Finançament bancari

Quan una empresa pensa a fer créixer i expandir el seu negoci sap que el finançament és una de les eina imprescindibles que necessitarà per a fer-ho. La liquiditat que obtenim d'això la podem usar per a per a comprar nou material per a l'empresa o realitzar una inversió en investigació que al llarg es convertirà en creixement a curt, mitjà i llarg termini. Encara així, és veritat que la recent crisi que ha assotat Espanya cada vegada són més l'entitats que han decidit tancar l'aixeta de crèdit a les empreses.

Com aconseguir finançament:

Siga quin siga l'instrument de finançament que volem aconseguir els requisits sempre dependran del tipus de producte que sol·licitem, de l'import que necessitem i de la política de riscos que en cada entitat de finançament. Encara així en la gran part de casos, per a aconseguir finançament ens demanaran el següent:

• Entitat registra a Espanya.

• Entregar la informació financera necessària de l’organització: Per exemple les declaracions de l'IVA i d'impost de societats, etc.

• Tindre una antiguitat mínima. Serà diferent en cada entitat. Ens poden demanar des de mesos a anys depenent del préstec al qual vulguem accedir.

• Pressupost de la inversió que volem fer.

• Garanties. Poden ser els béns immobles de l'empresa, els nostres béns personals, un aval, etc.

• Disposar d'un pla de negocis.

• Tindre uns ingressos mínims cada any: El prestador s'assegurarà que l'empresa siga solvent amb aquest requisit.

Una vegada hàgem reunit tota la documentació necessària, és important que tinguem presents aquests tres consells per a aconseguir la millor opció de finançament per al teu negoci:

1. Quan decidim sol·licitar un préstec per a una associació, haurem de valorar la posició en la qual està la nostra organització, la nostra capacitat per a pagar i la nostra necessitat de finançament.

2. No es recomana anar de pressa: És interessant que coneguem totes les opcions de finançament que les diferents entitats ens aconsellen.

3. Sempre hem de preguntar per les condicions del producte i llegir atentament el contracte abans de signar-lo. Si no entenem alguna cosa, hem de preguntar-ho.

Però…quines fonts de finançament existeixen?

Tipus de finançament

A l'hora de decidir quin finançament demanar és important conéixer quins tipus de finançament existeixen. D'aquesta manera hem de saber distingir entre el finançament per deute, en la qual l'inversor es compromet a retornar l'import degut més els interessos acordats, i el finançament per recursos propis, en aquesta tipologia es reben aportacions de fons per la cessió d'una part de l'accionariat de l'empresa, amb la possibilitat de perdre el control que amb això pot suposar. Sense deixar de costat les Ajudes Públiques.

1- Finançament per deute.

Prèstec hipotecari.

Prèstec personal.

Pòlissa de crèdit.

El lísing: Contracte d'arrendament financer que ens permet posseir un bé moble o immoble gràcies al seu lloguer, amb l'opció de poder comprar-ho quan acabe el període acordat. Aquest contracte és molt atractiu pel seu bon tracte fiscal i per ser de fàcil concessió, però és més car.

El renting: Contracte de lloguer a llarg termini amb el qual no ens trobem amb la possibilitat d'adquirir en acabar el període acordat. El Renting, a canvi d'un import mensual, dona dret a gaudir del bé durant un període determinat a més d'anar acompanyat d'una sèrie de serveis. En aquest cas tenim un favorable tracte fiscal, i així una entitat podrà deduir en la seua declaració d'IRPF fins al 100% dels imports de renting.

El Factoring: Instrument de finançament de curt termini al qual pot accedir qualsevol entitat que a més del servei financer obté altres tipus de gestió, administració i garantia per la insolvència dels deutors dels crèdits cedits.

El Confirming: Servei de pagament a proveïdors basat en la gestió dels pagaments d'una empresa client als seus proveïdors. El confirming és una eina que permet al proveïdor la possibilitat de cobrar les seues factures de forma anticipada a la data de termini pactat amb l'empresa. Per la tant, és un servei de gestió de pagaments i no un servei de gestió de deutes.

2- FINANÇAMENT PER RECURSOS PROPIS

Amb finançament per recursos propis ens referim a aquell capital que està invertit permanentment en l'empresa.

• Els socis: Els inversors o socis són una de les fonts de finançament més importants per a iniciar un projecte.

3- LES AJUDES PÚBLIQUES

La subvenció és un incentiu econòmic i, en cap concepte, podem considerar-lo com una font de finançament assegurat. Si es concedira en estranyes ocasions arribaria a finançar el projecte completament, per la qual cosa la major part del finançament recaurà directament sobre la persona que la sol·licita.

És probable que haja de realitzar la inversió i demanar posteriorment l'ajuda, per la qual cosa s'haurà d'avaluar el risc de la seua no concessió.

És normal que entre la sol·licitud, el temps d'estudi, la concessió i l'ingrés definitiu de l'import passe un llarg període de temps.

Haurà d'analitzar de forma acurada les bases i els requisits de l'ajuda. A vegades s'exigeixen tant com en el moment de sol·licitar-lo com en la seua posterioritat. No complir-ho podria arribar a ser la devolució del cobrat.

En conclusió, hem de tindre clar que mai tenim assegurada l'obtenció d'una subvenció o una ajuda.

Tipus de Finançament Alternatiu

Crowdfounding

El Micromecenatge permet que les activitats es financen a través d'una xarxa col·lectiva, podent deixar al marge als bancs.

• Qui rep el finançament? Projectes d'un o diversos particulars o empreses incipients.

• Qui proporciona el finançament? Una comunitat, grup de persones, ja siguen professionals o no, a través d'una cooperació col·lectiva.

• Compensació: Se sol·liciten donacions a canvi d'una compensació econòmica o de producte.

• Temps a aconseguir el finançament Normalment el temps que una campanya sol estar exposada és entre 1 i 30 dies.

Crowdlending

Són activitats finançades a través d'una xarxa col·lectiva, podent deixar al marge als bancs.

• Qui rep el finançament? Xicotets projectes de tota mena.

• Qui proporciona el finançament? Entre altres empreses o entre particulars.

• Compensació Econòmica, a través d'un tipus d'interés fix ja pactat. Aquest es retorna obligatòriament seguint un calendari de pagaments.

• Temps a aconseguir el finançament De 3 dies a 2 setmanes.

Confirming

En oposició al factoring trobem el confirming, també conegut com a “pagament confirmat de proveïdors” o “factoring de proveïdors”. Aquest sistema es desenvolupa de manera similar al factoring però orientat totalment al pagament de proveïdors. Permet a l'entitat avançar el cobrament de les seues factures als seus proveïdors en lloc d'esperar a la data de venciment pactat.

D'igual manera, per a accedir a aquest sistema, les entitats contracten a una tercera entitat financera que aplica una comissió i un tipus d'interés de bestreta.

Bestreta de factures

Quan parlem de bestreta de factures ens estem referint a una font de crèdit a curt termini que, normalment, utilitzen les organitzacions per a assegurar la seua liquiditat i poder finançar la resta de les seues operacions.

El seu objectiu és similar al factoring, ja que l'empresa quan sol·licita aquest sistema és per a mantindre un bon flux de caixa que li permeta crear reserves per a la seua empresa. D'aquesta manera podrà realitzar una millor gestió de la solvència de l'entitat.

Però no tot és igual, ja que existeixen moltes diferències que et faran decidir per una de les dues. La bestreta de factures normalment estudia el valor de les factures i dels deutors, en funció a això ofereix un únic preu i avança l'efectiu de manera immediata, a diferència del factoring.

A més, evita el cost d'oportunitat de no poder destinar aquests fons a altres usos, com per exemple la cerca d'oportunitats d'inversió rendibles. És molt important tindre en compte que la bestreta de factures es pot combinar perfectament amb qualsevol altre tipus de servei financer ja siga o no oferit per una entitat diferent.

Què és un préstec hipotecari?

Un préstec hipotecari és un producte financer la finalitat del qual és la concessió d'una determinada quantitat de diners, que anirà destinat a la compra o restauració d'un bé immobiliari.

La particularitat dels préstecs hipotecaris és que les entitats de crèdit que els concedeixen, a més de les garanties personals que exigeixen en qualsevol operació de préstec, també requereixen garanties reals sobre el compliment de pagament sobre l'operació. En aquest cas, la garantia és el propi bé que s'hipoteca, que de produir-se l'impagament, la titularitat passarà automàticament a l'entitat financera.

Característiques i requisits del préstec hipotecari

Els préstecs hipotecaris compten amb una sèrie de peculiaritats que els diferencien de qualsevol altra operació de crèdit. Algunes d'elles són:

• Tots els préstecs hipotecaris aniran associats a un compte a la vista o corrent a nom dels prestataris, en la qual s'aniran cobrant les diferents quotes a pagar.

• En comptar amb una garantia real, és una de les operacions de préstec més segures per a l'entitat de crèdit que la concedeix.

• A causa de les elevades quantitats concedides, els terminis per a la seua devolució són més llargs, i el tipus d'interés a pagar més reduït pel que fa a un altre tipus de préstecs.

• L'import màxim concedit per l'entitat financera, sol estar entorn del 80% del valor de taxació del bé immoble o un 50% si es tracta d’un baix comercial.

• La quota a pagar, rondarà el 35% dels ingressos nets mensuals de l’entitat que ho demane

• Previ a la seua concessió, l'entitat realitzarà un estudi de viabilitat sobre la capacitat de pagament dels prestataris en la qual es requerirà abundant documentació.

Dins dels préstecs hipotecaris i en funció del tipus d'interés que s'aplique es qualifiquen en:

Préstec hipotecari amb interés fix

És aquell, en el qual el tipus d'interés que s'aplica, es mantindrà fix al llarg de tota la vida del préstec. Això vol dir, que les quotes mensuals a pagar seran sempre les mateixes, d'aquesta manera no caldrà preocupar-se de les pujades o baixades dels tipus. Solen ser préstecs hipotecaris de duració més curta ja que no sobrepassen els 20 anys.

Préstec hipotecari amb interés variable

És aquell, en el qual el tipus d'interés que s'aplica es revisa en general de forma anual (encara que pot ser semestral o trimestral), i s'ajusta a les condicions que l'índex de referència (euribor, mibor…) tinga en el mercat en aqueix moment. En aquest cas la duració de la vida del préstec sol ser més llarga podent durar entre 30-35 anys

Préstecs hipotecaris amb interés mixt

Com el seu nom indica, és una combinació de les dues modalitats anteriors. En general es comença el préstec pagant un tipus d'interés fix que sol durar entre tres i cinc anys, per a posteriorment convertir-se en variable.

En qualsevol de l'opcions triades, no ens hem d'oblidar que tots els préstecs hipotecaris porten associats unes despeses que se sumen al preu de compra del bé: despeses de notari, de registre, taxacions, comissions d'obertura, segur de danys…etc.

Per tant, abans de sol·licitar una operació d'aquest tipus, hem de ser conscients que, a causa dels grans volums prestats i la llarga duració del crèdit, els préstecs hipotecaris solen ser les operacions financeres més rellevants per a qualsevol família, empresa o individu.

La pòlissa és el document en el qual es materialitza l'operació que normalment es formalitza davant notari. Ací és on s'han plasmar totes les condicions, imports i terminis als quals es realitza l'operació, a més de les dades personals de totes dues parts.

L'import concedit es deposita en un compte especial de crèdit, que té un funcionament molt semblant al d'un compte corrent comú, ja que permet la realització de reintegraments i imposicions al llarg de tota la seua vigència.

Informació que ha de contindre una pòlissa de crèdit

A més de les dades completes de l'entitat financera que la concedeix i de l'empresa que la rep es donen incloure:

• L'import concedit: això és la quantitat màxima que es posa a la disposició de l'empresa durant el període de temps convingut

• Termini de venciment: ha d'indicar-se de forma clara, quina serà la data de venciment de l'operació, amb la finalitat de tornar a fer un nou estudi de renovació. En algunes ocasions, la renovació és tàcita i ja no cal tornar a passar pel notari.

• Comissions i interessos aplicables: És en el moment de la signatura quan cal pactar les comissions i tipus d'interessos a aplicar per la concessió de l'operació.

Per norma general les comissions en una pòlissa de crèdit solen constar de:

• Comissió d'obertura: El seu import oscil·la en funció de les entitats financeres, però s'aplica perquè és com un préstec variable.

• Comissió per saldo disposat: Cada vegada que l'empresa faça un reintegrament del compte de crèdit s'aplicarà aquesta comissió

• Comissió de no disponibilitat: En el cas que l'empresa no haja necessitat fer ús de tot l'import concedit, es pot aplicar també una comissió pel saldo no disposat.

• Interés per excedit: Aquest interés s'aplica en el cas que les disposicions realitzades per l'empresa superen el límit concedit. Serà més alt que l'interés aplicable per cadascun dels reintegraments dins del saldo concedit.

• Poden existir costos addicionals per l'existència d'avals més els honoraris del fedatari públic.

Com es pot observar per aquestes dades, el cost per a una empresa d'una pòlissa de crèdit és bastant considerable, per això és necessari tindre molt clar, en quins casos és necessari sol·licitar aquesta operació a l'entitat financera.

Quan és necessària una pòlissa de crèdit?

Les pòlisses de crèdit són instruments financers útils per a casos molt particulars. Posem un exemple…Imaginem una empresa que realitza una venda considerable i no la cobrarà fins a dins d'un any. No obstant això al llarg d'aquests 12 mesos haurà de suportar els pagaments d'impostos més el consegüent IVA.

En aquest cas, la sol·licitud d'una pòlissa de crèdit que cobrisca aquestes despeses fins que arribe el moment de la injecció de capital està més que justificada.

Diferència entre Compte de Crèdit i Préstec

Encara hi ha persones que confonen hui dia un préstec personal amb un compte de crèdit malgrat ser instruments financers ben diferents. Encara que en tots dos casos hi ha concessió de diners per part de l'entitat bancària la finalitat i condicions solen ser ben diferents.

La targeta és un instrument que serveix com a mitjà de pagament, pensat per a alliberar de la càrrega que suposa al client la disposició d'efectiu en qualsevol lloc, moment i circumstància determinada. Existeixen diversos de tipus, sent les més comunes les targetes de dèbit i les targetes de crèdit.

Una targeta de crèdit és un mitjà de pagament que et permet fer compres i pagar-les més tard. Es diuen targetes de "crèdit" perquè el banc amb el qual es té el servei et permet fer la compra i que més tard li retornes els diners, tenint en compte els terminis negociats amb l'entitat.

Existeix una quantitat màxima de diners que es pot utilitzar amb la targeta de crèdit, i es coneix com a "contingent" o "límit". En l'adquisició del servei amb l'entitat bancària es negocien les condicions, tenint en compte:

• Pagament mínim o quota: quantitat de diners que s'ha d'ingressar en el compte bancari per a disminuir el deute. La quantitat es calcula de manera mensual i és en relació amb el deute del client.

• Interessos: quantitat de diners que s'ha de pagar per disposar de targeta de crèdit.

• Beneficis addicionals: depenent de l'entitat bancària amb la qual es contracte el servei, algunes ofereixen altres addicionals com a assegurances de viatge o cobertura nacional, entre altres.

• Tall: data del mes en la qual el banc fa els càlculs de les quotes i interessos.

• Saldo: és els diners que una persona deu al banc després d'efectuar els pagaments mínims i interessos.

Existeix un altre tipus de targetes, molt similar a les targetes de crèdit, dites "targetes revolving". La diferència d'aquestes targetes és que el banc no permet satisfer la totalitat del deute contret en el mateix mes; solen tindre un percentatge màxim i mínim a pagar de la quota mensual. Amb les targetes de crèdit, el banc et permet satisfer la totalitat del deute d'una vegada.

Les targetes de dèbit es diferencien de les targetes de crèdit que, amb les de dèbit, en realitzar la compra i pagar amb targeta es descompta automàticament del compte corrent a la qual estiga vinculada la targeta; el banc no ens avança els diners. Això significa que si tenim una targeta de dèbit i no disposem de diners en el compte corrent, no podrem efectuar la compra. Amb les targetes de dèbit, el posseïdor no haurà de pagar interessos per la seua tinença. Un altre tipus de targetes, les targetes prepagament, s'assemblen amb les targetes de dèbit en què el client pot disposar, com a màxim, dels diners que tinga en el seu compte corrent.

Però, amb les targetes prepagament es pot disposar dels diners que s'haja carregat prèvia i voluntàriament; són especialment utilitzades per a pagaments per internet, per a ser utilitzada per menors, o com a targetes regale. Poden ser anònimes, si no està associada a les dades personals de la forqueta, o identificades, en cas que sí que estiga associada a les dades personals. En funció el suport físic pot haver-hi:

Targeta moneder: els diners que inclou la targeta es queda registrada en un xip, per la qual cosa únicament es pot recarregar des d'una oficina o caixer.

Targeta amb banda magnètica: utilització similar a les targetes de dèbit, amb la diferència que els diners que conté es recarrega mitjançant transferències carregades al saldo del compte.

Targeta virtual: estan pensades per a operar per internet. Només es necessita el número de targeta, la data de caducitat i el pin.

Finalment, ens trobem amb les targetes de comerç o de compra. Són targetes emeses per entitats no financeres, encara que a vegades es creen a través d'entitats financeres intermediàries, encara que normalment són grans superfícies que es dediquen a la distribució minorista (ex. El Corte Inglés). Aquestes targetes permeten al client comprar en el propi establiment, i es poden configurar com a targetes de crèdit o de dèbit. Atorguen avantatges al client que les utilitza; devolució d'un percentatge de compres, aparcament gratuït, etc.