DINAMITZACIÓ

Dinamitzar la participació en les associacions

Propostes concretes de millora de la participació en les associacions.

Per a aconseguir una major reflexió interna en les associacions.

• Donar-nos temps per a la reflexió col·lectiva sobre els nostres objectius, la nostra manera d'organitzar-nos i actuar, fins i tot parant les activitats. Plantejar-nos en profunditat la missió (finalitat) i la visió (com volem ser).

• Planificar, incorporar als nostres programes i plans de treball les dates i espais que cada associació dedicarà a la reflexió interna, a l'avaluació i a la formació dels seus membres. Destinar recursos concrets per a aquestes tasques en els pressupostos associatius.

• Incrementar la reflexió a l'interior de les associacions sobre el context social, sobre els canvis que s'estan produint en el món i la influència que tindrà tot això sobre els nostres objectius i els nostres projectes associatius.

• Estendre en els nostres col·lectius la reflexió sobre la renovació associativa i motivar-los per al canvi. Transmetre les preguntes i reflexions d'aquests seminaris als altres membres de les nostres associacions.

• Avaluar la satisfacció de tots els membres, professionals contractats o voluntaris, i de tots els agents relacionats amb l'associació (especialment els destinataris), el seu coneixement i percepció de l'associació, les seues propostes de millora, etc.

• Facilitar llits per a l'opinió i la crítica als voluntaris i als associats, que puguen fer arribar fàcilment la seua opinió als dirigents sobre el funcionament i l'acció de cada entitat.

• Investigar junts (entre diferents associacions) i conéixer altres experiències associatives per a poder definir i construir models organitzatius més adequats als temps que vivim. Marcar-nos objectius concrets per a la renovació associativa, buscar experiències i referències a la Unió Europea i en altres països.

• Revisar els valors, la ideologia de cada associació, els seus principis fonamentals i els seus senyals d'identitat. Revisar si, en el seu contingut i en la seua forma, responen a la realitat i al temps actual. Revisar si responen a la nostra pràctica real, si són coherents amb el que realment fem.

• Apostar per utilitzar mètodes i activitats innovadores, potenciar la creativitat, la imaginació pròpia del sector. Fer d'això un senyal característic del sector associatiu.

• Rendibilitzar, traure el màxim partit a les noves tecnologies, explotar les oportunitats que ofereixen per a millorar la comunicació i l'intercanvi entre els membres de les nostres associacions.

• Realitzar activitats festives, lúdiques, de trobada, d'intercanvi i coneixement mutu entre els membres, activitats relacionals que ajuden a crear un clima favorable per a la reflexió col·lectiva.

• Fomentar la identitat associativa, l'orgull, el sentit de pertinença a l'associació o al col·lectiu.

• Avaluar, regularment i de manera col·lectiva, el funcionament organitzatiu i el desenvolupament de l'acció en les nostres associacions. És una assignatura pendent incorporar l'avaluació col·lectiva a les nostres pràctiques.

• Realitzar auditories o avaluacions externes del nostre funcionament i de l'estructura organitzativa i després, tindre-les en compte per a millorar.

• Exercitar la modèstia, no creure'ns els millors. En la societat hi ha altres formes vàlides de participació i d'intervenció social.

Formació.

• Investigar, conéixer, qüestionar-se, preguntar, detectar les necessitats formatives dels diferents membres de les associacions. Plantejar la formació a mesura d'aquestes necessitats.

• Identificar les capacitats, els coneixements i habilitats que són útils per a la formació dels propis membres. Impulsar l'autoformació en les associacions, aprofitant i rendibilitzant els propis recursos i experiències, les capacitats dels seus membres.

• Plantejar-se la formació contínua, de manera permanent, en l'associació, no com una activitat excepcional, sinó com una part del funcionament quotidià. Planificar la formació associativa, incorporar-la als nostres plans anuals.

• Renovar els models i els formats de la formació associativa, fer-los més “frescos”, més dinàmics i divertits, més creatius, més pràctics i útils. Diversificar les formes i els instruments de formació per a fer-los més atractius i accessibles als membres de les associacions.

• No privatitzar la formació, evitar que es beneficien només unes poques persones, multiplicar-la, buscar fórmules perquè el que s'aprén per uns pocs arribe a tots els membres a l'interior de les nostres associacions.

• Potenciar les reunions interdisciplinàries, entre membres de diferents àrees i projectes, entre professionals contractats i voluntaris, entre membres amb diferents tasques i funcions, etc. Afavorir l'intercanvi d'experiències a l'interior de cada associació.

• Recollir i sistematitzar les experiències associatives i establir mitjans per a difondre-les i compartir-les entre els membres, com a mètode de formació. Compartir la memòria associativa, la història i l'experiència acumulada.

• Eixir de la pròpia associació. Viatjar (física i virtualment) per a conéixer experiències organitzatives d'altres entorns, camps temàtics i territoris, i aprendre d'elles.

• Crear xarxes d'intercanvi de formació entre associacions, amb els recursos formatius de cadascuna . Aprofitar-se unes a altres com a recurs formatiu, “la qual cosa no sap l'una, ho sap l'altra”, per a reforçar els programes formatius propis. Compartir aquells coneixements i habilitats en els quals cada associació és més forta.

• Aprofitar les trobades, els intercanvis d'informació, d'experiències, etc., entre associacions per a reforçar la formació mútua. Implicar en ells a tots els membres.

• Organitzar-se entre associacions per a formular propostes de formació conjuntes i gestionar-les conjuntament davant l'Administració –entorn de temes d'interés comú-per a abaratir costos i rendibilitzar esforços.

• Formar formadors, professionals contractats o voluntaris, que multipliquen la formació a l'interior de les associacions, ocupant-se específicament d'aquesta tasca. Donar suport a la formació de formadors de voluntariat, capacitar als qui s'ocupen de la motivació i formació dels membres.

• Atés que no hem sigut educats per a la participació, hem de potenciar la formació per a la participació interna, per al treball en equip, en tots els nivells de l'organització i de l'acció.

• Donar major importància (temps, recursos, espais...) a la formació en valors dels voluntaris en les associacions. Potenciar la seua motivació.

• Incrementar la formació política (no partidària) en les associacions, és a dir, la consciència que el que pensem, diem i fem té una repercussió social, política –molt major si unim forces- i fer valdre aquest poder.

• Formació, especialment dels directius i gestors de les associacions, en gestió de qualitat, aprenent i incorporant nous mètodes de gestió que milloren la qualitat dels programes i del propi funcionament organitzatiu, utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació per a això.

• Impulsar la formació de tots els membres en el maneig de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

• Establir sistemes d'acolliment per a les persones que s'acosten a les nostres associacions, cuidant la seua formació des de propostes basades en la pràctica concreta. (“No donar, ensenyar").

• Establir unes condicions formatives mínimes per al voluntariat, per a totes les persones que formen l'associació: un mínim d'hores de formació, participació en reunions i assemblees, etc.

• Negociar amb l'Administració, pressionar-la de manera col·lectiva entre diverses associacions perquè preste especial suport a la formació associativa contínua, amb finançament, infraestructura o recursos humans.

• Implicar la Universitat en la formació associativa i en la investigació sobre els temes relacionats amb l'associacionisme (participació, voluntariat, etc.).

• Implicar el professorat d'Ensenyaments Mitjans en la formació en valors, l'educació participativa i cooperativa. Treballar conjuntament amb l'escola i el sistema educatiu la formació en valors de xiquets i joves. Sembrar valors participatius i solidaris.

• Evitar la reunionitis, és a dir, la saturació de reunions i convocatòries que cremen a la gent. Cuidar molt l'eficàcia i adequació de les reunions. Utilitzar i desenvolupar altres canals de comunicació i consulta (TIC).

Participació interna.

• Fer balanç de les nostres capacitats i recursos reals. Conéixer les capacitats i limitacions de cada membre de l'associació i aprofitar al màxim les capacitats de cadascun (complementarietat i treball en equip). Ser realistes, preparar i realitzar projectes a la mesura dels recursos que tenim, per a evitar frustracions.

• No suposar, fer un esforç real per conéixer millor la realitat de l'entorn i als destinataris de la nostra acció associativa, les seues necessitats, interessos, etc., per a adequar les nostres propostes de participació a les seues condicions reals.

• Investigar quin és el perfil de les persones més actives en les associacions, el nou perfil del militant/voluntari/activista. Quines són les diferents situacions econòmiques, socials i familiars de la gent que actua, per a poder orientar la captació de nous suports.

• Definir millor els nostres objectius, concretar-los, aclarir-los, presentar-los de manera que siguen fàcilment comprensibles i assumibles per part dels destinataris i dels ciutadans i ciutadanes en general.

• Millorar l'acolliment i l'acompanyament, la informació i la formació de nous membres, de nous voluntaris que vulguen col·laborar amb les associacions. Respondre a les seues expectatives i a les seues necessitats d'informació, per a reforçar la seua motivació. Unificar criteris sobre voluntariat (captació, acolliment, formació, participació, etc.) en les diferents parts de l'associació o col·lectiu, i entre associacions.

• Entendre perquè estan els voluntaris en les associacions, identificar quines són les seues motivacions. Conéixer i respectar els seus temps, la seua disponibilitat. Plantejar la seua implicació com un procés gradual.

• Obrir espais reals de participació directa de la gent i multiplicar les possibilitats de participació dels membres. Flexibilitzar i diversificar les formes de participació en l'associació. No tothom ha de dedicar el mateix temps (tenen diferents motivacions, capacitats o disponibilitat). Inventar noves maneres de fer les coses, noves activitats.

• Delegar responsabilitats i tasques, treballar en equip, enfortir la relació i cohesió entre els membres. Animar que el voluntariat de base prenga més iniciatives i involucrar-lo en totes les fases de l'organització. Millorar el repartiment i distribució de les tasques, avançar cap a formes organitzatives més horitzontals.

• Apostar per associacions sentipensants, per l'afectivitat i l'escolta. Treballar el sentit de pertinença dins de l'associació, la seua identitat col·lectiva. Accentuar els aspectes lúdics i relacionals, en definitiva, passar-ho bé. Fer divertides i amenes les reunions i les trobades, cuidar els espais informals de comunicació i evitar el desgast per avorriment.

• Incentivar la participació amb actes i trobades específiques. Donar publicitat dels assoliments aconseguits pels membres (parlar bé dels altres).

• Exigir a l'Administració el suport de tècnics especialitzats dels quals disposa, sol·licitar que els allibere perquè puguen intervindre en projectes de les associacions. Sol·licitar que els funcionaris disposen de les seues hores associatives i pressionar perquè no es posen traves a la seua participació.

• Desburocratitzar el funcionament de les associacions, simplificar-lo, humanitzar les relacions internes.

• Revisar i millorar els canals de comunicació interna en les associacions (taulons, butlletins, cartes i comunicats, espais informatius, webs, etc.) comprovar que funcionen, que arriben als seus destinataris, que faciliten i permeten que circule la informació. Cuidar al màxim la comunicació entre els diferents membres, en totes les direccions.

• Aclarir i delimitar col·lectivament l'acció de professionals contractats i voluntaris. Definir, concretar i escriure les tasques de cadascú (que tothom sàpia el que fan tots).

• Estrényer la relació entre tècnics professionalitzats i voluntaris, no deixar que es produïsquen barreres o dolents entesos. Reforçar la identificació del personal contractat amb la missió de l'organització.

• Aprofitar determinats grups professionals (metges, advocats, etc.) de l'entorn, com a col·laboradors per a les activitats del moviment associatiu.

• Obrir les nostres associacions a immigrants i altres col·lectius socials, que aporten altres cultures i experiències organitzatives. Motivació i incorporació de nous membres i sectors socials.

• Fomentar la transparència en el funcionament de l'estructura organitzativa, en la gestió dels recursos, en la ideologia i en els valors de les associacions. No ocultar-los, projectar-los, difondre'ls.

• Aprofitar les noves tecnologies per a incorporar-les al funcionament i a la gestió organitzativa, per a simplificar i facilitar tasques, per a facilitar la comunicació i la participació dels membres.

• Pensar a mig-llarg termini, no improvisar sense rumb. Superar la lògica dels projectes anuals (condicionats per la lògica administrativa). Elaborar Plans Estratègics per a les nostres associacions, formular objectius organitzatius a mitjà termini que servisquen d'orientació a la nostra pràctica.

• Pujar les quotes, incrementar la quantia dels suports, donar major valor a la participació en les associacions, que aporten més els qui més tenen, sense marginar ni excloure a ningú per raons econòmiques.

• Complir els estatuts de les nostres entitats, especialment pel que fa a la renovació dels càrrecs i juntes directives. Incorporar noves persones a tasques directives.

• Eliminar els lideratges excloents i vitalicis. Potenciar tots els lideratges, estimular totes les iniciatives. Evitar la dependència excessiva de persones clau.

• Difondre i estendre entre tots els membres els valors, els objectius, els compromisos socials i la ideologia de cada associació. La motivació i la cohesió són necessàries per a la participació.

• Destacar els beneficis i satisfaccions que obtenim en la participació associativa (abandonar un discurs planyívol) enfront d'un model de militància rígid. Aprendre a ser més tolerants.

Treball en xarxa.

• Reflexionar en cada associació, prendre consciència de la necessitat de la coordinació, creure'ns-la i recolzar-la amb fets. Invertir part del temps a produir idees i recursos per a la cooperació. La coordinació no pot ser tasca exclusiva dels representants de torn, sinó un compromís de tota l'organització.

• No confondre el treball en xarxa o la coordinació amb l'assistència a reunions o la presència formal en plataformes públiques. No estar tots en tot, unir-se per objectius comuns, concrets i consensuats.

• Acostar-nos a la coordinació entre associacions amb actitud modesta i oberta, sense personalismes, protagonismes ni manipulacions. Apostar per una actitud bàsica: el diàleg obert, l'escolta dels altres , la tolerància, el respecte, l'obertura a altres opinions i punts de vista, a altres maneres d'organitzar-se i d'actuar.

• Establir, per escrit, línies concretes d'acció comuna entre entitats i formalitzar compromisos. No deixar-ho només a la bona intenció.

• Superar prejudicis entre les associacions, conéixer-nos millor, més enllà dels estereotips. Construir confiança, jugar net, definir un conjunt de condicions bàsiques, unes regles de joc comuns, un “codi ètic” que totes les associacions que vulguen coordinar-se i cooperar s'obliguen a complir.

• Realitzar anàlisis globals de la realitat, que ens facen sentir-nos part del mateix moviment.

• Cuidar la informació i comunicació amb altres associacions. Comprovar que ens coneixen i saben el que fem. Millorar i augmentar la comunicació mútua dels nostres projectes i tasques, l'intercanvi de coneixements i experiències entre membres de les entitats.

• Crear espais (trobades, seminaris, etc.) i mètodes (publicacions, etc.) per a comunicar-nos i transmetre'ns bones pràctiques entre les associacions. Buscar la continuïtat dels espais de reflexió col·lectiva.

• Potenciar i aprofitar els espais ja existents, participant activament en les coordinadores, plataformes o federacions i treballant en la seua renovació.

• Editar i distribuir conjuntament butlletins, revistes, pàgines web, etc. I crear una publicació autonòmica o estatal sobre associacionisme. Donar conéixer el que fem a través de tots els mitjans.

• Propiciar trobades a nivell local, entre les associacions pròximes o afins, aquelles que treballen en els mateixos temes o necessitats socials, amb els mateixos destinataris, en els mateixos territoris, aquelles que comparteixen valors i metodologies de treball, etc.

• Potenciar els viatges –també en el territori local-, les visites, els intercanvis entre associacions, les accions dirigides al coneixement mutu i a l'intercanvi d'experiències. Eixir de les nostres associacions, deixar de veure'ns com a autosuficients, perquè no ho som, i de mirar-nos el melic.

• Comunicar-nos i convidar-nos unes a altres a les activitats que fem, especialment aquelles que requereixen suports i les que afavorisquen el coneixement i la relació (festives i lúdiques, per exemple ). Compartir la informació sobre les nostres programacions anuals, amb antelació suficient, explorar possibilitats de col·laboració o suport mutu per al desenvolupament dels nostres respectius programes.

• Fomentar la cooperació transversal, en cada territori, entre tota mena d'associacions, no sols entre entitats del mateix sector o àmbit temàtic. Crear espais de comunicació i d'intercanvi entre plataformes, coordinadores, federacions i xarxes de diferents camps temàtics.

• Personalitzar les xarxes perquè no siguen espais anònims i burocràtics, que les persones es reconeguen entre si i establisquen complicitats. La coordinació funciona quan es coneixen i funcionen les relacions entre les persones que l'animen i mantenen.

• Organitzar activitats conjuntes i afrontar l'organització de projectes comuns. No sols parlar de la cooperació, sinó també sumar forces i recursos per a fer coses junts. Aprenem a coordinar-nos en el treball conjunt, en la pràctica concreta.

• Posar-se al dia. Potenciar l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en les associacions i en la seua coordinació, avançar en la construcció de xarxes interassociatives que utilitzen aquestes tecnologies.

• Sol·licitar a l'Administració que done suport a la creació de xarxes des de la iniciativa social (que aportació mitjans, respectant l'autonomia associativa). Aconseguir de les Administracions Públiques que prevalguen en les convocatòries de subvencions i en els suports els projectes que es desenvolupen conjuntament per diverses associacions.

• Organitzar-se per a controlar les subvencions públiques, per a garantir unes condicions adequades de les convocatòries i fer un seguiment col·lectiu del seu compliment (transparència, objectivitat dels criteris, terminis adequats, participació de les associacions en comissions d'avaluació, etc.).

• Conjuminar esforços per a rendibilitzar i aprofitar millor els recursos de què disposem. Elaborar i difondre censos, llistes d'associacions a nivell local, provincial i regional. Elaborar bancs de recursos de les entitats, identificar els recursos i capacitats existents i disponibles en les diferents associacions i difondre aqueixa informació entre totes.

• Crear –des de la pròpia iniciativa social- una xarxa de centres de recursos per a associacions, almenys un en cada província, on es disposen i es compartisquen recursos, mitjans, informacions, etc.

• Compartir entre associacions recursos, equipaments i mitjans tècnics, personal alliberat, tècnics professionalitzats amb coneixements específics (gestors, formadors, comunicadors, especialistes...) útils a diverses associacions, per a rendibilitzar recursos i abaratir costos, i millorar la comunicació i coordinació entre elles. Colonització col·lectiva, és a dir, aprofitament d'espais públics per les associacions.

• Evitar la contaminació partidista de les associacions, que impedeix l'autonomia i la confiança mútua i posa barreres a la cooperació associativa.

• Plantejar una coordinació útil, que servisca a cadascuna de les associacions que participen, que proporcione beneficis visibles, que faça interessant implicar-se i participar en aqueixa coordinació.

• Formem part d'una xarxa social molt àmplia, de la qual també formen part altres actors i les pròpies Administracions Públiques. Veure als altres actors com un recurs per a aconseguir els nostres objectius. Veure'ns a nosaltres mateixos com un recurs útil per a altres actors en la xarxa social.

Aconseguir recursos.

• Fer bons projectes, cuidar la seua qualitat i la seua eficàcia social. Fer projectes que responguen a necessitats reals i que justifiquen per si mateixos els suports necessaris.

• Elaborar projectes per a dur-los a terme amb o sense ajuda pública. No fer dependre els nostres objectius de les subvencions. Fer projectes a mesura dels recursos reals disponibles. Complir els compromisos socials que assumim, no comprometre's en responsabilitats i tasques que no es poden complir.

• Treballar amb visió de futur, plantejar i dur a terme plans d'actuació a llarg termini (plans estratègics), sense oblidar el present. Avançar en les relacions amb les administracions cap a la fórmula de convenis pluriennals. 92. Diversificar les fonts de recursos. Implicar els membres en la cerca de noves fonts.

• Potenciar la producció de recursos propis, mitjançant prestació de serveis, celebració de concerts, publicacions, loteries, rifes i altres accions per a recaptar fons que permeten finançar en part els nostres programes i estructures i donar-los major estabilitat i continuïtat. Avançar cap a l'autofinançament, en tot el que siga possible, i enfortir la independència.

• Posar en marxa, des del sector associatiu, iniciatives empresarials d'economia social, per exemple al voltant del reciclatge o altres activitats i serveis, per a obtindre fons econòmics i generar ocupació en empreses d'inserció, impulsant les fórmules cooperatives.

• Compartir informació entre associacions, conéixer els recursos de què disposem, elaborar guies de recursos que ens servisquen per a identificar quins estan disponibles i on es troben.

• Millorar la formació per a la gestió, especialment dels dirigents associatius. Formar-se en el maneig d'eines de gestió que facen més fàcil i eficaç la gestió dels recursos en les associacions, que servisquen per a economitzar esforços i recursos.

• Cuidar la professionalització de la gestió en les associacions, incorporar a professionals qualificats i també compromesos evitant caure en la mercantilització de les associacions i en el “model empresa privada” que no té en compte la participació.

• Desburocratitzar les associacions, simplificar i agilitzar els procediments administratius i de gestió, evitar excessos formalistes.

• Implantar la transparència en la gestió de les associacions, evitant zones poc clares i pràctiques dubtoses que dificulten la participació, vicien la gestió de les associacions i produeixen rebuig social.

• Crear serveis conjunts, entre diverses associacions, de suport a la gestió associativa (informació, assessorament, consultoria, gestió administrativa, recursos i eines, etc.) que abaratisquen costos i milloren l'eficàcia.

• Dur a terme conjuntament campanyes de sensibilització entre la població, que els permeten conéixer el treball de les associacions i que demanden el seu suport concret, almenys aportant recursos.

• Rendibilitzar l'eficàcia dels recursos que tenim, millorar el seu aprofitament a través de la cooperació interassociativa. Usar-nos unes associacions a altres com a recurs mutu. Potenciar la barata associativa, un intercanvi de béns o serveis. Aprofitar locals ociosos, sense ús, d'empreses o institucions per a la promoció d'activitats del moviment associatiu. Fomentar els hotels i cases d'associacions.

• Realitzar conjuntament campanyes de captació de fons de les empreses privades per a projectes comuns concrets. Establir una bona comunicació amb les empreses de l'entorn, amb el sector empresarial en general i estudiar junts les possibilitats de suports i recursos per al treball de les associacions, fer-los veure la seua responsabilitat social, la rendibilitat social del seu suport i la utilitat del seu suport per a la millora de la seua pròpia imatge social.

• Demandar i aconseguir més i millor informació de les institucions públiques sobre els recursos disponibles, establir mecanismes de comunicació i informació regulars i àgils.

• Crear grups de pressió entre diferents associacions que negocien amb l'Administració fórmules adequades per a la distribució dels recursos públics, sobre la base de la necessitat dels projectes i la seua eficàcia social, i no a l'afinitat política de qui els proposa. Replantejar les nostres relacions amb l'Administració de manera col·lectiva, des de les xarxes actuals i creant noves xarxes, evitar una negociació individualitzada, una a una, que ens afebleix a totes.

• Demandar una quantificació econòmica correcta per part de les Administracions Públiques dels serveis que presten les associacions, no acceptar un tracte de “mà d'obra barata”.

• Impulsar col·lectivament, davant les administracions i els grups parlamentaris, reformes legislatives, fiscals, etc., més sensibles a les necessitats reals de les petites i mitjanes entitats.

Millorar la comunicació.

• Actualitzar els Taulers d'anuncis, els Butlletins, Circulars, Llibres d'Actes, i totes les formes de comunicació interna en les nostres associacions. Renovar totes les nostres formes de comunicació tradicionals.

• Unir forces entre associacions, crear lobbies, grups i corrents d'opinió davant els diferents temes i problemes socials, expressar-nos, influir col·lectivament en els mitjans de comunicació i en les institucions. Potenciar totes les formes de coordinació interassociativa, també per a comunicar el que som, la qual cosa pensem i el que fem.

• Ser conscients que les associacions fem política (no partidària), denunciem, reivindiquem i actuem en camps d'interès social, influïm en l'opinió pública i, en conseqüència, podem influir en les polítiques públiques si som capaces de coordinar les nostres veus i accions.

• Difondre molt més les nostres activitats per la premsa, ràdio i televisió, especialment pels mitjans i canals locals més pròxims. Millorar la relació amb els mitjans de comunicació perquè puguen afavorir la nostra tasca de conscienciació i es reconega per part de la societat la labor del voluntariat. Crear conjuntament grups de pressió davant els mitjans de comunicació que aconseguisquen augmentar i millorar la informació sobre la vida i l'activitat de les associacions.

• Aconseguir acostar a les institucions públiques la realitat dels problemes socials, intensificar la informació, la comunicació i el màrqueting associatiu cap a les administracions, incidir en el coneixement de la realitat.

• Recopilar les experiències d'associacions, bones pràctiques, projectes d'interés, etc., i difondre'ls àmpliament. Facilitar el coneixement i reconeixement social d'experiències associatives i del treball voluntari.

• Consensuar un codi ètic, ja que existeixen diversos models. Dur a terme un control continuat de qualitat (dels serveis i del funcionament organitzatiu) en cada associació i conjuntament. Evitar i denunciar públicament les males pràctiques dins del sector.

• Eixir al carrer, deixar els despatxos i locals, aproximar les associacions a la gent, no esperar que vengen a nosaltres. Fer esforços reals per canviar el nostre llenguatge i aproximar-lo al de la gent. Desenvolupar propostes que sensibilitzen des del quotidià, des del pròxim, allunyant-nos dels grans discursos.

• Demandar de les administracions el funcionament real i treballar perquè funcionen efectivament les estructures públiques de participació existents (Consells i Reglaments de Participació, etc.)

• Prendre contacte amb els líders socials naturals, amb els qui dinamitzen la vida social, cultural, econòmica i política en el nostre territori, implicar-los en l'objectiu de la cooperació i la renovació associativa.

• Enfortir l'autoestima, el reforç de la identitat i el sentit de pertinença al sector associatiu. Reconéixer públicament la labor del voluntari i reforçar la seua valoració social. Donar a conéixer la cultura associativa. Destacar la utopia, la voluntat de canvi social, com a element propi, característic del sector associatiu: fer del treball altruista, solidari, per un món millor, dels ideals associatius, un valor afegit de les nostres entitats. Recuperar, amb nous llenguatges, l'esperit reivindicatiu del moviment associatiu.

• Augmentar la nostra projecció social, establint en cada associació responsables, equips, departaments de comunicació, més o menys grans segons la grandària de cadascuna, que s'ocupen que la comunicació social funcione.

• Connectar amb col·legis, instituts, centres de formació professional i universitats, per a col·laborar i projectar la nostra acció especialment cap als sectors més joves.

• Participar activament en els espais de trobada i intercanvi, com a jornades, congressos, fòrums i trobades, entre associacions de diferents camps temàtics i territoris. Utilitzar-los intencionadament com a espais de comunicació i intercanvi entre associacions i com a espais de projecció social del que fem.

• Usar les noves tecnologies de la informació i la comunicació, internet, per a posar-les al servei de la comunicació de/en les nostres associacions, per a contribuir a la difusió de les nostres propostes. Aprendre a usar-les al més prompte possible.

• Formar-nos en el coneixement i maneig de les tècniques de comunicació, donar-li major importància a la formació per a la comunicació associativa. Aprendre a utilitzar els mitjans de comunicació , utilitzar-los i crear mitjans de comunicació comuns.

• Utilització col·lectiva d'espais públics (places, parcs, etc.), fer-nos visibles, realitzar activitats conjuntes al carrer.

• Perdre la por al lúdic, reforçar els aspectes més atractius de les nostres activitats: la creativitat, la imaginació, els sentiments i emocions, l'afectiu, la participació i fer-ho de manera conscient.

• Realitzar accions formatives (monitors i animadors de temps lliure, per exemple), especialment en els territoris amb majors dificultats per al desenvolupament associatiu (medi rural) que faciliten l'aparició de nous agents socials, nous dinamitzadors