ÈTICA I ESTRATÈGIA ASSOCIATIVA

Les xarxes socials han portat coses bones i no tan bones. També han generat certs inconvenients que abans no existien. Un d'ells és la difusió de missatges d'odi, insults i fins i tot amenaces que afecten la dignitat i integritat personal, a través del mitjà online. Emparats en l'anonimat que brinda una pantalla, els internautes difonen tot tipus de missatges ofensius que adquireixen una magnitud massiva i es queden gravats per sempre en l'historial de la xarxa. I ací abunden els haters que busquen un blanc fàcil contra el qual descarregar el seu odi.

En el debat sobre els missatges d'odi en xarxes socials intervenen múltiples factors que fan que el tema siga controvertit i difícil d'atallar. Entre ells:

• Definir els límits que separen la llibertat d'expressió del respecte cap als altres

• Aclarir quina és la responsabilitat dels gestors de les xarxes socials en el control d'aquest tipus de comentaris

• Actualitzar el Codi Penal de cada país per a perseguir i reprovar els comentaris més greus susceptibles de constituir un delicte

Els casos d'odi més habituals en xarxes socials solen estar relacionats amb temes ideològics, religiosos i fins i tot d'orientació sexual.

L'odi no està protegit per la llibertat d'expressió

Segons dades de l'Audiència Nacional, aquest tipus de delictes per enaltiment del terrorisme o humiliació a víctimes en les xarxes socials són un fenomen en auge. En la seua memòria de 2014, la sala esmentava 5 processos d'aquest tipus oberts a Espanya, mentre que a l'any següent van augmentar a 13. Es tracta a més d'una cosa molt nova. De fet no va ser fins el 2016 quan el Tribunal Suprem es va pronunciar per primera vegada sobre discursos d'odi en Twitter asseverant que: “El discurs de l'odi no està protegit per la llibertat d'expressió”.

Diversos tipus de missatges d'odi

Encara que els usuaris de la xarxa siguen, en general, potencials difusors de missatges d'odi, no tots aconsegueixen el mateix abast i repercussió ni tampoc tenen la mateixa intencionalitat. Podem distingir dos tipus autors:

• Els trolls: busquen notorietat a força d'emprenyar i, en general, no solen ser massa perillosos. S'oculten amb perfils falsos i poden resultar fàcils de detectar. El seu modus operandi consisteix a comentar en fòrums, blogs i xarxes socials amb la intenció de generar polèmica i buscar la confrontació.

• Els haters: poden portar l'odi online a l'entorn offline amb conseqüències en la vida real. Hi ha diferents perfils, des del meticulós que espera que cometes un error per a destacar-lo, fins el qual respon amb males paraules i insults passant per l'incongruent que escriu comentaris sense seguir cap mena de lògica.

Què podem fer per a frenar aquesta situació?

Davant els comentaris d'odi en les xarxes socials el més recomanable no és censurar ni impedir la crítica, sinó posar límit als que s'amaguen en l'anonimat per a donar regna solta a les eixides de to. Per a atallar aquest tipus de comportaments, podem prendre diversos camins diferents:

Protocol d'actuació de les pròpies xarxes socials

Segons un estudi elaborat per la Universitat de Barcelona, SOS Racisme i 10 entitats europees, les xarxes socials solen ser passives a l'hora d'eliminar de les seues plataformes els comentaris que inciten a l'odi. Encara que ho haja sol·licitat prèviament la pròpia víctima.

Brussel·les ha fet amenaça de legislar contra plataformes socials que no bloquegen els missatges d'odi

El mecanisme de denúncia en les xarxes socials no funciona i fins i tot accentua la situació de discursos d'odi, normalitzant-los. Enfront d'això, les institucions europees han volgut ficar pressió a les empreses responsables, entre elles Facebook, demanant-los que agiliten els processos de revisió i eliminació del contingut una vegada ha sigut denunciat. Brussel·les fins i tot ha fet amenaça de legislar en contra de Facebook en cas que no ho feren. Sovint, les pròpies xarxes socials es defensen emparant-se en la neutralitat i descarregant la culpa en l'ús que fan els propis usuaris de les seues plataformes. Encara així, s'han implementat algunes polítiques de privacitat que permeten bloquejar a certs usuaris i denunciar continguts sospitosos.

El projecte Rewind

Amb motiu del concurs Facebook Global Digital Challenge, un grup d'alumnes de la Universitat CEU Sant Pau de Madrid han llançat el projecte Rewind. Es tracta d'una iniciativa que pretén combatre l'odi en xarxes socials a base de respecte.

L'equip ha usat l'emoji de rebobinar per a incitar als haters a rectificar la seua conducta. La finalitat conscienciar sobre el fet que els missatges en Internet moltes vegades tenen més repercussió que en la vida real i que per això és necessari posar sentit comú i racionalitat quan comentem en el mitjà online

Els haters són irracionals i comenten de forma impulsiva. Per això aconsellen que el més assenyat és no entrar en el seu joc. Responent-los amb un emoji no ens poden retornar el colp. Simplement els diem que s'ho pensen una altra vegada però també hem d’animar a tots els internautes a no guardar silenci contra els qui llancen missatges d'odi en la xarxa:

Donat l'èxit de Rewind, els seus creadors ja estan pensant a transformar-lo en una organització que, igual que ja fan altres com a Stop Haters, treballe a perseguir aquest tipus de discursos online que confonen la llibertat d'expressió amb la llibertat d'agressió. Cal evitar que Internet siga una jungla i llançar un missatge d'esperança assegurant que es pot aconseguir que els haters canvien d'opinió

Associacions que persegueixen l'odi

Itàlia.

En el cas d'Itàlia, s'ha creat l'associació Parole Ostili que pretén combatre les expressions d'odi en Internet a través d'un manifest en el qual demanen als internautes que es comporten en les xarxes socials amb el mateix respecte que tenen en l'entorn offline. Entre les regles de comportament redactades per a aquest manifest trobem:

• No dir o escriure en les xarxes el que no seríem capaces de dir en persona

• Prendre's el temps necessari per a expressar bé alguna cosa abans d'escriure'l

• Abans d'intervindre en un debat, cal entendre el que publiquen els altres

• Verificar les notícies abans de compartir-les amb uns altres

• No usar amb els altres les paraules que no vols que usen contra tu

• Tindre present que no sempre es té la raó

• Expressar les opinions sense recórrer a tons hostils

• A més, segons aqueixa organització italiana, és necessari entendre que les xarxes socials són llocs virtuals en els quals es troben persones reals.

El cas alemany

En el cas d'Alemanya, el govern va presentar un projecte de llei que inclou multes de fins a 50 milions d'euros a empreses com Facebook i Twitter si no eliminen o bloquegen en 24 hores els missatges d'odi o les notícies falses. Es tracta d'un clar desafiament de l'Executiu alemany als gegants d'Internet que, de moment, està en l'aire.

Espanya.

Ací a Espanya, la reforma del Codi Penal de 2015 contempla penes de fins a 4 anys de presó per als suposats delictes d'incitació a l'odi. La sanció inclou un apartat específic per als discursos d'odi difosos a través d'Internet.

D'altra banda també trobem altres projectes de llei com l'impulsat per la Comunitat de Madrid en 2016 per a emprendre sancions, o comunicar-lo a l'administració competent en cas necessari, contra els qui empren un discurs d'odi a través de les xarxes socials. Encara que aquesta iniciativa és de dubtosa viabilitat tenint en compte que les Comunitats Autònomes tenen un àmbit de competència restringit, es tracta d'un intent de legislar en contra de la “llei de la selva” en la qual s'ha convertit Internet.

Consells d'un community manager expert

Moltes vegades, una bona estratègia de mitjà social és suficient per a fer rectificar als trolls i haters que es col·loquen darrere d'una pantalla disposats a carregar contra tot de forma indiscriminada. En aquest sentit, els experts en mitjans socials aconsellen tindre present un protocol bàsic d'actuació que passa per:

• Investigar al nostre interlocutor per a saber amb qui estàs bregant

• Admetre els errors i disculpar-se en cas necessari

• Respondre amb cap i no seguint impulsos que puguen derivar en conseqüències pitjors

• No posar-se a l'altura de crítiques agressives o eixides de to. No entrar en el joc

• No esborrar els comentaris negatius sense analitzar abans les conseqüències

• Analitzar si la via de resposta més adequada és la pública o la privada, depenent del ressò

• Davant el dubte, consultar amb els experts

Una estratègia per a viure millor

El consum conscient és una eina molt poderosa que tenim al nostre abast per a viure de forma més sostenible i sense contribuir a injustícies socials. Implica pensar en les conseqüències de les nostres decisions de consum i acostar les nostres pràctiques als valors que professem. La primera conseqüència i la més directa, és la satisfacció personal de viure més d'acord amb el que pensem. En aquest sentit, el consum conscient és una valuosa font d'alegria i benestar personal.

Quines són les claus del consum conscient?

Consumir menys

La millor manera de reduir l'impacte del nostre consum és prescindir de consums superflus i donar valor al que ja tenim. Com?

• Replantejar-nos les necessitats i evitar consums superflus

• No malbaratar, és a dir, gastar només els recursos estrictament necessaris

• Mantindre en bon estat els objectes que tenim o usem

• Reparar allò que se'ns desbarate o s'haja fet malbé

Consumir sense comprar

Els efectes de consumir sense comprar són que desmercantilizen el nostre dia a dia i propiciem l'eficiència de recursos. Alhora, reforcem els llaços comunitaris, la integració en el territori i l'acció col·lectiva. Cal apostar per estils de vida més frugals en el vessant material però més complexos i rics en la dimensió col·lectiva. Com?

• Accedir a l'ús: béns públics, préstec o lloguer

• Intercanviar

• Aprofitar materials de rebuig

Comprar amb criteri

Si comprem tenint en compte el tipus d'empresa, les característiques del producte que adquirim o les dues coses alhora, afavorim amb les nostres compres iniciatives que treballen vinculades en el territori, des del compromís social i ambiental i reduïm l'impacte ambiental del nostre consum. Com?

• Adquirir béns usats i reutilitzables

• Afavorir iniciatives orientades a les persones, com les de comerç just o empreses d'inserció social

• Afavorir l'economia local

• Triar béns de baix impacte ambiental

La pràctica del consum conscient, requereix fer els passos següents:

• Reflexionar sobre la necessitat que hem de cobrir: és una necessitat autèntica o induïda? ho necessite o ho desitge? vull permetre'm aquest desig? puc cobrir aquesta necessitat sense consumir res? El consum conscient no obliga a renunciar a res en concret, només exigeix aquesta reflexió prèvia en cada cas. Això sí, de forma global, d'acord amb la primera clau, la reducció és requisit indispensable. Com ha recordat en nombroses ocasions Joaquim Sempere, autor del llibre Millor con menys, fa falta autocontener nostres expectatives de consum.

• Informar-nos de les opcions de consum que tenim al nostre abast. Com més opcions coneguem més podem trobar la que s'ajusta més aviat a la nostra sensibilitat i les nostres possibilitats. També es pot valorar la possibilitat de promoure accions col·lectives per a ampliar aquestes opcions: iniciatives com a plataformes de préstec o cooperatives de consum són una realitat gràcies a l'espenta de persones consumidores que no s'han conformat amb les alternatives que han trobat en el seu entorn immediat. Aprofundir en aquestes formes col·lectives de consum és necessari per a desenvolupar el potencial de transformació social del consum conscient. De la mateixa manera, si es reforcen els vincles comunitaris és més fàcil que sorgisquen accions col·lectives que forcen canvis legislatius i en l'estructura econòmica.

• Decidir amb responsabilitat social i ambiental, és a dir, triant la que ens dona més garanties de causar menys impacte en el medi ambient i més impacte positiu en l'àmbit social i en la nostra salut. Això últim passa també per a tindre en compte la nostra capacitat de sostindre l'elecció que hàgem fet.

• És quasi impossible seguir aquests passos en totes les nostres pràctiques de consum. Fins i tot, aspirar a la màxima coherència ens pot portar molt de malestar i arribar a bloquejar-nos. En canvi, si a poc a poc i sense exigir-nos impossibles, anem prenent més decisions de consum des del compromís ambiental i social, transformem el nostre dia a dia i vivim més d'acord amb els nostres valors. D'aquesta manera, el consum conscient és una font de satisfacció personal.

Molts minerals necessaris per a la fabricació dels nostres telèfons mòbils, ordinadors i altres tecnologies s'extrauen en condicions de semiesclavitud i el seu comerç il·legal ajuda a finançar grups armats, perpetuant els conflictes violents de molts territoris, tal com ocorre en l'est de la República Democràtica del Congo. La campanya de Ciutdania en Xarxa denúncia les vulneracions als Drets Humans que ocorren a causa de models d'extracció intensiva i il·limitada de minerals i un sistema de mercat que no té en compte les necessitats de les persones i les comunitats.

Amb aquesta iniciativa vos convidem a trencar els vincles existents entre tecnologia i violència i presenta iniciatives i alternatives concretes en aqueixa direcció. Nombrosos centres educatius1 s'han mostrat partidaris de sumar-se als esforços per eliminar els vincles entre tecnologia i violència.

L'objectiu d'aquest document és, precisament, oferir idees i propostes a les associacions i centres educatius que desitgen sumar-se a aquest esforç i assumir el repte de constituir-se en centres promotors de tecnologia lliure de conflicte.

Aquest repte és bidimensional i implica:

1. El desenvolupament per part de la comunitat educativa d'iniciatives per a la promoció de la tecnologia lliure de conflicte en la seua comunitat educativa i entorn.

2. Iniciatives per a constituir-se en un espai lliure de tecnologia en conflicte, és a dir, l'establiment de criteris i pràctiques de consum, ús i deixalla dels aparells electrònics el més justes possibles des del punt de vista del respecte dels drets humans.

El punt de partida d'aquest document és l'experiència; és a dir, les propostes es basen en activitats i iniciatives concretes dutes a terme per centres educatius en la promoció d'una utilització responsable de la tecnologia. També s'esmenten experiències dutes a terme en altres regions, com la “Conflict Free Campus Initiative” de l'organització “Enough Project”.

Perquè un projecte com el de constituir-se en centre promotor de tecnologia lliure de conflicte puga desenvolupar-se adequadament i aconseguir el seu objectiu, és necessari planificar-lo tenint en compte alguns passos i criteris.

A continuació es presenta una proposta de passos a donar i elements a tindre en compte.

1. CONCRETAR LES ETAPES, TENINT EN COMPTE LA META QUE VOLEM ACONSEGUIR

És impossible convertir-se d'un dia per a un altre en organització lliure de tecnologia en conflicte. Aconseguir un consum responsable de tecnologia en totes les persones que formen part de la comunitat escolar, adequar els criteris del propi centre per a la compra, ús i deixalla d'aparells electrònics, aprofundir en la conscienciació i en el nivell de compromís que té la comunitat respecte al tema, només és possible pas a pas.

2. ORGANITZAR EL VIATGE

Cal tindre en compte diversos aspectes a l'hora d'organitzar un viatge: els recursos amb els quals comptem; quantes persones prendran part; els subministraments necessaris per al camí (el menjar a portar en la motxilla, materials, botes, aigua, etcètera). Aquest pas i l'anterior, el de concretar les etapes, se solen realitzar al mateix temps, ja que les etapes s'estableixen també en funció dels recursos disponibles. És important saber qui seran els nostres companys i companyes de viatge: qui vol emprendre el camí és una associació, una federació, un centre complet, professor o professora? un grup d'estudiants? la idea parteix de direcció? de les associacions de pares? Els companys i companyes poden facilitar la consecució de l'objectiu; per exemple, serà més fàcil per a un professor o una professora tirar avant una iniciativa si compta amb el suport de la direcció del centre educatiu.

3. EN MARXA!

Ja hem establit el temps, els recursos, les etapes, qui i amb ajuda de qui, com i fins a on volem anar. Hi ha moments que poden resultar tediosos, activitats que no es desenvolupen com esperàvem, i és possible rebre respostes inesperades d'altres persones (per a bé o per a mal). En dur a terme un projecte és important realitzar una avaluació contínua; és a dir, reservar alguns moments dins del procés per a revisar la seua marxa i establir les modificacions pertinents. Hem de reservar espais per a donar una ullada al mapa de ruta i comprovar que la brúixola està ben posada. També és important donar-se temps de descans i prendre un caldo calent en bona conversa, per a poder prosseguir el camí amb entusiasme i energies renovades.

4. RELATAR I COMPARTIR EL TRAM REALITZAT. I ARA… QUINA ÉS LA SEGÜENT ETAPA?

Hem fet un recorregut i hem aconseguit una meta. Pot ser que no siga la prevista, però un tram del camí ja està fet, d'això no hi ha dubte. Ara s'ha de situar i marcar en el mapa el punt aconseguit i, tenint en compte l'experiència adquirida en aquesta etapa, traçar un nou pla de ruta. És el moment de mirar cap endarrere i repassar el camí realitzat. Quines lliçons hem aprés? Som capaços d'explicar a altres persones el trajecte realitzat? És important aclarir que la nostra meta no és tan concreta i sempre serà provisional. El projecte pot començar a poc a poc i ampliar-se gradualment: podem partir amb l'objectiu de constituir una classe promotora de tecnologia en conflicte, posteriorment un cicle promotor de tecnologia lliure de conflicte, fins a arribar a ser un centre promotor de tecnologia lliure de conflicte, sumant cada vegada més persones i espais a aquest esforç, però l'objectiu és difícil de complir íntegrament. En el camí per a trencar els llaços entre la tecnologia i la violència existeixen nombroses cruïlles.

ACTIVITATS DE SENSIBILITZACIÓ

• Bocata i xocolatada solidària

• Recollida de mòbils

• Fullet informatiu

• Cançó per una tecnologia lliure de conflicte

• Lema a favor de la Tecnologia Lliure de Conflicte

• Mural significatiu

• Marxa solidària

• Recollida de signatures

• Formació d'educadors i educadores

• Formació d'estudiants

• Participació i/o organització de concursos

• Xarrades i activitats dirigides a pares i mares i a la comunitat educativa

• Exposició fotogràfica

• Grup dinamitzador de la Campanya Tecnologia Lliure de Conflicte en el currículum oficial

• Compra ètica i ús responsable d'aparells electrònics, i política de reciclatge

• Declaració institucional a favor d'una tecnologia lliure de conflicte

Cada institució ha de concretar el seu recorregut amb llibertat i autonomia en el procés de convertir-se en una organització promotora de tecnologia lliure de conflicte. Però també sabem que és de gran ajuda conéixer l'experiència d'altres organitzacions que han treballat amb el mateix objectiu.

Bocata i xocolatada solidària.

Hi ha una iniciativa que mereix esment especial: la recollida de telèfons mòbils. Mitjançant aquesta campanya es convida als membres de la comunitat educativa a aportar els mòbils que no utilitzen. Aquests mòbils es reciclen, i els diners que s'aconsegueix es canalitza als projectes de la República Democràtica del Congo, al mateix temps que es difon un missatge a favor de la cura del medi ambient i el consum responsable. Mitjançant la sensibilització es pretén que els membres de la comunitat escolar tinguen informació sobre el vincle que existeix entre tecnologia i violència i adopten una postura ètica enfront d'aquesta realitat, que es traduïsca en actituds i accions a favor d'una tecnologia lliure de conflicte. En la realització dels processos de sensibilització, el lideratge pot recaure en diferents membres de la comunitat educativa i, al seu torn, orientar-se cap a qualsevol membre d'aquesta comunitat. El procés també pot ser en cadena, per exemple un professor o professora sensibilitza a estudiants al principi, i posteriorment els i les estudiants desenvolupen accions de sensibilització amb les seues famílies, altres i altres estudiants etc.

Fullet informatiu: ALBOAN ofereix abundant informació en la pàgina web de la campanya Tecnologia Lliure de Conflicte (www. tecnologialibredeconflicto. org). Basant-se en aqueixa informació i en altres fonts, és possible elaborar fullets informatius sobre la relació entre la violència i la tecnologia i sobre les possibilitats que existeixen per a trencar-la. Aquest fullet es pot repartir entre els diferents membres de la comunitat educativa. el fullet informatiu i altres documents audiovisuals, com a vídeos, poden compartir-se de manera digital, mitjançant whatsapp i correu electrònic. És el mètode més fàcil per a arribar als i les joves, i també a moltes famílies.

Cantar una cançó: Els alumnes i alumnes poden escriure lletres i cantar cançons amb missatges a favor d'una Tecnologia Lliure de Conflicte. La cançó pot utilitzar-se en trobades més i menys formals com a element lúdic de difusió, fins i tot gravar-se o realitzar un vídeo cantant-la.

Lema a favor de la Tecnologia Lliure de Conflicte: Els i les estudiants poden inventar un lema a favor de la Tecnologia Lliure de Conflicte per a mostrar que el centre s'adhereix a aqueix objectiu. Hi ha diverses maneres per a decidir quin serà el lema, una votació entre diferents propostes, per exemple.

Mural significatiu: La informació sobre la Tecnologia Lliure de Conflicte pot difondre's mitjançant murals en el centre i/o en altres espais. Per a la realització del mural i activitats anteriors esmentades és convenient prèviament treballar en classe la informació relativa a la campanya

Caminada solidària: La caminada pot dur-se a terme tant dins del centre com en el barri i/o municipi. La invitació a participar en ella ha de ser àmplia: quanta més gent participe, més es difondrà el missatge.Durant la marxa és possible portar cartells i pancartes, repartir fullets entre la gent, corejar lemes i cantar cançons a favor de l'ús responsable de la tecnologia, i acabar la caminada penjant un mural solidari o realitzant-lo entre totes les persones Sensibilització i incidència

Les accions i activitats esmentades tindran un major impacte si s'enllacen i potencien entre si d'una manera coherent, en el marc d'un projecte de promoció de la Tecnologia Lliure de Conflicte. Totes les accions esmentades fins ara busquen incidir, provocar una reacció en les persones perquè prenguen decisions responsables.

La Campanya Tecnologia Lliure de Conflicte contempla una proposta concreta destinada a incidir en les decisions polítiques: la recollida de signatures. - Recollida de signatures (https://www.tecnologialibredeconflicto.org/firma/): La recollida de signatures busca que els nostres representants polítics escolten les reivindicacions d'una societat compromesa i conscienciada. Gràcies la campanya d'incidència i recollida de signatures de diverses organitzacions de la societat civil la Unió Europea va aprovar una llei per a la promoció d'un subministrament de minerals responsable a les regions en conflicte. És una bona notícia, però no és suficient, ja que la llei només afecta als importadors de mineral brut o processament, i no serà efectiva fins a l'1 de gener del 2021. Per això, encara són necessàries les signatures a favor d'una Directiva Europea que impedisca que la compravenda internacional de minerals promoga els conflictes armats.

Introduir la Tecnologia Lliure de Conflicte en el currículum oficial:

l'anàlisi i comprensió dels diferents elements i temes relacionats amb les connexions entre la tecnologia i la violència, són font d'innombrables oportunitats pedagògiques. D'una banda, és un tema ampli i multidimensional, relacionat amb assignatures com a ciència, economia, relacions internacionals, drets humans i ètica. I d'altra banda, activa les habilitats cognitives i emocionals de l'alumne així com les seues actituds, ja que ofereix variades oportunitats per a posicionar-se i dur a terme iniciatives. Un professor o professora amb una motivació especial pot desenvolupar el tema en una de les seues classes en un moment concret, i això té la seua importància.

Compra ètica i ús responsable d'aparells electrònics i política de reciclatge:

una associació o centre promotor de Tecnologia lliure de Conflicte ha de fer passos per a poder convertir-se en espai lliure de tecnologia en conflicte. Per a això el centre ha de revisar l'ús que fa d'aparells electrònics, i fer els passos necessaris per a organitzar-ho en la manera més ètica possible. L'anàlisi ha de realitzar-se tenint en compte totes les decisions adoptades en el centre sobre els productes tecnològics i tot el cicle de vida que tenen aquests productes; això és, han de tindre's en compte els processos de compra, ús i deixalla.

Declaració institucional a favor d'una tecnologia lliure de conflicte: L’associació o centre educatiu pot mostrar el seu compromís per treballar a favor d'una Tecnologia Lliure de Conflicte mitjançant una declaració institucional adoptada pel Consell Escolar com a òrgan màxim de representació del centre educatiu. Aquesta declaració suposa un alt nivell d'institucionalització de la temàtica, doncs expressa que tots els estaments del centre tenen la voluntat global i ferma d'implicar-se en la ruptura dels vincles entre la tecnologia i la violència. La declaració institucional comporta així mateix el compromís d'emprendre i perseverar en el camí cap a una tecnologia lliure de conflicte, i de posar els recursos necessaris per al desenvolupament de les estratègies i accions en aquesta direcció. Aquesta proposta s'inspira en la iniciativa “Conflict Free Campus Initiative” d'Enough Project. (https://enoughproject.org/get-involved/cfci).