacions constituïdes i actives. Esta perspectiva de participació tecnològica individual, com podria ser els processos de primàries virtuals dels partits (molt condicionats pels corrents de persones organitzades) o els processos de participació en inversions on el vot individual, en realitat arriba dinamitzat per entitats organitzades del món presencial. La tecnodemocràcia individual es bota el mediador associatiu i això afecta a la seua credibilitat, legitimitat i capacitat d'influència. Si les associacions no es veuen com a entitats útils és dificil trobar algun incentiu per agrupar-se.
   

7. El mercat de l'atenció . Des de dins el gran problema que estan trobant les associacions és ser competitives en el mercat de l'atenció social. Les causes que configuren la missió de les associacions volen obtindre visibilitat i el mercat de l'atenció cada vegada té més barreres d'entrada. Això obliga a traspassar alguns perímetres ètics que no s'haurien de traspassa especialment en termes de finançament i en termes de comunicació ètica. La saturació d'impactes que ens acompanya a tots i els mecanismes d'infoxicació fa que en el moment de la història on més fàcil i més barat és comunicar siga més dificil establir una comunicació sana.
   

8. El grau de formalització. Tampoc les institucions estan ajudant al moviment associatiu amb les seues intervencions regulatòries. A hores d'ara una associació per menuda que siga pràcticament té les mateixes obligacions comptables, fiscals, financeres, jurídiques que una empresa. El grau de formalització que determinen les normatives actuals fa de barrera d'entrada i sosteniment perquè complir totes les normatives de transparència, gestió de dades, comptabilitat, fiscalitat requerix pràcticament la presència de persones amb formació en dret, comptabilitat, gestió per fer mínimament viable una associació. La complexitat normativa que afecta a les associacions les podria ofegar a tal nivell que es podrien fer inviables.
   

9. La professionalització és tant un problema com una solució. Amb la complexitat temàtica, social, tecnològica, la complexitat de gestió i grau de formalització, la tecnodemocràcia és certament complicat dur endavant una associació sense un mínim de professionalització. El problema és que la professionalització de les associacions pot xocar amb la seua finalitat no lucrativa i amb la seua finalitat de missió. Quan un professional obté els seus ingressos a través d'una causa social tendirà a fer qualsevol cosa per mantindre els ingressos i per visibilitzar la seua causa per damunt de les altres. No és un problema de vocacions i intencions sinó un problema de límits: fins on arribarà algú per mantindre el seu lloc de treball? A més, l'aparició de professionals dificulta la gestió de pensament col·lectiu intern dins de l'associació ja que persones íntegrament dedicades a una qüestió tenen molt de temps i molta energia per condicionar els mecanismes de comunicació interna formal i informal. La dimensió de l'aparell professional sempre ha d'estar subordinat a una certa direcció ideològica no vinculada amb la retribució per obtindre un equilibri entre causa, perímetres ètics i dedicació.
   

10. Envelliment de les associacions . L'envelliment general de la població valenciana inclou l'envelliment de les associacions. Les causes tenen a vore amb la falta de temps i l'absència de vincles estables entre la gent més jove. Els itineraris vitals són cada vegada més exigents en les diferents etapes de la vida (la criança especialment) i impedixen tindre vida personal, política o ideològica. A això cal afegir una escola de gestió del temps que al mediterrani encara es basa en la presencialitat, la reunió i la paraula i on la brevetat no és valor prestigiat. Lògicament la base general social de consumisme hedonista no afavoreix la gestió del conflicte social que practiquen les associacions de pensament i acció. I això ha quallat molt més en les generacions més recents.
    

11. Dèficit financer. Les fonts financeres de les associacions per fer les activitats suposen una altra qüestió a abordar. Les associacions tenen diverses fonts d'ingressos: quotes de socis, subvencions, prestació de serveis i patrocini. La qüestió és que per fer qualsevol activitat són necessaris mitjans per dur-la endavant que no sempre han de ser financers sinó que poden ser indirectes.
    

12. Les relacions amb la política. El món associatiu sempre ha sigut una espècie de planter de la política especialment progressista. Quan el pèndol ideològic és desplaça cap a l'esquerra els partits polítics tiren de les persones amb compromís social que normalment també ocupen espais importants en les associacions. Les associacions es buiden de talent. Això no és necessàriament dolent perquè és la manera de deixar pas nous talents però hi ha un GAP que s'hauria de procurar buidar. També això afecta a la independència de les associacions ja que part dels seus membres poden ocupar espais de decisió i és important preservar el nivell de pensament i capacitat crítica. És un camí bidireccional; la política ha d'entendre el paper de les associacions vinculat al pensament social crític de llarg termini i el seu propi paper de gestora ideològica de la realitat present en el curt termini. Si s'entenen estos dos espais diferenciats i convergents es més fàcil mantindre l'autonomia intel·lectual associativa.