MÓN ASSOCIATIU

INTRODUCCIÓ AL SECTOR DE LES ASSOCIACIONS.



La societat es caracteritza per l'existència de tres grans sectors:


  1. El Sector Empresarial: Es refereix a aquelles activitats del mercat que tenen com a fi la cerca de beneficis.

  2. El Sector Públic: És tota aquella activitat regulada per les Administracions Públiques.

  3. El les entitats no lucratives: En aquest àmbit estarien totes aquelles activitats que no són ni del mercat ni de l'Estat; el formarien, per tant, entitats sense ànim de lucre i no governamentals. L'expressió “les entitats no lucratives” de l'economia es basa en la consideració que no és ni Sector Empresarial ni Sector públic. Es consideren incloses en el les entitats no lucratives les organitzacions privades que, en virtut de les seues regles constitutives, no poden distribuir els seus beneficis a les persones que les controlen, havent de destinar-se els mateixos bé a la realització dels seus objectius, bé a l'ajuda de persones que no exercisquen cap control sobre l'organització. Actualment no és fàcil fer una definició clara i indiscutible sobre el les entitats no lucratives i sovint s'utilitzen diferents accepcions per a referir-se a aquest àmbit. Cal citar conceptes com ara Organitzacions No Governamentals (associacions), Entitats No Lucratives (ENL), Organitzacions de Solidaritat, Associacions de Voluntariat, Organitzacions Humanitàries i un llarguíssim etcètera que fan, tots ells, referència al les entitats no lucratives o al Sector No Lucratiu. El que comparteixen aquestes accepcions és l'enteniment que el les entitats no lucratives agrupa un conjunt d'organitzacions que tenen finalitats d'interés social i sense ànim de lucre1.




Les associacions es caracteritzen per :


  1. Són organitzacions estables que disposen d'un grau mínim d'estructura.

  2. No posseeixen ànim de lucre. Els ingressos obtinguts han de beneficiar a la població subjecte dels projectes, ser utilitzats en activitats d'educació i sensibilització i, en últim lloc, un percentatge mínim aniria destinat al funcionament de la pròpia organització.

  3. Tenen voluntat de canvi o de transformació social.

  4. Sorgeixen per iniciativa de la Societat Civil i tenen ampli suport i presència social.

  5. Són independents, fixen lliurement els seus objectius i les seues estratègies d'acció.

  6. Disposen de recursos humans i econòmics que provenen de la solidaritat, de fons públics i / o privats, del treball voluntari i del treball remunerat.

  7. Apliquen mecanismes transparents i participatius en l'elecció dels seus càrrecs, fomentant la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, així com la promoció d'un voluntariat crític i plural.

  8. Són transparents en la seua política, en les seues pràctiques i en els seus pressupostos rendint comptes i facilitant el control extern de les seues activitats i recursos.

  9. Treballen per la millora de les condicions de vida dels col·lectius socials desfavorits.


Les associacions dibuixen un col·lectiu molt ampli i heterogeni; tant pel seu origen, missió i activitats que es proposen, com pel volum i l'estructura econòmica i social dels recursos dels quals poden disposar. Les associacions són de les organitzacions més visibles en la Societat Civil. La seua ràpida capacitat d'expansió; l'augment de les seues adhesions; el seu significatiu grau de cohesió; la seua participació en la vida ciutadana; els valors que representen; la seua actitud crítica al món de hui i el seu lliure desenvolupament tendeixen a valorar-se, així mateix, com a símptomes de salut i maduresa democràtica3.


D'acord amb l'estudi de la Fundació Luis Vives, el 61,3% del finançament de les associacions d'Acció Social prové de l'Administració Pública, el 23,9% de donants privats i el 14,8% de recursos propis.


Com a conseqüència, la relació de les associacions amb l'Administració Pública s'interpreta des d'una doble clau, en la qual no sempre és fàcil guardar l'equilibri: Alternativa i crítica, d'una banda, i dependència econòmica, per un altre. En contraposició amb el Sector Empresarial, la naturalesa no lucrativa de les associacions implica que els beneficis, valorats com la diferència entre els ingressos i les despeses que aquestes organitzacions obtenen, es reinverteixen totalment en les seues finalitats. El salari del grup de professionals forma part de les despeses d'aquestes entitats i no dels seus beneficis. És corrent que el personal laboral treballe en les associacions mogut pels mateixos valors que impulsen al voluntariat a participar en elles. No poques de les persones professionals han sigut voluntàries o sòcies amb anterioritat i, en molts casos, dediquen part del seu temps lliure a tasques de voluntariat o activisme.


No obstant això, la identificació de l'expansió de les associacions (i de la resta de les entitats no lucratives) amb la democràcia participativa no és nova. Ja a mitjan segle XVIII, el politòleg A. Tocqueville apuntava que “la ciència de l'associació és la ciència mare” i que amb la finalitat que “els homes continuen sent civilitzats, o arriben a ser-ho, cal que es desenvolupe en ells l'art d'associar-se”.


Un dels elements identitaris de les associacions és la seua base social, entesa com el “conjunt de persones, col·lectius i entitats que per identificació amb la missió, visió, valors i principis, s'impliquen per a contribuir a complir els seus objectius de manera activa, conscient i amb voluntat de continuïtat”

Dins de la base social, un dels col·lectius principals és el voluntariat; és a dir, les persones voluntàries que a més de les seues pròpies obligacions personals, de manera contínua, desinteressada i responsable, dediquen part del seu temps a activitats, no a favor de si mateixes ni de les persones associades sinó a favor dels altres i d'interessos col·lectius; segons un projecte que no s'esgota en la intervenció mateixa, sinó que tendeix a eradicar o modificar les causes que el provoquen. També s'inclou com a voluntariat a les persones de les Juntes Directives de les Associacions o als patrons de les Fundacions, atés que exerceixen la seua labor de forma no remunerada.


Val la pena remarcar que el voluntariat és molt més que un recurs sense cost. És un dels seus trets d'identitat, que representa els millors valors de les associacions; com són el seu esperit altruista, la seua empatia, la seua generositat, el seu compromís social i la seua connexió amb els drets dels col·lectius amb els qui treballen.


Un últim element diferenciador respecte al Sector Empresarial resideix en què treballen al costat dels grups socials més desfavorits o països més empobrits, per a millorar les seues condicions de vida i enfortir les seues capacitats.


TIPOLOGIES D'ASSOCIACIONS


Existeixen tipologies diverses d'associacions incloses en múltiples estudis. Atés la mena d'activitats que organitzen, les associacions poden ser classificades en els següents grups:


  1. associacions de Desenvolupament (associacionsD).

  2. associacions d'Acció Social.

  3. associacions de Voluntariat.

  4. associacions de Drets Humans.

  5. associacions de Medi ambient. 4


Associacions de desenvolupament.


D'acord amb la Llei 23/1998, de 7 de juliol, reguladora de la Cooperació Internacional per al Desenvolupament, s'estableix en el seu art. 32 que “es consideren organitzacions no governamentals de desenvolupament aquelles entitats de Dret privat, legalment constituïdes i sense finalitats de lucre, que tinguen entre les seues finalitats o com a objecte exprés, segons els seus propis Estatuts, la realització d'activitats relacionades amb els principis i objectius de la cooperació internacional per al desenvolupament”.

Les associacions de Desenvolupament configuren un col·lectiu dinàmic, que ha crescut amb rapidesa i que gaudeix d'una presència social significativa. És més, encara que hi ha investigacions que venen a indicar que són un col·lectiu minoritari dins de les entitats no lucratives, diferents estudis corroboren també que, entre les associacions amb més notorietat social, es compta un bon número d'associacionsD. Les associacions de desenvolupament realitzen la major part del seu treball als països més empobrits, al costat d'organitzacions locals, amb l'objectiu de secundar, apoderar i acompanyar a aquests països i les seues comunitats en el seu propi procés de desenvolupament. Els principals sectors d'actuació5 són educació, salut, gènere, població i salut reproductiva, govern i societat civil, aigua i sanejament, infraestructures i serveis bàsics, agricultura i alimentació, acció humanitària i d'emergència, Comerç Just i drets humans, entre altres. Complementàriament, les associacions de desenvolupament treballen a Espanya per a incidir en les polítiques governamentals de desenvolupament i al mateix temps mobilitzar i sensibilitzar al conjunt de la ciutadania. En aquest sentit, els principals àmbits d'actuació són Educació per al Desenvolupament, incidència política, mobilització, investigació i formació.


Associacions d’Acció Social.


Les associacions d'Acció Social, com després es veurà, són les més nombroses i les que compten amb major volum de recursos econòmics i socials. Aquesta tipologia d'associacions és, al mateix temps, el que gaudeix de més ampli recorregut. Al contrari del que ocorre amb les ONG aquestes centren el seu marc d'actuació exclusivament a Espanya. Les associacions d'Acció Social es dediquen tant al terreny dels serveis socials com al pla sanitari. Es percep, per tant, que el terme de serveis socials queda estretament vinculat al concepte de Benestar Social i, indirectament, també ho està a l'accepció d'Estat del Benestar. Aquestes associacions es dediquen a prestar serveis en el terreny dels serveis socials; és a dir, en l'atenció a persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament o a les famílies i persones sense recursos, en el pla de la infància, la immigració, la toxicologia, la dona o les persones majors de 65 anys

Les associacions d'Acció Social poden ser societats d'autoajuda o poden ser també d'ajuda a terceres persones.

D'acord amb l'estudi de la Fundació Luis Vives (2010a: 54), i l'any 2009, les associacions d'Acció Social més nombroses són les dedicades a les persones amb discapacitat –29,5%-, a la infància -10,7%-, a la població en general -10,0%-, a les persones majors -8,1%- i a les dones (7,2%). No hi ha dubte, en conseqüència, que el subsector d'associacions d'Acció Social és també molt diversificat. Finalment, la Plataforma d'associacions d'Acció Social (POAS) és l'agrupació més notòria que aglutina i representa a aquesta mena d'organitzacions al nostre país. Està conformada per 25 associacions, federacions o xarxes espanyoles, amb al voltant de 90000 professionals, 400000 voluntaris, 3,5 milions de socis i 11 milions de persones destinatàries.


Associacions de Voluntariat


No són nombroses, però és oportú diferenciar a les associacions de voluntariat com un grup a part. Compten amb una fi molt concreta, que és el de fomentar el “voluntariat organitzat” i els valors que manifesta, capacitant-lo i representant-lo davant la Societat Civil i l'Administració Pública. S'entén per organitzacions de voluntariat aquelles que són d'iniciativa social i de caràcter privat sense ànim de lucre, legalment constituïdes, que desenvolupen la seua activitat prioritàriament en l'àmbit de l'Acció Social, a favor dels altres i d'interessos socials col·lectius. Duen a terme les seues activitats fonamentalment amb persones voluntàries encara que compten amb professionals, complementant esforços i funcions.

Dins del voluntariat en entitats sense ànim de lucre, la qual cosa es podria denominar “voluntariat de les entitats no lucratives”, també es troben diferències bé en funció de la seua forma de constitució jurídica (Associació, Fundació o agrupació – Federació, Confederació, plataforma...-), o bé segons el model de participació o espai del voluntariat. Amb referència als models de participació o espais del voluntariat es podria realitzar la següent divisió o diferenciació7:


  • - Organitzacions DE Voluntariat Serien aquelles organitzacions constituïdes fonamentalment per persones voluntàries, encara que compten amb personal remunerat per al desenvolupament d'algunes tasques. Són organitzacions que desenvolupen accions dirigides a tercers i, habitualment, en diferents camps d'acció.

  • - Organitzacions AMB Voluntariat Serien aquelles organitzacions que compten en la seua composició tant amb persones voluntàries com amb usuaris, familiars, socis, personal remunerat... En general, són organitzacions que representen i actuen amb realitats o col·lectius concrets, des de diferents iniciatives (assistencials, suport, denúncia...) i que per a tots o alguns dels seus programes compten amb la participació de voluntariat.

  • - Organitzacions PER A Voluntariat En aquest últim grup s'incorporarien a aquelles organitzacions que pròpiament no compten amb voluntariat però que estableixen acords de col·laboració amb altres organitzacions AMB voluntariat perquè desenvolupen algun tipus de programa o projecte en elles.



Moviments Socials.

Aquelles associacions la fi de les quals resideix en la defensa dels Drets Humans o en la denúncia de les vulneracions que es comenten en aquest terreny. Correntment aquest tipus d'organitzacions són qualificades, de manera anàloga, com a moviments socials. Així i tot, com després es veurà més endavant, l'Enfocament de Drets Humans és considerat transversal al conjunt del Sector.


Associacions de Medi ambient


Aquestes associacions se centren més aviat en el desenvolupament d'activitats de sensibilització, reivindicació i capacitació, amb la meta de treballar a favor del medi ambient i el desenvolupament sostenible, tant en el seu entorn com en qualsevol lloc del món.




DIMENSIONS DE LES ASSOCIACIONS


L'ambigüitat del concepte associacions ha comportat al fet que les investigacions realitzades, per a identificar la seua envergadura social i econòmica, concloga en xifres no coincidents i no rares vegades dispars, ja que l'univers d'associacions pres en consideració, en cadascuna d'elles, ha pogut variar notablement.


No obstant això, és lloc comú concloure que les associacions, al costat de la resta d'organitzacions de les entitats no lucratives, cobren (en termes socials i econòmics) unes dimensions limitades però també importants, que sempre són complicades de quantificar i, de fet, les investigacions sobre aquest tema són escasses. Tampoc hi ha unanimitat a l'hora d'identificar altres organitzacions del Sector No Lucratiu. Per exemple, no s'ha resolt encara si les cooperatives han de formar part o no d'aquest. Però, considerant el conegut estudie de J. I. Ruiz Olabuenaga (dir.) (2006: 27 - 34)9, desenvolupat sobre la base de la definició atorgada al les entitats no lucratives per part de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, la seua envergadura –a Espanya- se sintetitzava (en 2002) en les següents xifres:



  1. El nombre d'organitzacions de les entitats no lucratives (no sols d'associacions) s'eleva a 362654; si bé la gran majoria són de xicotetes dimensions, compten amb molt escassos recursos econòmics i no poques d'elles es mantenen inactives10.

  2. El volum de voluntariat ascendeix a 4,2 milions de persones; de les quals 1,7 dediquen més de 16 hores mensuals a aquestes organitzacions.

  3. L'ocupació remunerada equivalent a jornada completa suma 692336 persones, suposant el 4,3% de l'ocupació total.

  4. La despesa total suposa el 4,7% del PIB, sense incloure l'ocupació voluntària equivalent. Si s'afegira aquest últim, la despesa imputada creixeria fins al 6,4% del PIB. La metodologia de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore ofereix, fins al moment, l'univers més ampli i el major nombre d'indicadors per a investigar la realitat del Sector d'associacions.



El les entitats no lucratives inclou, dins de la metodologia de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, les següents activitats:

Cultura, esport i oci.

Educació i investigació.

Salut.

Serveis socials.

Medi ambient.

Desenvolupament comunitari i habitatge.

Drets civils, assessorament legal i política.

Intermediaris filantròpics i promoció del voluntariat.

Activitats internacionals.

Religió.

Associacions professionals i sindicats.

Unes altres: Inclou mutualitats de previsió social. 10





PERFIL DELS PROFESSIONALS DE LES ASSOCIACIONS



  • La majoria són dones Edat La major part són menors de 40 anys Formació curricular Predominen les titulades universitàries

  • Tipus de contracte La majoria treballen a temps complet, però un número important (22,7%) ho fa a temps parcial

  • Predomina el col·lectiu de treballadors qualificats En les associacions el personal laboral amb estudis universitaris, de grau mitjà i grau superior, és majoritari. En les associacions d'Acció Social, la majoria de les persones professionals són treballadores socials, psicòlogues, educadores socials i pedagogues, encara que en algunes predomina la presència de professionals sanitaris (medicina, infermeria). Mentre que en les ONGD hi ha perfils professionals comuns als anteriors i uns altres que són diferents, com a cooperants, professionals en logística, etc.

  • Major presència de professionals joves i de dones El les entitats no lucratives és una de les activitats més feminitzades, ja que la majoria de les persones professionals són dones En bona part perquè és un Sector jove, que ha experimentat el seu major creixement en la dècada dels 90, més de la meitat de les persones professionals d'associacions tenen menys de 40 anys.



Amb l'objectiu d'identificar la realitat i el funcionament de les associacions, es vol també determinar els seus espais de gestió o processos organitzatius.


A grans trets, el procés específic de les associacions, independentment del seu subsector, està vinculat amb la identificació de les necessitats socials; amb les activitats de cerca i captació de línies de finançament; amb la planificació i execució de projectes; amb el seguiment i l'avaluació i, finalment, amb la promoció de la participació de la base social. I, al mateix temps, les associacions comparteixen amb les empreses altres dos processos, que es poden denominar com d'ordre més aviat transversal: Gestió administrativa, d'una banda, i comunicació i sensibilització, per un altre. Ara bé, la gestió administrativa o els processos de comunicació compten amb les seues pròpies singularitats, en l'àmbit de les associacions. En la gestió administrativa, cal destacar el lloc tan rellevant – fins i tot vital– que el compliment de les justificacions econòmiques suposa, amb la finalitat d'ajustar-se als requeriments de les Administracions Públiques finançadores i, en concret, a les iniciatives de fiscalització que emprenen. Es requereix, comunament, una persona (en general un professional) que conega els secrets de, per exemple, cadascuna de les convocatòries públiques. En l'apartat de comunicació, les associacions presenten aspectes diferents. De fet, el primer de tot és que les associacions, com el màrqueting social de les Administracions Públiques, assumeixen com a tasca pròpia el desenvolupament d'iniciatives de sensibilització social, però, en el seu cas, sempre a favor de la causa dels col·lectius més desfavorits. Però, a més, les polítiques de comunicació són l'eina que les associacions posen en marxa de cara a aconseguir fons econòmics privats i altres col·laboracions.


No obstant això, els instruments de comunicació de les associacions compten amb les seues pròpies singularitats, que es passen a enumerar a continuació:



  1. Un número important d'associacions -i sobretot ONGD- prenen com a referència, en les seues iniciatives de comunicació, una sèrie de criteris o normes explicitats, amb la finalitat de garantir plenament el caràcter ètic dels seus instruments i missatges. es associacions busquen, dels mitjans de comunicació i informació, missatges gratuïts o, almenys, descomptes avantatjosos respecte al preu que les empreses paguen pels seus anuncis. Les associacions persegueixen la publicitat com a notícia. Celebren esdeveniments amb la finalitat d'aparéixer en els mitjans de comunicació i informació, bé per a captar recursos o bé per a denunciar injustícies o sensibilitzar sobre causes socials. Les campanyes constitueixen també un element de gran valor en el Sector de les associacions, en concret per a les seues polítiques de comunicació. Es tracta d'activitats, de caràcter normalment periòdic, destinades a la sensibilització i la captació de fons econòmics. Hi ha associacions que concentren quasi tota la seua activitat comunicativa en aquestes campanyes.



A continuació, es passa ja a concretar cadascun dels processos específics de les associacions: Procés 1: Identificació de necessitats socials. Procés 2: Cerca i captació de línies de finançament. Procés 3: Planificació i execució de projectes. Procés 4: Seguiment i avaluació de projectes. Procés 5: Participació de la base social.



  1. En un primer procés, les associacions identifiquen la problemàtica i les necessitats socials que els seus col·lectius destinataris reclamen; per a això la participació (directa o indirecta) d'aquests grups socials és obligada. Aquest és el punt d'arrencada de l'activitat de les associacions.

  2. Respecte al segon procés, s'ha d'indicar que un dels factors diferenciadors de la gran majoria de les associacions, i que arriben a determinar el seu funcionament, consisteix en el fet que el seu finançament depén dels ingressos no dels qui són persones destinatàries dels seus béns i serveis, sinó de fons públics o de donacions. La supervivència de les associacions depén, en conseqüència, de captar recursos públics i privats, aliens als grups destinataris, i a través de mecanismes molt diferents. Ara bé, la cerca de finançament ha de ser coherent amb la missió i la visió de l'organització i ha d'anar d'acord amb els que col·lectius amb els quals treballa. El finançament públic prové sobretot de quatre vies: La subvenció, la concertació, els contractes i la signatura de convenis. Les subvencions són convocades, anualment, pels poders públics. És fonamental, per tant, comptar amb professionals especialistes, en la formulació de projectes, que puguen presentar les pertinents sol·licituds de subvenció (o d'adjudicació de concursos, convenis...) a les Administracions Públiques. Les concertacions per serveis, els contractes i els convenis generen més certitud en les associacions, perquè tendeixen a ser més estables. Respecte a la captació de fons privats, l'objectiu és aconseguir i fidelitzar donacions i quotes de socis, a través sobretot de campanyes i iniciatives de comunicació, en les quals les inversions econòmiques i la creativitat ocupen un lloc de gran valor. Cap també afegir que la comercialització d'objectes que serveixen de “record” (en campanyes, activitats de sensibilització...), els productes de Comerç Just o les contraprestacions per béns i serveis comprenen altres fonts de finançament; el pes del qual, depenent de la mena d'activitat o associacions concreta, pot variar de manera substancial. Les contraprestacions són més comunes en les associacions d'Acció Social; ja que alguns dels seus serveis exigeixen el copagament per part dels beneficiaris; encara que sempre en menor quantia que el preu de mercat i establit pel Sector Empresarial.

  3. Un tercer procés radica en la planificació i execució de projectes. S'han desenvolupat metodològiques estàndard com el Marc Lògic (el més empleat), l'Enfocament Integrat i el conegut com a model alemany ZOOP (Planificació orientada a objectius). En aquesta etapa, es planifiquen els recursos econòmics, tècnics i humans, després de la qual cosa s'executen els projectes, que es poden classificar en quatre grans grups: Serveis socials, Acció Humanitària, projectes de cooperació i sensibilització.

  4. El quart procés del qual cal parlar es fonamenta en el seguiment i l'avaluació dels projectes. El seguiment té lloc des del mateix moment en el qual el projecte s'ha posat en marxa. La fi radica, sobretot, a verificar el grau de compliment del projecte segons la planificació prevista, el nivell d'optimització dels recursos invertits, el tipus de participació dels col·lectius destinataris, com es van complint els objectius parcials i intermedis... Durant la dècada passada, han sigut nombroses les associacions que han desenvolupat pràctiques avaluatives, que han anat més enllà del seguiment en l'execució dels projectes i que han desembocat a identificar la sostenibilitat i l'impacte. Les pròpies convocatòries públiques, i no estranya vegades els donants, han reclamat informació sobre les tècniques i resultats de l'avaluació. L'avaluació, així mateix, ha sigut interpretada per les associacions com un exercici de professionalització de la gestió, de cara a rendir comptes a la societat i incorporar futures millores. Finalment, el cinqué procés fa referència al fet que les associacions són organitzacions participatives i en plena comunicació i interrelació amb la seua base social. Són organitzacions obertes, que volen atendre les aspiracions de la Societat Civil, sobretot quan van encaminades a la cerca de la justícia social i a la millora de les condicions en les quals les persones més febles viuen. Això es tradueix en què les associacions participen activament en plataformes d'interés social i en iniciatives per elles organitzades i, al mateix temps, que la seua estructura organitzativa està oberta a la ciutadania perquè faça realitat el seu desig de servir als qui més ho necessiten, com a voluntariat, donants, etc.

No obstant això, per exemple, la Coordinadora d'associacions per al Desenvolupament - Espanya (2009b: 17) trobava una sèrie d'obstacles a l'hora de gestionar la base social, entre els quals poden citar-se els següents:


  1. Hi ha poc temps per a participar en les associacionsD.

  2. 2. Hi ha sota compromís i molta rotació.

  3. 3. No hi ha compromís real.

  4. 4. És difícil trobar activisme.

  5. 5. El soci ha de ser una mica més que l'aportació.

  6. 6. Hi ha dificultat a comunicar a la societat.

  7. 7. Hi ha pocs recursos per a captació i gestió. Figura 1. Procés general de les associacions 5