RESPONSABILITAT personal EN LES ASSOCIACIONS

La responsabilitat jurídica en les associacions

Per a parlar de responsabilitat jurídica en les associacions hem de parlar de responsabilitat civil, penal i patrimonial.

La responsabilitat civil dels membres dels òrgans de govern de les associacions

Les persones físiques que formen part dels òrgans de govern han d'actuar en interés de l'associació. El fet que els càrrecs s'exercisquen de manera desinteressada i voluntària no exonera la responsabilitat de l'associació, entenent aquesta responsabilitat com l'obligació de respondre d'un mal davant la justícia.

La regla general és que les associacions responen pels danys que l'òrgan de govern, els membres d'estos o altres representants, causen a terceres persones per acció o omissió, en el compliment de les funcions que tenen encomanades.

L'article 322.17 del Llibre III del Codi Civil estableix el règim de responsabilitat dels membres de les juntes directives, i regulen com responen personalment dels danys que causen a l'entitat, socis o tercers per incompliment de la llei, els estatuts o per actes o omissions negligents en l'exercici de les seues funcions.


SUPÒSITS BÀSICS DE LA RESPONSABILITAT DELS MEMBRES DELS ÒRGANS DE GOVERN.

  1. Responsabilitat abans de la inscripció: Els membres de l'òrgan de govern que s'hagen encarregat de promoure la inscripció d'una persona jurídica són els que responen personalment de les conseqüències que puguen derivar-se de la falta d'aquesta inscripció en cas de negligència o culpa.

  2. Existència d'un mal: és un mal que es puga valorar en una reclamació de caràcter econòmic.

  3. Actuació negligent: És necessari que es produïsca un incompliment de la llei, els estatuts o un acte o omissió negligent i aquesta actuació haurà de produir-se en exercici del càrrec i d'una manera poc diligent.

  4. Existeix una relació directa entre el càrrec que un membre ocupa, les obligacions pròpies derivades d'aquest càrrec i la diligència que els resulta exigible.

La responsabilitat també es pot generar com a conseqüència d'una conducta omisiva quan no es gestiona o no actua. S'entén que la inactivitat es converteix en un incompliment de les obligacions quan, prèviament, existeix una obligació fer. L'actuació o la inactivitat ha de produir-se en qualitat de membre de l'òrgan de govern i dins de l'exercici de les seues funcions, ja que en cas contrari, estaríem parlant d'una responsabilitat individual dins del seu àmbit privat.

CAUSES D'EXONERACIÓ DE RESPONSABILITAT.

Quan la responsabilitat no es pot imputar a una o més persones determinades de l'òrgan de govern, responen tots els membres de la junta o del patronat de manera solidària excepte:

  • Els que s'han oposat a l'acord i no han intervingut en la seua execució.

  • Els absents que no han intervingut en l'adopció ni en l'execució de l'acord, s'hagen oposat formalment en saber-lo.

Una de les maneres que tenen els membres dels òrgans de govern absents o dissidents de poder acreditar que s'ha fet tot el possible per a evitar el mal o d'oposar-se a l'acord, és l'exercici de l'acció de responsabilitat contra la resta dels membres de l'òrgan de govern causants del mal.


L'ACCIÓ DE RESPONSABILITAT.

L'exercici de l'acció de responsabilitat per danys a l'associació ha de ser acordat per l'assemblea general i per majoria simple.

Un nombre d'associats que representen almenys el 10% dels vots socials o el percentatge que establisquen els estatuts, pot exercir l'acció de responsabilitat, en interés de l'associació en els següents casos:

a) Si no es convoca l'assemblea sol·licitada per a acordar l'exercici de l'acció de responsabilitat.

b) Si l'acord adoptat és contrari a l'exigència de responsabilitat.

c) Si la pretensió no es formula judicialment en el termini d'un mes a comptar des de l'adopció de l'acord.


L'acció de responsabilitat en interés de l'associació prescriu als tres anys de la data en què els responsables cessen en el càrrec.

És necessari que els membres dels òrgans de govern tinguen en compte que el fet d'haver presentat la seua dimissió o d'haver cessat en el càrrec no és cap garantia que no es puga dirigir contra ells una acció d'aquest tipus.

L'exercici de l'acció de responsabilitat individual per danys a tercers dels associats o dels tercers per actes o omissions dels membres dels òrgans de govern, que hagen lesionat els seus drets o interessos, és independent de l'acció de responsabilitat per danys a l'associació. Aquesta acció prescriu també als tres anys.

Cessament en el càrrec

A les associacions, l'acord de l'assemblea d'exercir l'acció de responsabilitat determina necessàriament la separació dels membres de l'òrgan de govern afectats. En tot cas, l'assemblea general podrà acordar en qualsevol moment la separació de les seues funcions d'algun o de tots els membres de la junta directiva.


LA RESPONSABILITAT PENAL DELS ADMINISTRADORS D'UNA ASSOCIACIÓ.

La responsabilitat penal ve generada per la comissió d'un acte que pot ser constitutiu de delicte penal. Aquelles persones que actuen com a administradors d'una associació o en el seu nom o representació, respondran personalment.

Aquesta responsabilitat es pot produir encara que no concórreguen en la persona concreta les condicions del tipus penal, però aquelles circumstàncies sí que es donen en l'associació en representació de la qual actue (art. 31 i 31bis CP). Aquesta responsabilitat pot estendre's a aquells que "de fet o de dret" administren l'entitat, la qual cosa implica un cercle lleugerament més ampli als quals nominalment ocupen el càrrec.

Si en sentència imposa una pena de multa a l'autor del delicte, serà responsable del seu pagament de manera directa i solidària la persona jurídica en el nom de la qual es va actuar.

Un dels instruments que moltes entitats utilitzen per a pal·liar els riscos que assumeixen els membres de les juntes directives, és la contractació d'una assegurança d'administradors i directius que cobrisca la seua responsabilitat.

Responsabilitat econòmica dels socis d'una associació

El dret a l'associació és un dret fonamental integrat en l'article 22 de la Constitució Espanyola, que es regula mitjançant la Llei orgànica 1/2002 de 22 de març; en ella també s'estableix la responsabilitat dels socis d'una associació.

Tot el relatiu a la responsabilitat està contingut en l'article 15 de la Llei orgànica d'Associacions.

Quan les associacions estan inscrites, els socis no responen amb el seu patrimoni dels deutes de l'associació, perquè la inscripció separa per complet el patrimoni de l'associació i el dels socis.

Si es tracta dels membres de la Junta Directiva la llei estableix que els qui obren en nom i representació d'una associació hauran de respondre civil i administrativament per aquells actes o omissions efectuats durant l'exercici de les seues funcions.

Així mateix, respondran pels acords que hagueren votat davant l'associació, els associats i davant tercers si hi haguera danys o contret deutes per actes culposos, negligents o dolosos.

Ara bé, si la responsabilitat no pot ser imputada a cap membre de la Junta Directiva, tots els socis hauran de respondre de manera solidària llevat que acrediten que no van participar ni en l'aprovació ni en l'execució de tals acords, o que es van oposar expressament.

D'ací es desprén que la redacció d'actes de juntes directives haja de ser el més adequada possible, perquè hauran de reflectir-se els acords, les votacions i els assistents a tals reunions, ja que són documents que serveixen de mitjà de prova per a eximir o demostrar el nivell de responsabilitat.

En Conclusió:

Quan una associació contrau deutes, aquestes hauran de ser complides amb el seu patrimoni propi. Per tant, el patrimoni personal dels associats queda protegit.

És important que totes aquestes dades hauran de reflectir-se en els estatuts de les associacions, així com el funcionament intern i els càrrecs de representació. Si algun d'aquests càrrecs rep alguna retribució, ha de constar així mateix en els estatuts. Els estatuts, com les transcripcions d'actes i reunions, són documents probatoris de la responsabilitat dels socis d'una associació, i de l'abast civil i administratiu.