Gènere

L'apoderament és la capacitat de control d'una persona respecte als diferents aspectes de la seua vida (laboral, social, familiar), així com sobre els recursos, per a poder desenvolupar els seus interessos individuals i col·lectius, prendre decisions, tenint consciència de les seues febleses, fortaleses i emocions.

El concepte d'apoderament és el procés pel qual les persones enforteixen les seues capacitats, visió i protagonisme com a grup social per a impulsar canvis positius de les situacions que viuen.

En la IV Conferència de la Dona, celebrada a Pequín, es va produir un avanç sense precedents per a les dones, perquè la comunitat internacional va prendre definitiva consciència que la societat del futur i el ple desenvolupament econòmic i social no es produiran sense comptar amb la participació plena de les dones. Es va reconéixer el seu protagonisme en el canvi estructural de la societat. I és en aquest moment on es consolida el terme empowerment (apoderament). Per primera vegada es consolida la idea de la potenciació de les dones en la societat, la idea de l'apoderament, de la necessitat que les dones contribuïsquen en plenitud de condicions i de capacitació per a la construcció de la societat. A partir d'ací es tracta de potenciar la participació de les dones en igualtat de condicions amb els homes en la vida econòmica i política i en la presa de decisions a tots els nivells.

Des d'un enfocament feminista, l'apoderament de les dones inclou tant el canvi individual com l'acció col·lectiva, i implica l'alteració radical dels processos i estructures que reprodueixen la posició subordinada de les dones.

És una estratègia que propícia que les dones incrementen el seu poder, és a dir, que accedisquen a l'ús i control dels recursos materials i simbòlics, guanyen influència i participen en el canvi social. Això inclou també un procés pel qual les persones prenguen consciència dels seus propis drets, capacitats i interessos, i de com aquests es relacionen amb els interessos d'altres persones, amb el fin de participar des d'una posició més sòlida en la presa de decisions i estar en condicions d'influir en elles.

Tipus d'Apoderament segons Àmbit

Des d'aquesta perspectiva, l'apoderament de les dones, implica:

a) Poder propi. La presa de consciència sobre la seua subordinació i l'augment de confiança en si mateixes.

b) Poder amb l'organització autònoma per a decidir sobre les seues vides i sobre el desenvolupament que desitgen.

c) Poder per a la mobilització per a identificar els seus interessos i transformar les relacions, estructures i institucions que els limiten i que perpetuen la seua subordinació.

Aquesta manera d'entendre l'apoderament de les dones no identifica el poder en termes de dominació sobre uns altres, sinó com l'increment per les dones de la seua autoestima, capacitats, educació, informació i drets; en definitiva, com el control de diversos recursos fonamentals a fi de poder influir en els processos socials, polítics, econòmics i culturals.

Vegem a continuació a què ens referim amb apoderament individual i amb apoderament col·lectiu:

• Apoderament Individual: Implica processos d'aprenentatge en la presa de decisions i en el maneig dels recursos, que permetrà a les persones percebre's com a més eficaces i capaces d'interferir i transformar la realitat.

• Apoderament Col·lectiu: Implica un procés de lluita i promoció de canvis socials amplis, amb vista a la construcció de relacions més equitatives entre dones i homes. Un exemple d'apoderament col·lectiu és l'apoderament en les associacions. Una associació s'apodera quan s'enforteix per a aconseguir els seus objectius.

II. CAPACITATS DE LES PERSONES APODERADES

• Autoconsciència. Tindre més consciència de nosaltres/us, les nostres potencialitats i limitacions.

• Autoestima. Aprendre a valorar-nos a nosaltres/us mateixes, estar satisfetes/us amb el que som i cuidar-nos.

• Autonomia. Tindre més clar el que desitgem, aprendre a prendre decisions, actituds i responsabilitzar-nos amb elles.

• Empatia. Buscar, comprendre i respectar els sentiments, idees i comportaments dels altres.

• Autoregulació. Aprendre a afrontar ambflictos, sense esfondrar-se, manejant les nostres emocions per a ser més assertives.

• Comunicació. Aprendre a negociar, posar límits, expressar el que volem individual o col·lectivament de manera clara i firme.

L'apoderament és un procés constant d'aprenentatge i transformació.

El lideratge consisteix en la “influencia interpersonal”, exercida en una situació i dirigida, a través del procés de comunicació, cap a l'assoliment de determinades metes. És el procés d'influir en uns altres per a treballar amb entusiasme per l'assoliment d'uns objectius comuns.

S'entén com la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar a un grup o equip

El lideratge està present en totes les activitats en les quals apareguen les relacions humanes. No pertany a unes poques persones triades. Està potencialment disponible a totes les persones, requerint simplement el desenvolupament d'algunes habilitats:

• Capacitat per a atraure, entusiasmar, per a mostrar ambfianza en els objectius que volem aconseguir.

• Capacitat per a pensar i resoldre els problemes de manera creativa i innovadora.

• Capacitat per a escoltar, entendre i integrar a cadascuna de les persones de manera individual, activant el millor de la seua personalitat.

L'acció del lideratge s'exerceix amb la d'aconseguir una determinada meta: potenciar l'autoritat del discurs i concretar acords imprescindibles per a aconseguir canvis en la societat. A més, té un sentit col·lectiu.

L'acció de liderar pot ser puntual. Exercir el lideratge no és una posició constant o contínua. Tenim clar que no podem estar en tots els fronts, ni és necessari que ocupem totes les posicions.

La participació igualitària de la dona en l'adopció de decisions no sols és una exigència bàsica de justícia o democràcia, sinó que constitueix una condició necessària perquè es tinga en compte els seus interessos. Sense la seua participació i la incorporació del seu punt de vista a tots els nivells del procés d'adopció de decisions , no es podran aconseguir els objectius d'igualtat, desenvolupament i pau (Conferència de Pequín: 1995).

I. ELS OBSTACLES PER A la PARTICIPACIÓ SOCIAL I POLÍTICA DE LES DONES

1. La divisió d'espais en la vida pública i privada. Les dones podem aspirar a participar en l'espai polític sense renunciar a la vida privada?

2. Els models de socialització de les dones i els homes Com ens influeix la socialització en la relació amb el poder?

3. Les jerarquies de les organitzacions socials i polítiques Som triades les dones per a ocupar llocs de responsabilitat?

4. L'absència de models i la falta d'experiència de les dones Tenim models que ens servisquen de referència per a la pràctica social i política?

5. L'absència de continguts de gènere en les agendes dels partits i les organitzacions socials. Estan els temes que ens interessen en les agendes polítiques?

6. Les estructures jeràrquiques i amb pràctiques de gestió política poc transparents. Estan les regles de participació en les organitzacions polítiques?

7. El llenguatge sexista. Discrimina el llenguatge a les dones?

8. El tractament de les imatges de la dona en els mitjans de comunicació. Ens tracten de la mateixa forma en els mitjans de comunicació?

9. Els mètodes de lideratge i negociació. Existeixen els mateixos codis de negociació?

PUNTS PER A CONSTRUIR UN LIDERATGE PROPI I FEMINISTA

1. Aprendre a representar els propis interessos i lideratges universals. Des de la perspectiva de gènere, és important que les dones representem aquells interessos que ens són propis. Hem d'estar presents en tots els contextos polítics, en els espais locals, nacionals i internacionals, defensant aquelles causes universals que ens concerneixen. Hem de construir la capacitat de representació universal de les dones.

2. Adquirir capacitat d'argumentar i nomenar. Els lideratges de les dones contemporànies requereixen capacitat argumental i confiança en el que diem, per a poder transmetre-ho a altres persones, creant discursos que se sostenen sobre teories i paraules que expliquen la nostra experiència i col·locant els nostres interessos com a prioritat de l'agenda política.

3. Adquirir capacitat de defensa pròpia, sent agosarada però sense ser temerària.

4. Tindre el compromís de gènere, posicionant-se públicament des de la perspectiva de gènere. No és el suficient que les dones estiguen presents en llocs polítics, és necessari que les que ens representen incorporen la perspectiva de gènere i afavorisquen relacions més igualitàries.

5. Generar aliances i pactes. L'interessant és crear xarxes que ens permeten arribar a acords en punts determinats. És bo i necessari que existisquen discussió, discrepància i propostes.

6. Desenvolupar lideratges eficients: - Assumir les responsabilitats de les quals ens hem fet càrrec.

   • Atendre les persones amb el temps necessari, creant vies de comunicació que porten a una atenció cuidada i de qualitat.

   • Observar i captar el que ocorre en l'entorn social i polític.

   • Desenvolupar la capacitat de futur d'anàlisi que ens porte a formular hipòtesi del que pot ocórrer.

7. Desenvolupar lideratges incloents, creant xarxes i aliances amb persones d'institucions, organitzacions i entitats a les quals ens acosten interessos comuns que ambfluyen en les nostres propostes polítiques.

8. Liderar des del respecte a la diversitat. Es tracta de sintonitzar a partir del principi de diversitat a través de plataformes, moviments o organitzacions amb les quals coincidim en aspectes claus, i avançar conjuntament.

9. Fer pactes polítics i ètics en el moviment de dones, que ens porten a posicionaments en aquells terrenys en els quals ens sentim implicades.

Són molts els objectius que al llarg de la història ha marcat el moviment feminista. A grans trets podem resumir-los en els següents:

1. Aconseguir la igualtat d'oportunitats entre homes i dones.

2. Aconseguir un canvi social, estructural i polític.

3. Apoderament de la dona.

4. Sensibilització de la societat, tant d'homes com de les pròpies dones.

5. Dret a la llibertat.

6. Acabar amb la violència de gènere.

Aquests objectius van ser marcats en èpoques passades, no obstant això segueixen sense aconseguir-se plenament. Encara que en alguns llocs del món la situació ha millorat molt, en altres parts és necessari continuar treballant. Però la situació d'homes i dones no s'ha mantingut estàtica, i per tant han sorgit nous reptes que hui hem d'enfrontar:

1. Integració de la perspectiva de gènere:

• • Garantir la integració de la perspectiva de gènere en el funcionament de les Administracions.

  • Garantir presència equilibrada d'homes i dones.

  • Garantir la inclusió de la perspectiva de gènere en estadístiques i investigacions.

  • Garantir la igualtat a través de la contractació pública i de l'establiment d'ajudes i subvencions.

2. Informació i sensibilització: La informació i sensibilització de la ciutadania constitueixen una eina fonamental per a acabar amb les creences i estereotips sexistes.

3. Ocupació i promoció econòmica:

• Promoure la igualtat de tracte i oportunitats des de la perspectiva de gènere, en l'accés i permanència en l'ocupació, així com la qualitat del mateix punt en el sector privat com públic.

• Promoure l'apoderament econòmic de les dones.

• Augmentar la protecció enfront de pràctiques d'assetjament per raons de sexe i discriminació laboral.

4. Ciutats compartides

• Desenvolupar una societat més emancipada, lliure dels estereotips que impedeixen una evolució favorable a la participació de la dona en l'ordenament i els serveis urbans, d'entorn de vida, de seguretat i de mobilitat.

• Avaluar i remodelar la ciutat des del punt de vista de les dones, per a adaptar nous equilibris i una nova dimensió.

5. Educació

• Fomentar la igualtat en el context educatiu i els valors que permeten un repartiment de tasques i cures més igualitàries.

• Eliminar prejudicis culturals i estereotips sexistes o discriminatoris en els llibres de text i altres materials curriculars.

• Afavorir una presència equilibrada d'homes i dones en diferents estudis i professions.

6. Conciliació i corresponsabilitat

• Conciliació de la vida laboral, familiar i personal de dones i homes.

• Promoure una major corresponsabilitat en l'àmbit familiar.

7. Apoderament i Participació. Aconseguir l'apoderament de les dones i la seua plena participació en condicions d'igualtat en totes les esferes de la societat, incloent la participació en els processos de presa de decisions i l'accés al poder, són fonamentals per a l'assoliment de la igualtat.

8. Salut i Benestar Social

• Garantir la igualtat d'oportunitats en la millora dels nivells de salut de la població, en les actuacions de promoció i protecció de la salut, i en la prevenció i atenció als problemes de la salut, des de la perspectiva de recuperació.

• Incorporar la perspectiva de gènere a l'àmbit de la investigació biomèdica i social relacionada amb la salut.

• Combatre la múltiple discriminació i exclusió social que pateixen les dones.

• Integrar la perspectiva de gènere en el desenvolupament de les Polítiques de Benestar Social.

9. Imatge i Mitjans de comunicació Aplicar un ús no sexista del llenguatge i promoure una transmissió igualitària i no estereotipada de les dones i homes en els mitjans de comunicació i la publicitat.

10. Violència de gènere. Assegurar el dret de les dones, en condicions d'igualtat, al gaudi i la protecció de tots els drets humans i llibertats fonamentals en l'esfera política, econòmica, social, civil i de qualsevol altra índole.

11. Cooperació al desenvolupament. Evitar la contínua exclusió de les dones respecte de moltes oportunitats econòmiques i polítiques ja que comporta un continu acte d'acusació contra el progrés.

Reconeixem els avanços reeixits al llarg d'aquests anys, però no perdem de vista els reptes, els que ja es plantejaven en èpoques anteriors, els que han sorgit en l'actualitat i els que ja s'estan albirant.

En aquest sentit, la Transversalitat de Gènere es planteja com una de les principals estratègies per a fer front a aquests reptes i aconseguir la Igualtat d'Oportunitats i Drets. Vegem en el següent apartat què és la transversalitat i en què consisteix.

LA TRANSVERSALITAT DE GÈNERE ÉS…un enfocament transformador que apunta a analitzar els impactes diferents del sistema de gènere en dones i homes, en tindre en compte les especificitats de les persones com a éssers integrals. Al mateix temps proposa la posada en marxa de mesures per a corregir la desigualtat.

Suposa la inclusió de l'enfocament de gènere en polítiques públiques, programes, projectes, activitats des del seu disseny fins a la seua avaluació. En definitiva, la transversalitat de gènere és “una nova manera d'aproximar-se i de transformar la realitat”. I per a la seua aplicació pràctica es proposa partir de les anomenades “4 C”: > Conscienciació > Coneixement > Compromís > Canvi

El principi de Transversalitat de Gènere -Mainstreaming- va quedar definit al febrer de 1996 quan la Comissió Europea va aprovar la Comunicació “Integrar la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en el conjunt de les polítiques i accions comunitàries”, per a donar compliment al compromís recollit en la Plataforma d'Acció aprovada en la IV Conferència Mundial.

Es va entendre com una actuació necessària a implementar pels Estats membres dirigida a integrar la perspectiva de gènere en totes les polítiques i els programes generals. És a dir, no limitar els esforços de promoció de la igualtat a l'execució de mesures específiques a favor de les dones (polítiques d'acció positiva) sinó actuar de manera transversal en totes les accions i polítiques generals.

El desafiament d'aquest enfocament transversal consisteix a superar la consideració del gènere com unes “problemàtica a banca”, que impulsa a les dependències públiques a crear programes per a les dones. En el seu lloc, proposa la integració del gènere com una dimensió que abaste la concepció i mètodes d'un treball amb què es dissenyen, apliquen i avaluen les polítiques públiques.

La transversalitat incideix especialment en la necessitat que els poders públics s'impliquen de manera integral per a incorporar la perspectiva de gènere a totes les seues decisions i accions.

Situa, així, la igualtat d'oportunitats entre dones i homes en el centre de totes les discussions, actuacions i pressupostos polítics. El principi de transversalitat, obliga a realitzar modificacions funcionals, a variar la manera d'actuar en totes les fases d'adopció de decisions: la transversalitat exigeix en la fase prèvia a l'adopció de qualsevol decisió, la realització d'un estudi previ sobre el seu impacte previst respecte d'homes i dones

Dificultatats i Fortaleses per a la Transversalitat de Gènere:

Dificultats:

1. La no comprensió del que el terme de transversalitat significa.

2. Les resistències per a passar del “complir amb el principi d'igualtat perquè és una obligació legal” al compromís ferm i real, que la igualtat ens beneficia a tota la societat.

3. La invisibilitat dels temes de gènere.

4. La incoherència entre el discurs polític i l'aplicació real.

5. Escassetat d'avaluacions amb impacte de gènere.

Fortaleses:

1. Compromís polític explicite (aprovació en tots els nivells, assignació de recursos econòmics i humans, elaboració, implementació i avaluació de plans, programes i projectes…)

2. Formació i competència en gènere (accions formatives, mòduls específicos en temari oposicions, cursos, etc)

3. Importància de la investigació i dels diagnòstics de necessitats, com a forma d'aproximació a la realitat.

4. Implicació d'agents rellevants: associacions, ONG, empreses, sindicats, mitjans de comunicació, etc.

1. Aconseguir una major igualtat significa la superació dels estereotips i rols de gènere discriminatoris.

2. La lluita per la defensa dels drets de la dona es tradueix en la defensa dels drets humans. El moviment associatiu té un paper important en aquesta transformació, ja que moltes de les intervencions i accions es duen a terme en contacte directe amb la població objectiu, i per tant, la sensibilització de la població amb la qual treballen és més efectiva, per la qual cosa es contribueix a complir un objectiu de progrés social molt desitjable. A més, el moviment associatiu arriba a una gran part de la població a la qual moltes de les polítiques públiques no arriben, per la qual cosa el seu treball és necessari i indispensable si es té l'objectiu de produir canvis a nivell estructural.

3. La situació desigual de les dones respecte a la participació pública i la presa de decisions es tradueix en una gran perduda de capital humà. Les associacions han de promoure una democràcia participativa en la seua organització interna, la qual cosa enriquiria el funcionament d'aquestes i de la societat en general.

4. Fer visibles les diferents experiències, punts de vista, necessitats, i expectatives de les dones. Aquesta visibilització comporta la conscienciació que els coneixements, valors i experiències d'homes i dones tenen el mateix valor, encara que siguen diferents. • Com que la meitat de la població mundial són dones, la seua participació en la vida pública hauria de ser molt major i més igualitària, de manera que puguen representar a altres dones que no tenen accés a recursos per a poder prendre decisions o per a participar. Així la implementació de la perspectiva gènere tracta de donar-los veu i visibilitzar-les.

Com hem vist fins ara la consecució de la Igualtat d'Oportunitats s'emmarca dins del desig de canviar una realitat ja que hem detectat un conjunt de manques o injustícies i som conscients de la necessitat i de la possibilitat d'enfrontar-nos a elles i solucionar-les. A partir d'ací, començaran a sorgir idees noves que estimulen i activen la “possibilitat de fer alguna cosa”.

Un dels instruments amb els quals més es treballa actualment per a articular i portar a la pràctica les idees de canvi són els projectes.

Vegem a continuació què és un projecte i quines són les seues característiques.

Un projecte és un conjunt d'activitats planificadas que es duen a terme per a produir un canvi, una transformació social. Per a fer això possible combinarem una sèrie de recursos materials i humans, seguirem una metodologia concreta, en un temps i amb un cost determinat. L'assoliment últim d'un projecte és que es canvie una realitat concreta. Per a això, és necessari que aquest desig de canvi siga voluntat de totes les persones i entitats promotores o implicades en el projecte.

IMPORTÀNCIA DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN ELS PROJECTES

Si partim de:

1. Que en la societat es donen relacions asimètriques entre dones i homes

2. Que suposen situacions que discriminen fortament a les dones en tots els àmbits.

3. Que invisibilitzen a les dones, incloent les seues realitats dins de la visió androcèntrica del món.

4. La finalitat d'un projecte social és produir un canvi que millore la qualitat de vida de les persones.

Llavors, perquè aquest canvi supose una millora de la qualitat de vida, tant de dones com d'homes, deu:

1. Incloure una transformació en les relacions desigualitarias

2. Ha de proposar noves maneres d'estructurar la societat des de l'equitat o la igualtat d'oportunitats i drets.

És important que els aspectes de gènere han d'abordar-se des de la concepció del projecte, i no incorporant-los en últim moment o com a categories separades i mútuament exclusives. D'aquesta manera, poden ser incorporats més fàcilment en les etapes de disseny, execució i avaluació. Abordar l'aplicació de la perspectiva de gènere en tot el cicle del projecte implica la revisió de tots i cadascun dels passos, des de la idea inicial fins a l'elaboració de la memòria final i la transferència de resultats, acompanyant amb deteniment tot el procés.

El punt de partida serà identificar i visibilitzar en els nostres projectes les particularitats de la situació social de dones i homes:

• Circumstàncies

• Necessitats

• Problemes específicos

• Fortaleses

Aquesta revisió ha de fer-se de manera relacional, per a veure desigualtats de gènere i les seues causes. És important fer això des d'una visió de diversitat d'acord amb el context social en el qual volem intervindre, en el qual s'insereix el nostre projecte.

DIAGNÒSTIC AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE

En el diagnòstic es determinen els problemes i necessitats d'una comunitat o un grup. També s'identifica els factors que actuen de manera favorable, desfavorable o neutra.

Per a incloure la perspectiva de gènere és necessari realitzar una cerca d'informació, sobre la població, el territori i/o el sector en el qual es desenvolupa el projecte, desagregada per sexe i, paral·lelament, reflectir, quantitativa i qualitativament, les diferències existents entre dones i homes. Si mancada informació, la resta del projecte pot fracassar perquè les actuacions no seran adequades. El diagnòstic haurà de recollir també les necessitats específicas de les dones.

La falta d'informació desagregada per sexe sol ser una de les manques amb les quals ens trobarem més sovint. Per tant, ha de valorar-se la possibilitat d'incloure la realització de recollida de dades, estudis, anàlisis i investigacions des de la perspectiva de gènere com a actuacions del propi projecte.

Són moltes les fonts, tant primàries com secundàries, que podem consultar per a recaptar la informació que necessitem: persones implicades, persones informadores clau, legislació, registres oficiales, bases de dades públiques o d'entitats privades, informes, estudis o investigacions anteriors d'entitats, observatoris o persones expertes.

Si la recollida d'informació ha sigut completa, és més fàcil elaborar el diagnòstic de necessitats i potencialitats i establir les prioritats per a definir el projecte.

Una vegada recollida la informació cal analitzar-la, idenfificant amb clau les diferències entre homes i dones i les desigualtats de gènere, a més de les causes d'aquestes. És important fer-ho des d'una perspectiva de diversitat.

Els següents ítems poden ajudar-nos amb l'anàlisi:

1. Els rols de gènere

2. Estereotips de gènere

3. Perfil de les activitats: treball reproductiu/treball productiu

4. Necessitats de gènere:

   • Pràctiques: les que pretenen millorar la qualitat de vida i responen a les necessitats bàsiques de les persones.

   • Estratègiques: les que es refieren a qüestions d'igualtat de gènere i pretenen una distribució més equitativa dels recursos. Tenen una projecció a més llarg termini, un contingut d'apoderament i són aquestes les que tenen un efecte directe sobre les desigualtats de gènere existents.

5. Recursos (accés a ells i control): econòmics, socials, polítics, temps, mobilitat, informació/educació.

PLANIFICACIÓ

Una vegada que tenim tota la informació recollida, passem a la planificació del projecte, que és el procés que determina la direcció cap a on anar i els requisits necessaris per a posar en pràctica el projecte. Suposa decidir anticipadament el que cal fer, però tenint en compte que, el seu efectiu compliment no és fàcil i que és important adoptar una certa flexibilitat

• Els objectius:

• • Són els assoliments que volem aconseguir amb l'execució d'una acció planificada. -

  • Sorgeixen del diagnòstic de les necessitats i de l'elecció dels problemes detectats.

  • Constitueixen el punt central de referència, són els que conformen la seua naturalesa i li donen coherència al pla d'acció.

En la formulació de l'objectiu si detectem situacions de desigualtat entre dones i homes introduirem objectius per a aconseguir unes relacions equitatives o igualitàries.

• Les actuacions En relació a les actuacions que realitzarem, per a aconseguir els objectius, podem fer un llistat amb les activitats, tenint en compte quines persones són les responsables de l'activitat i la duració d'aquestes. Per a incloure la perspectiva de gènere en les actuacions que planifiquem podem incloure accions positives, accions formatives o sensibilització en igualtat.

• La Metodologia La metodologia dependrà de cada cas en concret (de la naturalesa del projecte, dels objectius, de la població,…). Des d'una perspectiva de gènere són eines metodològiques imprescindibles:

• Mètodes participatius.

• Llenguatge escrit i oral no sexista.

• Imatges, documents, continguts, referències no sexistes

• Visibilitzar referents no tradicionals quant als rols i a les relacions de gènere.

• Visibilitzar a les dones implicades o relacionades amb el projecte: referents, destinatàries, executores,…

• La Localització Suposa la descripció del lloc concret on es duran a terme cadascuna de les actuacions. Si hem optat per mètodes participatius haurem de tindre molt en compte les característiques de l'espai que triem perquè això siga possible. A més, que siga accessible per a totes les persones implicades en el projecte.

• La temporalització En referència a la temporalització, s'ha de determinar la duració total del projecte, la duració i el ritme de cada activitat i l'ordre de les activitats. Sense oblidar la importància de la flexibilitat que permeta els canvis necessaris deguts al desenvolupament del projecte. A més, cal tindre en compte les característiques particulars en l'ús del temps de dones i homes i com la temporalització ha d'adequar-se a això.

• El pressupost Per a elaborar el pressupost cal controlar que les despeses siguen coherents amb la finalitat, amb els objectius. Si hem introduït la perspectiva de gènere des del principi del nostre projecte, elaborant-lo amb l'objectiu d'aconseguir major igualtat d'oportunitats entre dones i homes, el nostre pressupost també recollirà aquesta equitat.

• Els recursos humans Les persones que duran a terme el projecte tenen vital importància per a la incorporació de la perspectiva de gènere, perquè gestionen les actuacions que tenen contacte directe amb les persones destinatàries. Així que, han d'estar sensibilitzades i tindre formació en gènere i igualtat d'oportunitats entre dones i homes. Si no la tingueren podem planificar-la com una actuació més del projecte o buscar una assistència tècnica externa. Un altre aspecte important és evitar qualsevol tipus de discriminació en les condicions de treball o en les contractacions (per exemple, la segregació en les diferents ocupacions en funció del sexe).

És important que entre el personal tècnic s'unifiquen idees i línies de treball perquè el desenvolupament del projecte puga complir amb els objectius generals proposats.

• Les persones responsables Aquestes (direcció, coordinació, supervisió) també han d'estar sensibilitzats i tindre formació en gènere. Ha d'haver-hi, a més, una participació plena de les dones en els nivells de direcció.

EXECUCIÓ O IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

Quan el projecte s'ha dissenyat, correctament, des de la perspectiva de gènere, en la fase d'execució és probable que es desenvolupe sense problemes, és important que tinguem en compte que les persones responsables del mateix estiguen sensibilitzades, i alhora sensibilitzar a les persones destinatàries sobre la necessitat de construir una societat equitativa.

AVALUACIÓ DEL PROJECTE

L'avaluació dona compte de l'assoliment dels objectius proposats i del seu impacte en la població; permet identificar els factors que afecten positiva i negativament a la marxa del projecte i ofereix els instruments per a redissenyar les accions i reorientar el treball.

Existeixen moltes definiciones d'avaluació, la integració de totes elles ens pot donar una perspectiva àmplia i completa del que es pretén en avaluar un projecte.

Vegem algunes definicions:

• -Col·lecció sistemàtica d'informacions útils sobre activitats i resultats d'una política, un pla o un programa, per a millorar-lo.

• Aplicar la investigació social per a realitzar una reflexió sistemàtica sobre una política, un programa o una activitat.

• Judici de valor qualificat.

L'avaluació de projectes amb un enfocament de gènere requereix incloure els efectes diferencials que el projecte pot tindre per a homes i per a dones. És mirar si el nostre projecte té en compte les diferències i les desigualtats entre dones i homes i si contribueix a l'objectiu d'eliminar les desigualtats.

De manera que, hem d'introduir, d'acord amb els objectius del projecte, objectius d'avaluació específicos per a comprovar la pertinència, eficiència, eficacia i impacte de totes les activitats per a dones i per a homes i per a la consecució de la igualtat d'oportunitats. És a dir, preguntar-nos sobre quin hem fet per a introduir la perspectiva de gènere en cadascuna de les fases.

Els indicadors de gènere parteixen del reconeixement dels problemes de desigualtat social que afecten dones i homes i a la relació entre tots dos.

Permeten:

• Mesurar la participació de dones i homes i les raons d'absència d'aquests.

• Mesurar si s'ha tingut en compte les necessitats de dones i homes i les accions responen a elles.

• Mesurar si un projecte afecta als rols de gènere i si aquests varien en el temps.

DIS-ME COM A PARLES I ET DIRÉ SI DISCRIMINES

A través de la socialització adquirim i aprenem valors, actituds i comportaments que tenen el seu reflex en la societat, sent el llenguatge un dels agents més influents en aquest sentit. Perquè, com bé sabem, el llenguatge representa la manera d'interpretar el món i expressa el que pensem i sentim i en el cas que ens concerneix omet el paper en la nostra societat de les dones, que són almenys la meitat de la població del món.

El llenguatge és un sistema de comunicació que evoluciona constantment segons les necessitats del grup i del moment social. Per això, reprodueix la realitat social en la qual vivim, de manera que si volem i desitgem una societat més justa i igualitària hem de cuidar el llenguatge que emprem.

Per tant, si volem evitar el sexisme és necessari utilitzar un llenguatge que incloga i no menyspree o excloga a les dones. Fins que això no ocórrega, cada vegada serem més els qui no ens sentirem representades en sentir parlar dels homes, els metges, els alumnes, els veïns, els avis, els xiquets… perquè quan se cita a les veïnes, les iaies, les xiquetes, es nomena a les dones com a categoria a part, després d'utilitzar el masculí com a categoria omnipresent, que inclou a tots i totes. Això posa de manifest que els canvis són necessaris i hem de realitzar-los.

Les associacions són elements de participació i expressió important. Davant això, les associacions hem d'assumir la part de responsabilitat que ens correspon, quant a l'ús no sexista de la llengua, i actuar en conseqüència, evitant l'ús d'un llenguatge que promoga valors, idees i models sexistes.

En les nostres associacions existeixen espais de comunicació en els quals l'ús no sexista del llenguatge ha de ser aplicat tant d'expressió oral com escrita, atés que són les associacions les que conformen la realitat de les persones cap a les quals dirigim el nostre llenguatge.

Entre altres, podem esmentar els següents espais de comunicació:

• Estatuts de l'associació

• Webs corporatives i blogs

• Cartelleria, marxandatge, eslògans

• Accions formatives

• Notes de premsa

• Cartes

Per tant, hem de tindre molt present que les associacions, a través de les diferents activitats i modalitats de comunicacions que podem promoure, som una eina amb una gran capacitat d'influència i un poder de canvi que ens permet promoure la igualtat en l'àmbit publique en el que ens situem. Pel que, hem de ser conscients de l'ús sexista que fem de la nostra llengua, reproduint models estereotipats i sexistes de masculinitat i feminitat. En aquest sentit, hem d'analitzar-la i ser conscients del seu influència, perquè ens permetrà avançar cap a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

En definitiva, és en les nostres associacions on podem i devem començar el gran canvi cap a un ús més inclusiu i valoratiu de les dones en el llenguatge, per a això hem de treballar directament en el llenguatge i insistir a través dels mitjans de sensibilització que tenim a les nostres mans.

EXEMPLES D'UN ÚS SEXISTA DEL LLENGUATGE

Entenem per un ús sexista del llenguatge, l'ús de totes expressions de la llengua i la comunicació humana que invisibilitzen, estereotipen o fins i tot representen a la dona com a persona subordinada. Davant això, hem de tindre clar que el llenguatge no és sexista, sinó que les persones fem un ús sexista del llenguatge.

Un ús sexista del llenguatge es manifesta quan:

• Emprem l'article masculí acompanyant a un substantiu de gènere comú: “el professional”, “l'agent”, “el docent”.

• Utilitzem pronoms personals masculins per a referir-nos a grups: “tots”, "ells"

• No cuidem l'ordre alfabètic de les paraules: “ciutadans i ciutadanes”.

• Recorrem a tòpics sexistes: “Diego només veu pelis d'acció, mentre que la seua nòvia només li agraden les pel·lícules romàntiques”.

• Només nomenem les professions en masculí: “metge”, “bomber”, “advocat”.

• Fem un ús genèric del masculí quan desconeixem el sexe de les persones destinatàries: “Estimat Sr/a. Galán”, “Estimada Sra. de Galà (si sabem que és una dona)”.

Aquest ús del llenguatge s'ha convertit en una pràctica habitual en els materials que creem o tenim al nostre abast en les nostres associacions. Ens hem acostumat a emprar un llenguatge que abusa del gènere masculí sense plantejar-nos les alternatives que ens ofereix la nostra llengua. Per això, encara que sabem que es tracta d'una dura tasca, hem de ser conscients la importància que suposa un bon ús de la llengua, la qual cosa ens ajudarà a la representació de les dones en totes les àrees i esferes de la nostra societat, perquè com ja vam dir, la qual cosa no es nomena no existeix.

Com ja hem dit, el valencià disposa del suficients recursos i alternatives que ens permeten evitar el sexisme en el llenguatge. Per això, hem de recórrer, com mes avant veurem, a totes aquelles estratègies que ens permeten atorgar un tractament equitatiu als dos sexes, a fi d'evitar la no visualització o qualsevol tipus de confusió.

Com podem fer un ús no sexista del llenguatge?

• Feminitzant els oficis, professions i càrrecs de responsabilitat.

• Reformulant els enunciats.

• Ometent els pronoms i determinants amb marques de gènere.

• Emprant desdoblaments i doblets amb barres.

• Buscant alternatives a l'ús del masculí genèric.

• Evitant l'asimetria en el tractament.

•Inserir en els fullets, discursos, memòries… informació sobre les dones: opinions, necessitats, dades sobre la seua presència.

A continuació, exposem una sèrie de recomanacions i pautes per a evitar un ús sexista del llenguatge, perquè com ja hem dit en repetides ocasions, un ús d'un llenguatge sexista exclou a les dones, difiulta la seua visualització en la societat… el que ens condueix a una lluita per l'ús d'un llenguatge que siga incloent. Totes aquestes recomanacions no són possibles en tots els contextos, però es tracta d'emprar la mes adequada, visualitzant a les dones a través de nostra missatges escrits i orals.

1. Evitar l'androcentrisme

La paraula androcentrisme està formada a partir del terme grec “andros”, que significa “home”, per la qual cosa el seu significat literal és “centrar-se en l'home”, això suposa la consideració, probablement a nivell inconscient, que l'home és el patró, el model, la norma de tot comportament humà.

Per tant, l'androcentrisme implica una ocultació o subordinació de la presència femenina a la masculina, i es manifesta en el llenguatge a través de la utilització del gènere gramatical masculí per a referir-se tant a home com a dones, la qual cosa significa la invisibilització de la dona en el llenguatge. Per això, assumim una visió del món i de les relacions socials centrada en el punt de vista masculí.

. Per a poder evitar aquest tipus de situacions, el valencià-català ens ofereix recursos com els següents:

• Substitueix el masculí genèric per un substantiu col·lectiu no sexuat. Alguns exemples: - Els experts-Les persones expertes - Els actors i directors-----------El món del cinema - Els funcionaris-El personal funcionari - Tots els seus amics-Les seues amistats. Altres exemples: Equip, electorat, alumnat, clientela, nom abstracte, col·lectiu, comunitat, públic, grup, gent, població, poble, conjunt de, món, autoritats, cos, personal, persona, magistratura, presidència, família, joventut, societat, ciutadania, professorat, …

• Substitueix el masculí genèric per un substantiu metonímic - Càrrecs o funcions: la presidència, la direcció, la coordinació, la representació. - Professions o activitats: la redacció, el periodisme, l'editorial, la traducció. - Llocs: Els diputats-----La Cambra Els advocats--El bufet

• Substitueix gentilicis pel lloc d'origen o un col·lectiu + gentilici - Els argentins-----------------El poble argentí - Els assistents granadins------El públic assistent de Granada

• Recorre a convencions administratives - Els contractants---La part contractant - El demandant-----La part demandant

• Canvia la sintaxi de l'oració - Els sol·licitants hauran de presentar------ Juntament amb la sol·licitud s'haurà de presentar. - Els presents van proposar solucions alternatives----Es van proposar solucions alternatives.

• Utilitza dobles formes, femenina i masculina o viceversa - Els inversors----Els inversors i les inversores o inversores i inversors

No designar a les dones com a apèndix de l'home: personalitzar sempre que siga possible

Com a conseqüència dels usos androcentrics en la llengua, en moltes ocasions es presenta a les dones com si foren apèndixs d'un home. Es fa especial reflex, d'aquesta situació, a partir de l'ús del masculí com a genèric, que desencadena en què les dones no siguen nomenades, mostrant una realitat fragmentada.

Per tant, hem d'evitar citar a les dones com a categoria a banda posant l'accent principalment quan s'esmenten després d'una sèrie de masculins no marcats que, segons les regles gramaticals, com ja hem mostrat, deurien i podrien incloure's, o quan s'insereixen en el text com a apèndixs o propietats de l'home.

Exemples: - Estudiants, dones, aturats, jubilats (citar a les dones a part equival a excloure a les estudiants, les aturades, etc.)---- Homes i dones, estudiants, desocupades/us. - Tots els veïns poden acudir a l'assemblea----El veïnat pot acudir a l'assemblea.

COM PODEM EVITAR-HO?

• Modificant amb clau els tractaments. El tractament de senyoreta s'utilitza per a fer referència a l'estat civil de soltera d'una dona i en contraposició a l'expressió senyora o senyora de per a denominar a una dona casada, no utilitzant-se d'una manera simètrica els termes senyoret o senyor. En una societat en la qual no es defineix a les dones per la seua relació de dependència amb els homes, aquesta distinció ha de ser eliminada. Per això, s'ha d'utilitzar senyora i senyor per a fer referència a una dona o a un home independentment del seu estat civil.

• Evitant frases en què les dones apareguen com a propietat d'homes “Estan convidats tots els ministres i les seues esposes”. En aquesta frase ens trobem amb dues situacions, d'una banda s'empra l'articule els per a designar a un grup de persones que pot estar format per homes i dones, la qual cosa significa que el genere femení queda exclòs. D'altra banda, s'empra la paraula emmanilles i ens preguntem On queden els marits de les dones que són ministres?. Per això seriosa hauríem d'emprar la paraula cònjuge.

• Alternant l'ordre de precedència entre el masculí i el femení (dones i homes; filles i fills…)

• Donant un tractament simètric a dones i homes en el camp polític, social i cultural. És a dir en lloc de dir Rajoy i Esperanza Aguirre; Berlanga i Pilar Miró; hauríem de dir Sra. Esperanza Aguirre i Sr. Mariano Rajoy; Sra. Pilar Miró i Sr. Luis García Berlanga.

3. Feminitzar titulacions, professions i càrrecs

És habitual trobar-se d'una banda amb “dones mèdic; dones regidor; dona advocat…” i per un altre “dona netejadora; dona educadora; mestresses de casa…”, la qual cosa significa que el femení és sovint usat tan sols per a treballs tradicionalment units al rol femení. No obstant això, s'utilitza el masculí per a les professions, oficis i titulacions considerades de major prestigi social i reservades exclusivament als homes fins fa poc temps, malgrat que siguen professionals dones a les quals estem nomenant, així diem que “María és arquitecte”, en lloc de dir “arquitecta”. Aquesta diferència pressuposa un estatus subordinat de les dones amb independència de la seua situació personal i, per això, ha de ser eliminada. Per això en les associacions podem incloure a presidentes, tresoreres, secretàries, sòcies etc.

4. Ometre els pronoms i determinants amb marques de gènere

Evita l'ús de “un”, “uns”, “el”, “els”, de manera general, “som uns campions”, “l'home invent el foc”, l'invente un home o una dona?, ho desconeixem però li ho atribuïm als homes. En el cas que no vulgues o pugues ometre els determinants utilitza els dos, “elles i ells”, “nosaltres i nosaltres”.

5. Reformula els enunciats, pots utilitzar:

• Substantius genèrics: persona, cònjuge, titular.

• Substantius col·lectius. infància, joventut.

• Substantius abstractes. Exemple: prefectura, administració, delegació. - Perífrasi i girs: persones interessades, població granadina.

6. Canvia “que” per “els qui”

L'ús del relatiu “que” precedit de l'article masculí, tant en singular com en plural, pot resultar discriminatori, o si més no ambigu. Aquesta indeterminació es pot evitar utilitzant el relatiu “qui”, que comprén tots dos sexes en la seua única forma. - El sol·licitant del document/qui sol·licita el document - Els que estem present/els qui estem presents. - Els interessats a assistir/els qui estiguen interessats a assistir.

7. No abusar de les barres L'ús de les barres (les/us, el nostre/a…), és una fórmula poc recomanable, perquè el text resultant és poc llegible. Només és aconsellable en impresos, formularis, cartes, contractes i documents oficiales. - Sra./Sr. - Destinatària/o - Estimada/o - Usuària/o

8. La@ En determinats àmbits (com el publicitari o el món virtual, entre altres) s'ha instaurat la utilització de la @ al final de les paraules. Tod@s en representació tant de dones com homes, xiquetes, xiquets, etc… com a forma de comunicació, que soluciona aparentment el problema en el llenguatge escrit; però no en l'oral. Aquest signe suposadament, fa referència als dos sexes, però no és recomanable perquè no és un signe lingüístic.