Transparència
La Llei de transparència
La Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern fa referència al que es diu " obligacions de publicitat activa" . Aquesta llei afecta les entitats de sector que perceben ajudes i subvencions públiques de més de 100.000 euros en un any, o aquelles en què el 40% del total dels seus ingressos anuals tinguen caràcter d'ajuda o subvenció pública amb un mínim de 5.000 euros .
Les obligacions que la llei imposa són la publicació de tota informació rellevant per a garantir la transparència de l'activitat relacionada amb el funcionament i control de l'actuació pública, de forma gratuïta, accessible, comprensible, en formats reutilitzables, i a través de les seus electròniques o pàgines web:
Estructura organitzativa i organigrama.
Perfil dels responsables dels òrgans directius.
Índex de normatives legals els àmbits d'aplicació afecten l'entitat.
Convenis administratius en vigor i subvencions públiques.
COM COMPLIR LA NORMATIVA DE TRANSPARÈNCIA EN LA NOSTRA ASSOCIACIÓ?
Un dels valors de les organitzacions del tercer sector és la transparència i ja disposa d'una regulació normativa des de 2013. La Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, té per objecte ampliar i reforçar la transparència de l'activitat pública, regular i garantir el dret d'accés a la informació relativa a aquella activitat i establir les obligacions de bon govern que han de complir els responsables públics.
La Llei 19/2013, té un triple objectiu:
Garantir el dret dels ciutadans a accedir a la informació.
Obligar les diferents administracions a ser transparents.
Fiscalitzar l'activitat pública, és a dir, establir les obligacions de bon govern que han de complir els responsables públics així com les conseqüències jurídiques derivades del seu incompliment.
Garantir el dret d’accés de la ciutadania.
Quant al primer objectiu, ja la pròpia Constitució en el seu art. 105.b estableix que “la llei regularà: b) L'accés dels ciutadans als arxius i registres administratius, excepte en el que afecte la seguretat i defensa de l'Estat, l'esbrinament dels delictes i la intimitat de les persones”
També l'art. 37 de la Llei 30/92 afirma que “Els ciutadans tenen dret a accedir a la informació pública, arxius i registres en els termes i amb les condicions establides en la Constitució, en la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern i altres lleis que resulten d'aplicació”: En tots dos casos s'estableix una remissió a una llei que ja està en vigor, i no és una altra que la referida Llei 19/2013, Llei de Transparència.
Com a dada d'interés, i per a aclarir que aquesta nova llei no és una “novetat”, és interessant saber que, a nivell de Dret comparat, Espanya ha sigut un dels últims països a incorporar una llei de transparència al seu ordenament jurídic.
Obligació de transparència
És el segon objectiu, en tant que les administracions s'obliguen a ser transparents, on aquesta llei produeix un clar avanç en la configuració de totes aquelles obligacions de publicitat activa que han de vincular a un gran nombre de subjectes, entre els quals es troben totes les Administracions Públiques, així com els òrgans del Poder Legislatiu i Judicial, al costat de tots els òrgans constitucionals, d'igual manera que la seua aplicació a aquelles entitats que, bé a causa de la seua especial rellevància pública, o bé per la seua condició de perceptors de fons públics, es troben degudament obligats a un reforçament de la transparència en la seua activitat.
Ara bé, es parla de publicitat activa, però què és significa aqueix terme? La publicitat activa és una informació agrupada en les categories que es defineixen en la llei, i que les administracions públiques hauran de publicar periòdicament i actualitzadament, de manera que es puga garantir la transparència de la seua activitat.
La Llei 19/2013, regula determinades obligacions de transparència, no sols per a les Administracions públiques, sinó també per a entitats privades que perceben durant un any subvencions o ajudes públiques. Per tant, aquesta Llei obliga igualment a les entitats no lucratives associacions i fundacions, a ser transparents i a facilitar a la ciutadania l'accés a la seua informació sobre la gestió que fan dels diners públics.
L'organisme estatal encarregat de controlar la transparència, és l'òrgan dependent del Consell de Transparència i de Bon Govern adscrit al Ministeri d'Hisenda.
En conseqüència, en haver entrat en vigor la Llei 19/2013, a salves del que es disposa respecte dels òrgans de les Comunitats Autònomes i Entitats Locals, algunes entitats quedaran obligades a fer públiques una sèrie d'informacions relatives a la seua entitat i a la gestió dels diners rebuts. Des del punt de vista tècnic, la Llei 19/2013, es remet a un posterior reglament que regularà el procediment sancionador.
En concret, les entitats que han d'aplicar la Llei 19/2013, a partir del 10 de desembre de 2014, són les següents:
Entitats que compten amb més d'un 50% de patrimoni fundacional públic (Entitats Públiques)
Entitats privades -associacions i fundacions-que durant un any reben:
Subvencions o ajudes públiques de més de 100.000 euros.
Subvencions o ajudes públiques que representen, almenys, el 40% del total dels ingressos anuals que perceben i sempre que el seu abast supere els 5.000 euros.
Aquestes entitats estan obligades a publicar de manera clara, accessible, estructurada i comprensible la informació institucional i organitzativa de l'entitat, així com la informació econòmica, pressupostària i estadística:
Informació institucional i organitzativa comprén les funcions que desenvolupa l'entitat, la normativa que li és aplicable a aquestes funcions que desenvolupa i la seua estructura organitzativa a manera d'organigrama dels responsables dels diferents òrgans.
Informació estadística comprén el percentatge en volum pressupostari de contractes. adjudicats i el grau de compliment i qualitat dels serveis públics.
Sobre les subvencions i ajudes públiques cal informar:
Objecte de la subvenció concedida.
Pressupost presentat.
Duració i data d'inici de l'execució.
Obligacions econòmiques contretes.
Subcontractacions realitzades per a dur a terme l'activitat.
Procediment i import de la subvenció.
Sobre la informació econòmica de l'entitat és necessari informar:
Els comptes anuals.
Les retribucions percebudes anualment pels màxims responsables de l'entitat.
La llei de Transparència de la Comunitat Valenciana
En el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana de data 22/4/2022, apareix publicada la Llei 1/2022, de 13 d'abril, de Transparència i Bon Govern de la Generalitat, aprovada pel Ple de les Corts Valencianes de data 31/3/2022 (Diari Oficial de les Corts 13/4/2022).
L'entrada en vigor de la nova Llei 1/2022 es produirà als 20 dies des de la seua publicació, excepte les obligacions de publicitat activa, que tindrà lloc dins d'un any.
La Llei 1/2022 ve a substituir a l'anterior Llei 2/2015, de 2 d'abril, de transparència, bon govern i participació ciutadana, mantenint-se en vigor fins que no siga derogat expressament el Decret 105/2017, de 28 de juliol, del Consell, que desenvolupava la citada Llei 2/2015.
Aspectes més importants:
Es troba a faltar una explicació sobre les raons que justifiquen l'aprovació de la nova norma, la qual cosa ha funcionat bé o malament de l'anterior regulació i les novetats que incorpora. I sorprén fins i tot més quan l'article 59 de la nova Llei 1/2022, dedicat als principis de bona regulació normativa, imposa l'obligació de justificar en l'exposició de motius o en el preàmbul dels avantprojectes de llei i dels projectes de reglament, el compliment dels principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. La nova Llei 1/2022, de transparència i bon govern, ha de tindre un preàmbul o exposició de motius en la qual s'expresse la voluntat del legislador perquè puga servir de criteri interpretatiu de l'articulat normatiu.
Principis destacats (article 2):
Transparència màxima (les excepcions són restringides i només les previstes en norma amb rang de Llei (art. 7.2);
Transparència des del disseny; comprensibilitat i claredat (llenguatge clar);
Veracitat (es garantirà que s'ha de verificar la seua autenticitat, fiabilitat, integritat i disponibilitat);
Govern obert (relació i diàleg permanents i bidireccionals);
Integritat (imparcialitat, objectivitat, honestedat i comportament ètic absent d'arbitrarietat);
Bon govern (les autoritats i el personal han d'actuar amb transparència, eficàcia, eficiència, qualitat, equitat (garantint la rendició de comptes i la bona administració).
Possibilitat d'imposar multes coercitives als concessionaris de serveis públics, contractistes i beneficiaris de subvencions, si no subministren la informació requerida per l'Administració. (article 5.3). La multa oscil·larà de 100 a 1.000 euros i serà reiterada per períodes de quinze dies fins al seu compliment. El total de la multa no pot excedir del 5% de l'import del contracte, subvenció o instrument administratiu que habilite per a l'exercici de les funcions públiques o la prestació dels serveis i, si en aquest instrument no figurara una quantia concreta, la multa no excedirà de 3.000 euros.
Obligació d'adoptar polítiques de gestió integral dels documents i de la informació, dissenyant i implementant els sistemes i les mesures tècniques necessàries per a garantir la interoperabilitat, la seguretat, la integritat, la conservació, l'accessibilitat i la recuperació de la informació, així com la integració de conjunts de dades públiques per a la seua reutilització.
Protecció de les dades personals des del disseny i per defecte. Quan se sol·licite informació pública que continga dades de caràcter personal, el règim aplicable és el previst en la normativa aplicable en matèria de transparència i accés a la informació pública, i supletòriament, en la normativa general de protecció de dades (article 9).
Elaboració de versions senzilles: la informació a publicar en el portal de transparència s'acompanyarà de les descripcions addicionals necessàries per a la seua interpretació (text, taules, gràfics o diagrames interactius) i s'elaboraran representacions gràfiques o versions específiques més senzilles de la informació que, per la seua naturalesa o contingut, resulte més complexa (article 11.1).
Respecte al Portal de Transparència de l'Administració de la Generalitat Valenciana, es contempla, com a novetats, l'obligació de publicar la següent informació (article 14):
Els acords adoptats pel Consell, sense perjudici del caràcter secret de les deliberacions i vots i, amb caràcter previ, l'ordre del dia previst de les sessions.
Informació sobre les llistes d'espera d'accés als serveis públics essencials, incloent el temps mitjà d'espera.
Les convocatòries i l'adjudicació de places en centres educatius públics i concertats, sense que en cap cas es puguen identificar a persones menors d'edat.
Les convocatòries i l'adjudicació d'habitatges subjectes a algun règim de protecció pública i el resultat d'aquestes, sense que en cap cas es puguen identificar a persones que es troben en situacions d'especial vulnerabilitat.
Informació sobre les prestacions, l'impacte, la planificació i l'avaluació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
Els estudis i informes d'avaluació de les polítiques públiques i de qualitat dels serveis públics, amb especial atenció a aquells que tinguen més impacte en la ciutadania.
El pla estratègic o de govern que determine el seu programa d'actuació durant la corresponent legislatura, i el grau de compliment de compromisos.
El seguiment del grau de compliment de les resolucions aprovades per les Corts Valencianes que afecten el Consell.
Les agendes institucionals i de treball dels Alts Càrrecs i assimilats, que han de contindre, almenys, la data, la descripció i la ubicació de l'acte o reunió, havent de publicar-se amb la suficient antelació.
Els informes d'avaluació de la normativa vigent.
El pla anual normatiu.
El resultat de les consultes i audiències públiques plantejades durant l'elaboració de normes, incloent la valoració de les al·legacions formulades.
Els documents que se sotmeten a consulta pública o en un període d'informació pública durant la seua tramitació, així com les al·legacions que es realitzen durant aquest tràmit i l'informe de valoració de les al·legacions formulades.
Les resolucions administratives i judicials que puguen tindre rellevància pública i les resolucions judicials definitives.
La relació de sistemes algorítmics o d'intel·ligència artificial que tinguen impacte en els procediments administratius o la prestació dels serveis públics amb la descripció de manera comprensible del seu disseny i funcionament, el nivell de risc que impliquen i el punt de contacte al qual poder dirigir-se en cada cas, d'acord amb els principis de transparència i explicabilidad.
L'informe de participació dels grups d'interés en els processos d'elaboració de normes, quan existisca, a fi de determinar la seua petjada normativa, d'acord amb el que es disposa en la normativa que regula l'activitat dels grups d'interés.
En relació amb l'adjudicatari d'un contracte públic, es publicarà informació sobre la seua titularitat real, entesa d'acord amb la definició que estableix la normativa en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, en les condicions que permeta la normativa que regula el Registre de Titularitats Reals. També s'ha de publicar el grau de compliment de les obligacions socials, mediambientals i laborals.
Les resolucions de dret d'accés a la informació pública. Informació estadística sobre el dret d'accés a la informació pública, amb indicació del nombre de sol·licituds rebudes i el sentit de la resolució. La informació sol·licitada amb major freqüència a l'empara de dret d'accés a la informació pública.
Es contempla la possibilitat d'un procediment simplificat per a facilitar l'accés a la informació pública, condicionat al seu desenvolupament reglamentari: es podrà regular un procediment simplificat quan la sol·licitud siga estimatòria, no afecte terceres persones ni siga aplicable cap límit a l'accés (article 34.5 Llei 1/2022).
El termini d'un mes per a resoldre comença a comptar des del registre d'entrada de la sol·licitud en l'Administració o organisme competent (article 34.1 Llei 1/2022), no des de la recepció de la sol·licitud per l'òrgan competent per a resoldre (article 20.1 Llei 19/2013), per la qual cosa, d'aquesta manera, es posa fi a la injustícia que suposava per a la persona sol·licitant veure com la seua sol·licitud peregrinava de departament a departament, sense que començara a comptar el termini perquè encara no havia sigut rebut per l'òrgan competent per a resoldre. L'article 34.1 de la Llei 1/2022, es col·loca en la línia de l'article 33.1 de la Llei catalana 19/2014, de transparència, en la qual també el termini d'un mes comença a comptar des de l'endemà al de la recepció de la sol·licitud.
El Consell de Transparència pot imposar multes coercitives perquè les seues resolucions executives es complisquen per l'Administració. Es tracta d'una mesura molt necessària per a evitar l'incompliment de les resolucions del Consell. La multa oscil·larà de 100 a 1.000 euros i serà reiterada per períodes de quinze dies fins al seu compliment (article 38.6 Llei 1/2022).
Es contempla un procediment de mediació davant el Consell de Transparència (article 39 Llei 1/2022), en idèntic sentit que el previst en l'article 42 de la Llei catalana 19/2014, de transparència. La duració màxima del procediment de mediació és d'un mes. Si no s'arriba a un acord, continuarà la tramitació ordinària de la reclamació.
L'Administració de la Generalitat haurà d'aprovar un Pla Estratègic sobre Transparència, el compliment de la qual haurà de ser avaluat anualment (article 46 Llei 1/2022). Els informes d'avaluació i el Pla Estratègic es publicaran en el Portal de Transparència.
Modificació del Consell de Transparència: de les 5 persones integrants sense dedicació exclusiva (article 41 de la Llei 2/2015), es passa a un total de 3 persones, triades per majoria de 3/5 de les Corts, entre professionals de reconegut prestigi amb més de 10 anys d'experiència professional. El mandat serà per 5 anys, renovables per una sola vegada (article 49 Llei 1/2022). Si bé és cert que el fet de tindre dedicació exclusiva és positiu per a millorar la capacitat de treball del Consell, no ho és menys que la limitació salarial com a director general pot resultar dissuasiu per a professionals de prestigi.
El Consell ha d'elaborar i aprovar, durant els sis primers mesos del seu mandat, el pla de govern de la legislatura, l'informe de seguiment de la qual haurà de publicar-se cada 6 mesos en el Portal de Transparència (articles 57 i 58 Llei 1/2022).
Aspectes crítics:
Reculada en la publicitat activa de les entitats locals: l'article 10.2 rebaixa substancialment les obligacions de difondre informació a través del portal de transparència de les corporacions locals valencianes, en indicar que seran les previstes en els articles 6, 7 i 8 de la Llei 19/2013. L'article 9 de la Llei 2/2015, de 2 d'abril, de transparència, havia suposat un important avanç en incrementar notablement les obligacions de les entitats locals respecte a la Llei estatal 19/2013.
Possibles retards per la necessitat de recaptar un informe del Delegat de Protecció de Dades: amb caràcter general, l'article 9.5 de la Llei 1/2022 permet a l'òrgan o entitat al qual s'haja sol·licitat la informació pública demanar un informe al Delegat de Protecció de Dades si ho estima convenient quan tinga dubtes raonables. Si no es fa un ús selectiu d'aquesta facultat, és possible que es generen retards en l'accés a la informació pública. Com la nova Llei 1/2022 no diu res sobre el termini d'emissió de l'informe i els seus efectes, caldrà aplicar el termini general de 10 dies, i si no s'emet en aquest termini, es continuarà el procediment (article 80 Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques).
Publicació desordenada dels contractes menors en el Portal de Transparència: l'article 20.1.r) de la Llei 1/2022 no contempla l'obligació d'ordenar aquests contractes per la identitat de l'adjudicatari, la qual cosa és fonamental per a detectar fàcilment incompliments legals. No obstant això, aquesta obligació està prevista en l'article 63.4 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, que és legislació bàsica de l'Estat de preferent aplicació.
Ampliació de la necessitat de traslladar la sol·licitud a altres òrgans: l'article 33.2 de la Llei 1/2022 estén l'obligació contemplada en l'article 19.4 de la Llei 19/2013, de remetre la sol·licitud d'accés a la informació pública a altres òrgans, encara que no l'hagen elaborada o generat íntegrament o en la part principal, o únicament també tinguen aquesta informació, perquè decidisquen sobre l'accés en la part que els corresponga. Quin sentit té que una altra Administració, que simplement tinga també la informació pública, i no l'haja ni tan sols generat o elaborat o ho haja fet en una part no principal, s'haja també de pronunciar sobre el dret d'accés? Considere que és una reculada important. A més, la Llei 1/2022 no indica el termini en el qual haurà de contestar l'altre òrgan o administració, ni el sentit de la seua falta de resposta, per la qual cosa entenc que el termini serà el general de 10 dies i que el procediment haurà de continuar si no s'emet en aquest termini (article 80 Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques). En cas contrari, si l'òrgan o administració requerit no es pronuncia, es generarà una suspensió indefinida del procediment, la qual cosa no és de rebut per al ciutadà.
El Consell de Transparència no pot iniciar, tramitar i resoldre el procediment sancionador. Com en la Llei 2/2015, només pot demanar la incoació del procediment sancionador, de manera que la pròpia Administració incomplidora és la que continua tenint la competència per a sancionar-se així mateix, la qual cosa òbviament mai succeirà (article 38.8 Llei 1/2022).
No es pot presentar una reclamació davant el Consell de Transparència contra les resolucions expresses o presumptes de les institucions recollides en l'Estatut d'Autonomia: Les Corts Valencianes, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell Valencià de Cultura, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Comitè Econòmic i Social i el Consell Jurídic Consultiu. En aquests casos, la persona sol·licitant ha d'interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
L'incompliment de les normes de Bon Govern i Integritat Pública (codis ètics i de conducta) hauria de ser sancionat pel Consell de Transparència, no per la pròpia Administració incomplidora (article 76 Llei 1/2022), la qual cosa resulta molt difícil, per no dir quasi impossible. Aquestes normes no han de ser un brindis al sol.
L'aprovació d'una nova Llei constitueix una magnífica ocasió per a incorporar totes les millores possibles en la corresponent regulació. En cas contrari, el nou instrument normatiu no resulta eficaç per a solucionar els problemes reals i genera frustració a la ciutadania.