Propostes per abordar el nou associacionisme:

● Formació en gestió associativa global de caràcter gratuït. Els programes de formació hauran de tindre en compte la dimensió de les associacions per programar la formació.

● Incentivar la professionalització del sector amb modalitats de contractació especialment per a joves, pràctiques i beques.

● Estatut jurídic específic per a associacions menudes més favorable a l'actual. Les associacions necessiten reduir les barreres d'entrada i els costos normatius (comptables, de transparència, gestió de dades, documentació...) i ampliar el concepte de comptabilitat social en el cas de les grans associacions.

● Reconeixement explícit de les associacions per part de les institucions com a mediadors legitimitats i qualitativament específics en els processos de participació i de construcció de consensos socials. Reconeixement de representativitat i interlocució qualificada a nivells territorials.

● Regulació del dret d'accés a la informació específic per a entitats col·lectives.

● Col·laboració en xarxa. Evitar l'atomització excessiva ha de ser una tendència afavorint els mecanismes de col·laboració entre associacions en les convocatòries de subvenció i les quotes de pertinença intentant generar sinèrgies temàtiques i complementàries. ● Autonomia financera.

• Les associacions han de treballar més a prop de les empreses afavorint el patrocini.

• Les subvencions s'han de transformar en convenis de col·laboració amb seguiment continu.

• Els problemes de finançament: distància temporal entre activitat i subvenció es podrien resoldre amb convenis bancaris amb intervenció pública en la negociació.

• Subvenció indirecta amb mitjans no dineraris (espais, professionals, assessorament, acompanyament)

• ● Visibilitat i prestigi. Des dels mitjans públics i privats les associacions han d'ocupar un espai de visibilitat, credibilitat, legitimitat i reconeixement per afavorir l'autoestima associativa.

• Situar en l'eix central del treball de les organitzacions juvenils el procés d'aprenentatge i desenvolupament de les persones, unit a la potenciació de la vivència entre les persones membre de les associacions i la projecció social de valors alternatius, apostant, més enllà del discurs, per una pràctica i una acció coherents que incorporen la solidaritat, la igualtat, el respecte, etc…

• Elaborar documents teòrics i pràctics sobre metodologies de treball associatiu, i d'igual manera fomentar l'ús de les noves tecnologies amb totes les seues aplicacions com a instruments de formació i treball diaris de les organitzacions juvenils. Al seu torn, establir un servei d'assessoria pròxim que done resposta als problemes i necessitats relacionades amb la gestió i funcionament de les organitzacions juvenils.

• Impulsar mecanismes que fomenten fórmules de democràcia participativa en el si de les entitats juvenils: pressupostos participatius, definició i revisió participativa dels plans de treball i dels programes anuals…La plena participació exigeix la posada en marxa de mecanismes que garantisquen la igualtat d'oportunitats en l'accés a la informació i la presa de decisions d'aquells col·lectius amb dificultats d'accés a aquesta.

• Impulsar entre les entitats membre del Consell de la Joventut d'Espanya el coneixement de la realitat juvenil.

• No perdre de vista l'objectiu principal de les entitats juvenils: fomentar l'associacionisme entre la població jove com a mecanisme per a crear ciutadania activa. Per a aconseguir aquest objectiu es desenvoluparan tot tipus de programes dins de l'educació formal i no formal, inculcant i fomentant la cultura juvenil de participació.

• Fomentar el treball en xarxa i interasociativo en tots els nivells. Amb aquest treball s'aconseguirà enfortir el moviment associatiu juvenil mitjançant els intercanvis d'idees que doten de força, agilitat i efectivitat a les entitats anteposant la lògica de la cooperació. Afavorir també les trobades d'entitats que inicien la seua activitat per a aconseguir objectius formatius i motivacionals.

• Revisar i mantindre viu el projecte estratègic de les entitats permetent el rearmament ideològic d'aquestes, a través de la realització de diagnòstics organitzatius que permeten el dissenyar canvis que afavorisquen la participació i la democràcia interna. En aquest procés, el protagonisme ha de ser del conjunt dels socis i les sòcies, per al que és positiu que la democràcia siga paritària, i no únicament dels equips directius. La col·legialitat i l'horitzontalitat han de prevaldre sobre l'autocràcia, la burocràcia i la jerarquització.

• Dissenyar plans de formació a la carta per a atendre les necessitats de les entitats juvenils, afavorint per tant la formació permanent, avaluació contínua… I atendre de manera prioritària i específica a la formació de líders juvenils com a mitjà per a garantir el relleu associatiu.

• Afavorir la conciliació de la vida associativa amb la vida juvenil, reconeixent de manera específica el paper dels i les dirigents juvenils com a dinamitzadors i dinamitzadores. Reconéixer com el moviment associatiu juvenil afavoreix l'adquisició de destreses relacionades amb la transició a la vida emancipada.

PER A MILLORAR LES RELACIONS DE LES ASSOCIACIONS AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, L'ADMINISTRACIÓ, LES EMPRESES I EL SISTEMA EDUCATIU

Descriminalizar la imatge de la joventut així com promoure una imatge més rica, plural i pròxima a la realitat, especialment la de les dones joves, denunciant la imatge esbiaixada i sexista en publicitat.

Visualitzar el treball de les associacions, reservant espais per a aquestes en els mitjans de comunicació, fomentant i donant suport a la creació de mitjans de comunicació propis del moviment associatiu juvenil. Regular al seu torn el paper del moviment asociativojuvenil en els mitjans de comunicació —sobretot en aquells de titularitat pública—, creant espais per a la promoció d'associacions i consells de la joventut al mateix temps que s'assegure la representació dels consells de joventut en els consells assessores.

Reconéixer la importància que tenen les polítiques de joventut creant ens específics en tots els nivells de l'Administració, on també existiran àrees específiques de dona jove que garantisquen la perspectiva de gènere en totes les línies estratègiques i accions.

Donar cobertura legal específica a les associacions juvenils i consells locals de joventut; aquests últims seran reconeguts com a entitats de dret públic.

Adaptar l'adjudicació de subvencions a la realitat del moviment associatiu, promovent convenis i subvencions pluriennals, així com garantint la presència dels Consells de Joventut en les comissions adjudicatàries per dret propi i desenvolupant informes preceptius; s'haurien de reformular els models de sol·licitud, esmena, i justificació de subvencions, unificant els criteris de justificació. Facilitar des de l'Administració la creació i promoció d'associacions juvenils, eliminandotasas, exercint com a avalista, i buscant noves fórmules de col·laboració com la gratuïtat de les instal·lacions públiques a associacions juvenils i consells de joventut. S'apostarà al seu torn per la creació d'infraestructures i serveis de suport al desenvolupament del moviment associatiu juvenil. Apostar per la promoció de mesures legals que faciliten el desgravament fiscal a les aportacions a les associacions juvenils, reconeixent el seu caràcter social i educatiu, de manera que s'habiliten nous recursos provinents d'iniciatives privades a les pròpies associacions. Establir mesures de foment de contractacions en les associacions, amb suports parcials o totals a aquests contractes.

Promoure la participació en l'empresa privada i crear canals de col·laboració i patrocini. Tot això sense perdre en cap moment de vista la coherència associativa.

Introduir de manera real la trasnversalización de la participació en el sistema educatiu, afavorint d'igual manera la col·laboració entre el moviment associatiu i els centres educatius i garantint també la coeducació. Fomentar l'educació de proximitat en l'àmbit de l'educació per a la participació.

Reconéixer la importància del moviment associatiu estudiantil, reforçant el paper dels Consells Escolars, en els quals s'implantaria la democràcia paritària i on estiguen representats els consells de la joventut. En els consells escolars es crearia una àrea específica que servisca per a garantir la implantació real de la coeducació, aquestes àrees es coordinarien en una comissió creada entre els consells escolars de centre.

Enfortir els consells de la joventut com a interlocutors de la joventut davant l'Administració i la societat.

Afavorir la democràcia paritària en els òrgans de presa de decisions de les associacions i els consells de la joventut.

Adaptar els horaris de les associacions i consells de la joventut, així com dels serveis que cogestionan a la joventut i tenint en compte a la dona jove.

Participació Social

Els ciutadans tenen el dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants lliurement triats, periòdicament, per sufragi universal.

Constitució Espanyola, article 23

Correspon als poders públics promoure les condicions de vida perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguen reals i efectives; remoure els obstacles que impedisquen o dificulten la seua plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica i social.

Constitució Espanyola, article 9.2

PER A IMPULSAR L'EXERCICI DE LA CIUTADANIA I L'ORGANITZACIÓ SOCIAL DE LA PARTICIPACIÓ

Creació d'un observatori de drets de ciutadania de la joventut, mitjançant la incorporació de la investigació acció participativa.

Aprofundir en el model dels consells de joventut potenciant la seua capacitat de definició, interlocució i consulta en relació amb les polítiques i normatives que afecten els i les joves, traslladant-los com a exemple de participació ciutadana.

Aprofitar i millorar l'ús de recursos públics ja existents, adaptant-los a les necessitats de la participació juvenil. Redefinir espais en l'àmbit local com a espais d'exercici de la ciutadania, convivència i comunicació interpersonal.

Exigir la coherència entre polítiques i recursos administratius amb l'objectiu de facilitar exercicis bàsics de ciutadania.

Apostar per l'extensió del model de consells de la joventut en els seus àmbits d'interlocució i participació a altres àmbits de participació ciutadana, posant l'accent en els processos de desenvolupament comunitari.

Incorporar l'educació per a la ciutadania en tots els àmbits i nivells formatius.

Apostar pels models participatius com a element de prevenció de situacions de risc social, utilitzant criteris flexibles que faciliten la incorporació de determinats col·lectius a l'exercici de la ciutadania.

Crear tractats locals on es consensuen els valors de convivència comunes que servisquen com a base per a un nou contracte social.

Apostar pel salari social com a dret fonamental i porta d'entrada a la resta de drets de ciutadania.

Incorporar la perspectiva de gènere en el desenvolupament de la participació ciutadana conciliant els horaris participatius en les labors cíviques i potenciant la presència de dones en òrgans de decisió.

Compensar i incentivar la participació social mitjançant el reconeixement curricular com a procés educatiu que afavoreix l'adquisició d'eines i coneixements d'importància per al desenvolupament personal i social. Potenciar el reconeixement del valor afegit que aporten al C.V. els processos de participació en organitzacions socials.

Propiciar i generar alternatives dins del marc del temps lliure que estimulen un oci jove proactiu, imaginatiu i dins d'altres pautes diferents a l'oci de consum, reproductor de pautes preestablides.

Elaborar de models d'informació juvenil que, en lloc de propiciar una dictadura de l'oferta, establisquen la informació com un procés tendent a la satisfacció de necessitats informatives objectives i sentides de la població juvenil.

Augmentar la participació juvenil a través d'eines que l'afavorisquen com són els pressupostos participatius, fòrums socials, i reconéixer totes les fórmules de participació

Millorar l'eficaciae instruments de la política de foment de la participació juvenil:

Creació de la Llei de Participació Juvenil.

Augment de la coordinació entre les diferents administracions i el control de l'execució pressupostària.

Garantir la igualtat de serveis públics per a la joventut entre les diferents CC.AA. i diferents àmbits territorials.

Creació d'estructures que suplisquen la manca de mitjans en l'àmbit local, com a mancomunitats.

Revisió dels sistemes de control de subvencions per a garantir la participació lliure.

Fomentar i vetlar pels processos democràtics i la democràcia paritària en totes les formes de participació social.

Fomentar valors i actituds en participació:

Implantar com a assignatura en tots els nivells acadèmics l'assignatura d'Educació per a la Participació s'utilitzarà igualment com a aspecte transversal.

Incloure la participació en l'educació no formal.

Creació d'eines que treballen el foment de la participació utilitzant les noves tecnologies com a aspecte motivacional.

Impulsar el desenvolupament de més espais, mitjans i infraestructures autogestionades per a la participació i la convivència social fomentant la socialització.

Reconéixer i fomentar els consells de la joventut en tots els àmbits territorials:

Lleis específiques de joventut que reconeguen les seues funcions i emparen la participació librey eficaç.

Promoure el treball interasociativo dels consells locals de joventut en els seus territoris i en l'Estat amb el Consell de la Joventut d'Espanya.

Fomentar d'igual manera el treball interasociativo en l'àmbit supranacional.

Participació dels consells en diferents fòrums i posicionament en temes d'interés social, que impliquen les entitats membre.

Fomentar els llits de coordinació i participació interterritorial:

Fomentar les relacions bilaterals i multilaterals entre associacions d'un mateix territori o de diferents Comunitats Autònomes.

Reconéixer i emparar la participació en àmbits territorials superiors les associacions locals o minoritàries.

Reconeixement individual a la participació social sense ànim de lucre. Dotar de cobertura social als associats i les associades que realitzen activitats d'interés general.

Impulsar la regeneració democràtica:

Obrir un procés de reflexió sobre la llei electoral que supose una millora dels mecanismes de democràcia participativa.

Campanyes de sensibilització sobre el paper de la política.

Desenvolupar legislativament aquelles associacions no contemplades en la LODA (Llei orgànica reguladora del Dret d'Associació): sindicals, polítiques, religioses, empresarials.

Impulsar els concursos públics per a entitats sense ànim de lucre per als serveis públics, generant ocupació per a aquells que realitzen el servei. En aquest sentit, s'evitarà la privatització i subcontractació de serveis públics. Per descomptat es garantirien els drets laborals.

Redefinir els mitjans